Celebracions

A 70 anys d'haver conclòs la segona guerra mundial i de la fundació de l'Organització de les Nacions Unides, no solament la pau segueix sent una meta inassolible, sinó que les millors intencions acaben per convertir-se en celebracions costoses i no sempre eficaces.

A 70 anys d'haver conclòs la segona guerra mundial i de la fundació de l'Organització de les Nacions Unides, no solament la pau segueix sent una meta inassolible, sinó que les millors intencions acaben per convertir-se en celebracions costoses i no sempre eficaces.

La setmana passada ?primera de febrer des de 2011- per exemple, va ser dedicada a l'harmonia ínter confessional. Segons acord de l'assemblea de l'ONU del 20 d'octubre de l'any citat[1][1] ha d'haver-hi, si més no durant aquesta setmana, comprensió entre musulmans i cristians, jueus, budistes ?zen, tibetans i etc.- chintoístas -i tota una gamma d'etcèteres per allò que cada cap és un món- i en general cooperació entre els líders i seguidors de totes les religions, conviccions i creences en un marc de recerca de la pau i exercici de la tolerància, tenint en compte que aquestes expressions són referent cultural i moral de cadascun d'aquests grups que, s'espera si més no dialoguin.

En tal intenció l'ONU convida a la humanitat a treballar com a voluntaris en esglésies, mesquites, sinagogues divulgant l'amor de Déu i a l'altre ?proïsme o proper es diu en la tradició judeo-cristiana- en temples de diversos ritus i, com a conseqüència d'això, el respecte a la vida, la llibertat d'expressió i culte, segons els paràmetres de cada país o regió.

Aquesta setmana no obstant això, per la xarxes es va difondre un video, on en algun carrer d'un país musulmà ?no es diu com ni on està- un grup d'homes grava en el seu cel·lular, el judici sumari que es fa a una dona per haver sortit al carrer sense cobrir el seu rostre, concloent la sentència amb un tir en el cap d'aquesta persona Qui és més culpable, els musulmans fanàtics que eleven a pena de mort de carrer un fet com a est o el subjecte que en Carolina del Nord, va assassinar a mansalva a tres estudiants -dos homes i una dona- solament per ser obertament musulmans? Què fa l'ONU i per descomptat els països que la conformen en una setmana d'harmonia ínter confessional, enfront de persones que celebren matrimonis de nenes de 9 i 10 anys[2][2] amb vells dues o tres dècades majors, basant-se en preceptes religiosos? I pitjor àdhuc com podrien uns quants voluntaris, que ni saben de la celebració d'aquesta setmana, influir en països africans on se segueix practicant la mutilació genital de les nenes nounades per evitar que gaudeixin perquè "el sexe és pecat" i la seva destinació és exclusivament la procreació? Temes fart difícils, potser més complicats que la discriminació, el maltractament i totes les formes de violència contra nens ?obligats a prostituir-se o ser participis de conflictes bèl·lics- dones i ancians als quals es margina i agredeix en ocasions pel seu credo.

Però així va acabar la setmana, que en molts països "occidentals" va incloure la bogeria mercadológica del dia de l'amor i l'amistat, obrint pas a una altra celebració: El Dia Mundial de la Justícia Social[3][3], amb la meta de promoure, a nivell nacional, activitats concretes que s'ajustin als objectius i les metes del Cim Mundial sobre Desenvolupament Social.

Sobretot en països on el tema central de la democràcia són les eleccions, en les properes setmanes haurem d'escoltar discursos ponderant que la justícia social és un principi fonamental per a la convivència pacífica i pròspera. Es faran promeses que impliquin promoure la igualtat de gènere, els drets dels pobles indígenes i dels migrants. Tot i que es tracti de textos reciclats, segurament hi haurà qui ponderi l'eliminació de barreres entre les persones per motius de gènere, edat, raça, ètnia, religió, cultura o discapacitat. La justícia social serà enarborada una vegada més com una missió local derivada de propòsits globals; encara que els ciutadans hagin de "empassar camote" quan s'assabenten que bancs com la filial suïssa d'HSBC, han estat còmplices d'evasores d'impostos, sense que els que han obtingut el vot estiguin disposats ?o potser no saben com- a recuperar aquest recurs -en estricte sentit mal hagut- per enfortir els programes socials com l'és: la promoció de l'ocupació plena, el treball decent[4][4], l'educació per a tots, l'habitatge digne, i en general l'accés al benestar social i la justícia social per a tots.

Es diu que són bilions de dòlars els que podrien recuperar-se dels impostos evadits en una "complicitat de bancs i milionaris". S'han iniciat a les xarxes, accions de denúncia, condemna i petició de signatures exigint que aquests diners serveixin per disminuir la suma de deutes externs de països que tal vegada, solament tal vegada, poguessin ser utilitzats per promoure la justícia social ?disminuint la bretxa entre els molts que gens o poc tenen i els pocs que tot ho posseeixen- utilitzant d'una manera més equitativa, racional i justa els recursos generats per la gent treballadora. Si això no aconsegueix concretar-se, de debò que no existeixen motius per celebrar dies, setmanes, anys, ni dècades proposades per països els governants dels quals, poc estan interessats en el benestar de la seva població.