QUÈ PASSARIA SI NO HI HAGUÉS NADAL, NI FESTES DE FINALITZACIÓ D'ANY?
En la mesura en què s'apropa el mes de desembre, el món occidental, i les seves colònies culturals, activen en la humanitat un desenfrenat desig de compres-regals-festes-estrenes? La TV, les ràdios, les esglésies, els caps i empleats es desitgen mútuament: "bones festes"... S'activa una atmosfera estrident de consumopatía que embolica i envaeix a cristians i no cristians.
Als països enriquits, les i els comensals inunden els centres comercials, targetes en mà, per pagar les compres d'infinitat de productes nous que mai utilitzaran. Sí. Els dies de l'any, ni la vida frenètica, els dóna temps per utilitzar tot el comprat en aquestes festes. Per això, cada cert temps desocupen els seus armaris i dipòsits per desfer-se d'objectes nous per reposar-los amb roba o aparells de moda. Si no consumeixen així, cauen en la depressió psicològica.
Als països empobrits es pinten igual o pitjors estampes. Gent que no té per menjar l'any, malgasta, malbarata, els seus pocs diners a comprar tot el que la Senyora Televisió li ordena a consumir entre l'última setmana de desembre i la primera setmana de gener. En aquest temps, les i els empobrits, ninguneados pel sistema, desitgen i s'esforcen per "formar part" de la il·lusòria societat "desenvolupada", d'on prové el mític Nadal i Any Nou.
En aquestes dues o tres setmanes de consumisme frenètic, l'economia de la indústria i el comerç mundial ven prop del 30% de tot el que mouen en tot l'any. Però, d'aquest percentatge de compres, passada les festes, es tira a les escombraries prop del 70% dels productes. Recarregant a la ferida Mare Terra amb més contaminació i destrucció. La FAO diu que, al món, cada any es tira a les escombraries el 30% del total del menjar existent, mentre milions d'éssers humans moren de gana. No és això una malaltia o una síndrome de l'home desenvolupat?
Quants comensals són conscients del que celebren en aquestes festes?
El més vergonyós de les nostres espectaculars societats unidimensionals és que gairebé cap comensal d'aquestes festes sap explicar del per què dels mítics símbols nadalencs que els estimulen. Què significa l'arbre de pi, Papà Noel, les pomes, o les llums? Des de quan s'armen els pessebres? Per què les imatges dels membres de la sagrada família són de color blanc?...
El Nadal i l'Any Nou són aportacions del cristianisme al sistema-món-occidental. Al segle XI, Sant Francisco d'Assís, per motivar a la feligresía catòlica, va armar el primer performance del naixement sagrat en el pòrtic del temple d'Assís, intentant reproduir la narració bíblica del naixement diví. Des de llavors, les famílies catòliques armen els naixements amb imatges que s'assemblen físicament als europeus. Històricament Jesús de Natzaret i els seus parents van ser de color trigueño/rogenc (hebreus).
El de la data del 25 de desembre, és fruit de l'esforç d'inculturació que el cristianisme va realitzar històricament per anunciar i fixar els missatges religiosos en l'imaginari col·lectiu dels seus creients. És a dir, muntar dates festives i llocs sagrats cristians sobre dates i llocs precristianas ("paganes") perquè les i els nous conversos al cristianisme no sofrissin massa xoc cultural. Va ocórrer amb el Nadal.
En la Roma politeista, el 25 de desembre es recordava el naixement d'Apol·lo (Sol Invictus), una de les seves divinitats. Germans i escandinaus, el 26 de desembre, celebraven el naixement de la seva divinitat Freyr (Senyor del sol i de la pluja). Sobre aquestes festivitats es va imposar (inculturó) el Nadal cristià.
A més, els pobles nòrdics, com els celtes, feien, i encara realitzen, cerimònies espirituals amb foc (llum) en el solstici d'hivern (21 de desembre), demanant a l'astre (divinitat) sol perquè torni a il·luminar i escalfar a la Terra. És el període més fred de l'any, i de major foscor. Gairebé tota la vegetació es marceix, menys l'arbre de pi. D'allí que el pi, en l'imaginari doctrinal cristià nòrdic representi a la vida que s'imposa a la mort. Per això el missatge central del Nadal és: "Déu que neix en la foscor per portar vida al món". En l'hemisferi Sud, còsmicament ocorre tot el contrari.
Amb les festes d'Any Nou, ocorre un altre tant. Per exemple, les civilitzacions andines celebrem l'any nou el 21 de juny (Natalici del Tata Inti, solstici d'hivern en el Sud). Els musulmans celebren l'Any Nou depenent de l'inici del seu calendari lunar (el 2014, van celebrar el 25 d'octubre). Segons el calendari solar maya, l'Any Nou, en el 2014, va anar el 21 de febrer. Aquestes i altres dates són i van ser celebracions espirituals-familiars-comunitaris, sense malbaratament ecosida.
Però, sobre els universals fixats pels imperis cristians, ara es va imposar l'imperi del dòlar per annexar comercialment a tot el planeta. Per a aquesta fi capitalitzen la imaginació nadalenca de Sant Francisco d'Assís. Activen i configuren en cadascun/a de nosaltres la nostàlgia del consum familiar, creant nous i múltiples desitjos com a necessitats.
Què passaria si deixéssim de consumir i/o celebrar el Nadal i Any Nou? S'enfadaria el Nen Déu nadalenc, insensible davant tanta opulència i malbaratament d'uns pocs (en el seu nom) i la inanició de milions? Per què serà que el cristianisme no allibera de la responsabilitat a la seva divinitat separant o suprimint aquestes dates festives que evidencien la major impotència o complicitat del seu Creador?
Escriu el teu comentari