Divideix i guanyaràs
La frase original "divideix i venceràs o regnaràs" s'atribueix a Cayo Julio César, militar romà i després estadista -102-44 A. de C.- encara que hi ha qui diu que no existeix text que ho corrobori i sí en canvi es coneix evidència que va ser usada per Filip de Macedònia[1][1], Maquiavel, el propi Bonaparte i Luis XI de França. Aquesta idea resumeix tota una estratègia encaminada a guanyar i mantenir el poder trencant en trossos concentracions, estructures organitzades més grans que basen la seva força justament en la vinculació d'els qui tenen l'avantatge per avizorar quins són els elements que poden compartir.
Roma va derrotar al seu major enemic l'any 338 a.c. -la lliga llatina: 30 llogarets i tribus que es van aliar per evitar l'avanç de l'exèrcit- i una vegada vençuts, els romans van poder imperar omplint el buit de poder deixat per la destrucció de la Lliga que va començar a tenir diputas entre si, propiciades pels propis romans. Els lideris militars i polítics de llavors van veure l'avantatge de dividir -als itàlics- en comptes d'engolir i tractar de controlar totes les ciutats d'un territori massa extens ?com en el seu moment ho van fer les potències colonials dels temps moderns- oferint privilegis com la ciutadania a els qui s'aplanessin al poder de Roma i fins i tot van continuar lluitant entre ells en diverses formes de competència política l'afany veritable de la qual ja no era la defensa comuna sinó guanyar-se el favor de l'imperi. Qui estan interessats a dividir a Mèxic per suposades diferències entre el nord, el centre i el sud? A qui convé abolir tot el que ens ha unit història, constitució, herois, cultura, símbols etc.- per reduir-nos a un simple territori amb treballadors de baixa paga.
Niccoló dei Machiavelli, va dedicar tot el capitulo V del Príncep analitzant la millor forma de governar a les ciutats que es conduïen per les seves pròpia lleis ?usos i costums diríem avui- concloent que "l'únic mitjà segur de dominar a una ciutat acostumada a viure lliure és destruir-la" i usant com a estratègia per a l'hegemonia tant el divideix i regnaràs com la fi justifica els mitjans. El propi autor agrega que la millor forma de dividir és usant la intriga contra i entre els qui governen. Hi ha intrigants nats[2][2], uns altres van aprendre aquesta tècnica al costat de veritables mestres com el van ser els Borgia i enfront de les profundes divisions que veiem en la nostra pàtria Podem situar als insidiosos i intrigants? A qui serveix el que els actuals governants de Mèxic no puguin reunir-se darrere d'un objectiu propi nacional i comú? Entenen legisladors i executius locals la diferència entre un poder central ?que pot degenerar en despòtic- i un poder federal?
Alimentar disputes i controvèrsies entre mexicans -ciutadans contra govern, entitats oposades artificialment, partits l'únic afany de les quals és el poder- condueix al debilitament i posterior deterioració de la pàtria mateixa; potser és per això que s'ha optat pels "pactes" tècnica segons el parer de molts equivocada doncs seria més sòlid aplicar la llei evitant que resultin impunes en honor de drets humans molt dubitables- saquejadors, rijosos i destructors de l'aliè i fins i tot traïdors a la pàtria.
Una altra forma de crear dependència a favor de qui està obstinat a governar a partir de les divisions és creant "bonança econòmica" en diverses variables des del lliurament directe de quantitats per promoure el caos fins a promovent sumeixis "legítimes no reemborsables" com és el cas de sous exorbitants que permeten al titular legislador, jutge o governador- usar el recurs excessiu per finançar la seva pròpies guerritas.
En les albors de l'era cristina els líders religiosos temoroses del discurs de Jesús, al que denominaven despectivament fill de fuster, van tractar de restar-li adeptes acusant-ho per exemple de ser afí a Satanàs doncs solament per això estaria en possibilitat de treure dimonis; però ell mateix va sortir al pas afirmant: un regne dividit i tota casa o ciutat contra si mateixa no romandrà[3][3] i posteriorment l'anomenat apòstol dels Gentils, convertit al credo cristià va escriure bastament a propòsit dels riscos per als primers creients d'estar dividits entre ells mateixos[4][4]
La tècnica "divideix i venceràs" és aplicable avui dia fins i tot a activitats com el comerç ?se segmenta el mercat com una estratagema de màrqueting per afeblir als competidors- en computació s'usen algorismes crítics a fi de guanyar eficiència i performance; les empreses divideixen mitjançant tasques complexes i molt pesades donant com resultat la poca comunicació entre els seus empleats. Igual fenomen es dóna en certes oficines burocràtiques els responsables de les quals de tasques senzilles gaudeixen de fer sofrir a qui ha de sotmetre's a la seva autoritat, tot i que mai se solidaritzen amb el cap d'oficina o el titular de la secretaria en qüestió. Els esports són potser el millor exemple de com dividint i competint es guanya. Fins i tot dividir el temps dóna avantatges a alguns com a forma de sotmetre a uns altres: haig d'estudiar, treballar, servir a casa, manejar etc.
De vegades resulta bé dividir; no obstant això quan aquesta tècnica, crea conflictes interns en un país, estat, ciutat o colònia, hem d'unir-nos en el fonamental. Evitar la violència -creada mitjançant el patrocini de moviments separatistes- estar alerta sobre la proliferació d'armament fins i tot pedres, ampolles, pals etc.- és responsabilitat de tots, no fem el joc patrocinant a alguna facció, no confrontem, promoguem la pau no la guerra! Si ens enfrontem, el pas següent és l'anihilació i conseqüentment l'apoderament del que avui és nostre: Mèxic, la nostra història, cultura i riquesa.
Escriu el teu comentari