La Roja, TVE i la colònia d'imbècils

Dissabte passat moltes persones estaven atentes a les pantalles dels televisors. L'ocasió s'ho mereixia : 18 anys després la Selecció Espanyola de Futbol disputava un partit amistós contra Albània. Luis Enrique durant els 90 minuts de joc. Milers de banderes onejaven a les mans dels aficionats que se sentien satisfets que per fi la vermella pogués jugar amb total normalitat, com ha de ser, a terres catalanes, on malgrat molts, tenen  molts seguidors.

Espanya al partit amistós contra Albània @ep

A la llotja de l'estadi es trobava, el president de la RFEF, Luís Rubiales ; el ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta ; el President del Consell Superior d'Esports, Manuel Franco ; l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón ; l'alcalde del Prat, Lluís Mijoles ; la delegada del Govern, María Eugenia Gay ; l'ambaixador d'Albània a Espanya, Gazmend Barbullushu; el president de la federació albanesa, Armand Duka; el president de la Federació Catalana de Futbol, Miquel Soteras , així com el CEO de l'Espanyol, José María Durán . Ni un sol representant de la Generalitat de Catalunya. Faltaria més! Però no representen tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya? Com es pot comprovar una vegada més, no. Un gest que diu molt poc a favor seu, encara que sigui un posat per a la seva “clientela”.

El partit Espanya-Albània va ser retransmès per TVE, molt “discreta”, amb poques imatges de la llotja presidencial i “contenció del personal encarregat de comentar la trobada” . És més se sentia - no s'entenia - allò que cantaven o cridaven els espectadors. Per què? Per no molestar? A qui? És fàcilment deduïble. És clar que les persones que van viure presencialment el partit el van gaudir de valent. Els que eren a casa tranquil·lament també, encara que no fos el millor partit que hagin disputat la Roja.

Amb el resultat curt, però favorable en acabar aquest, la gent esperava la salutació dels jugadors al públic allí reunit, fins i tot una volta al camp per rebre aquesta ovació final. A més de les tradicionals entrevistes a peu de gespa d'alguns dels protagonistes. La sorpresa va ser que TVE va tallar en sec la transmissió deixant tots els teleespectadors amb tres pams de nas i amb un cert cabreig i indignació amb Televisió Espanyola, la de tots? No s'ha explicat la pressa que tenien per tallar en sec el senyal, ni ningú no ho ha dit, faltaria més Deia l'escriptor de fantasia Patrick Rothfuss que “el poder està bé, i l'estupidesa és, en general, inofensiva. Però el poder i l'estupidesa plegats són perillosos”.

Els esdeveniments al voltant del partit de la selecció Espanyola de Futbol van aixecar els ànims dels intolerants, intransigents i supremacistes, que són uns quants. La sorpresa va ser que un diari esportiu, Sport, propietat en aquests moments de Premsa Ibèrica, per a més senyes, publicava un tuit d'aquells il·luminats en què tractava les persones que havien acudit a l'estadi de “colònia espanyola”. Frase que retrata per si mateixa l'autor de la mateixa, que ha de formar part de la “colònia dels imbècils”, l'única que hi ha a Catalunya que s'ha de menysprear. Les altres colònies, com la Colònia Güell, és una obra mestra de Gaudí que mereix tota l'admiració i el respecte. Voltaire deia que “ la idiotesa és una malaltia extraordinària, no és el malalt el que pateix per ella, sinó els altres ”.

Al final, qui ha posat més sentit comú i ha fet unes declaracions com tocava ha estat Luís Enrique, que va manifestar en roda de premsa: “ Ha estat una nit inoblidable. Aquesta gent es mereixia una alegria per com han animat. A Barcelona li agrada la selecció i a nosaltres ens encanta venir (...) Seria un error no tornar en els propers 18 anys ”. Doncs va ser el més assenyat de tots. No té compromisos polítics amb ningú i pot dir el que li vingui de gust, com deu ser.