No els faci el joc

Dels mexicans s'han escrit moltes coses: que som un poble ressentit i procliu a la venjança com a resultat de la violació dels conqueridors espanyols; que amb el jou d'uns altres ?el patró nord-americà per exemple- dobleguem la cerviz i obeïm; que tenim proclivitat a l'holganza, la mentida i la transa[1][1] i que som fanàtics ?el mateix envers la Santa mort, Crist, la guadalupana, Sant Juditas, el PRI, el PA o el PRD etc.- però l'innegable és que malgrat l'estigma il·lustrat amb humor negre per Abel Quezada, aquí estem com a resultat de la força per sobreviure.

Dels mexicans s'han escrit moltes coses: que som un poble ressentit i procliu a la venjança com a resultat de la violació dels conqueridors espanyols; que amb el jou d'uns altres ?el patró nord-americà per exemple- dobleguem la cerviz i obeïm; que tenim proclivitat a l'holganza, la mentida i la transa i que som fanàtics ?el mateix envers la Santa mort, Crist, la guadalupana, Sant Juditas, el PRI, el PA o el PRD etc.- però l'innegable és que malgrat l'estigma il·lustrat amb humor negre per Abel Quezada, aquí estem com a resultat de la força per sobreviure.

Els pitjors moments de la nostra història, han tingut com a ingredients, l'ambició -gairebé sempre dels de fora- la traïció ?regularment dels d'endins- i la fúria de l'anomenada mare de la naturalesa a la qual hem fet fins a fora mida per molestar. Però el fet és que enfront de tots aquests embats destructius tenim amb que respondre. El nostre cos diplomàtic donaria millors resultats si augmentés la presència de Mèxic en els fòrums encaminats a disminuir l'escalfament o la destrucció d'entorns naturals i l'extinció d'espècies, en comptes de caminar recorrent el món com a venedors ?fenicis o maceguales- de tot el que hauríem de consumir internament.

Així com traiem la casta solidària, en moments com el sisme de 1985 o el rebuig a exèrcits invasors ?francesos o nord-americans- hem d'entendre que ens competeix a tots l'evitar espirals de violència, sense importar que la justificació siguin les desaparicions, extorsions, homicidis, corrupció o la impunitat. Per què molts dels nostres polítics, acaben empleats per empreses transnacionals que aspiren a comprar o vendre en condicions desventajosas nostra riquesa -material o humana- pagant-los per comissió i rentant en ells les seves culpes si el negoci no té "bona fi"? Què esperem per apropar-nos amb prudència a un ex aspirant a la presidència, per fer-li notar el lamentable del seu paper de Patiño d'un pallasso piratejat per una televisora a una altra que se suposa li fa competència? Per ventura la nostra voluntat no és suficient per deixar de veure telerisa o teveasco, a més de cancel·lar ?encara que sigui solament per avui- milers de contractes de cable ?visió Prodigy i etcèteres- al llarg del país monopolitzats en franca burla a les lleis?

Em queda clar que hi ha moltes coses que no funcionen amb els governants actuals, com no ho van fer amb els anteriors; però es resoldrien si el president cau ?per malaltia, pressions o amenaça- es doblega o es rendeix?

En la lectura bíblica dels llibres de Samuel o els Reis, podem trobar les profundes divisions entre dues dels descendents de les 12 tribus que van anar l'origen d'un poble que, àdhuc avui, segueix apostant al belicisme. Judá i Israel eren tan antagònics com el poguessin haver estat els espartanos i els atenesos, els liberals enfront dels conservadors o els republicans i els demòcrates. Però a final de comptes aquí seguim, exagerant els pactes davant la debilitat per complir les lleis. Ponderant l'audàcia per sobre del servei, ambicionat la riquesa encara que amb això es vulneri l'equitat, permetent la violència per la debilitat d'aplicar la llei i conduir-se amb justícia.

En un món a l'inrevés, es diu anàrquics a malalts agressors que mai han llegit una lletra sobre el corrent polític que si ben propala l'absència total dels poders públics també implica l'absència de molts avantatges comunitaris com l'és l'ordre, el respecte per l'altre i la saviesa de donar a qui el seu. Mentre els conductors de "opinió" aprofiten el nostre temor a la mort oferint-nos històries distorsionades d'extraterrestres, reptilianas, dinosaures ressuscitats, vampirs ?els tradicionals o els moderns vegetarians- homes llop, líders espirituals ?malalts física i emocionalment- als quals un superheroi disposat a sentir, emocionar-se i estimar finalment venç després de l'ús exagerat d'armes com les comercialitzades pel programa ràpid i furiós.

És temps de tornar al simple, l'escalfament global disminuirà quan cadascun deixem de tirar escombraries i exigim a l'autoritat immediata ?president municipal o delegat- faci el seu treball de recol·lecció, disposició i maneig amb més ètica que simples ambicions comercials. Serem més amorosos, piadosos i misericordiosos, si deixem de fer-li el joc a pseudo religiosos ?budistes, musulmans, catòlics, ortodoxos, o reformats- que manipulen l'anhel ancestralment humà de religarse amb el seu creador. Àdhuc els ateus pequen de fanatisme. Si Vostè té dubtes sobre la grey en la qual es mou pregunti abans d'acusar, estudiï abans de rebutjar i externe la seva opinió de manera respectuosa per no iniciar o ser partícip ?àdhuc per omissió- d'una guerra santa. No sucumbeixi al temor pels alts índexs de morts per Ébola, SIDA, hepatitis i diabetis, simplement assumeixi la cura de la seva salut i esbrini qui aquesta darrere d'aquestes campanyes que, sense resoldre el problema, si perllonguen les nostres vides però amb un qualitat més que degradada. Si som cristians de fe no esperarem que algun científic del futur ens ressusciti com als dinosaures. Si escollim el camí llarg de les successives reencarnacions, el viatge a la quarta o cinquena dimensió, la participació en la creació d'una nova raça amb la intervenció d'extraterrestres està bé! però gens d'això et dóna la prerrogativa d'imposar la teva visió als altres, que igual que tu tenen el dret a informés i en tot cas a compartir-te el seu punt de vista sempre que ho facin amb respecte i amor.