GUATEMALA: "MOVIMENTS SOCIALS", Al SERVEI DE QUI?

En aquesta megadiversa i meravellosament contrastant Guatemala, les sagnants històries inconclusas d'alliberament s'expliquen, en bona mesura, per la cooptació econòmica i partidista que sofreixen algunes organitzacions socials, per part dels grups de poder. Si no fora per aquest llegat atàvic de la maledicció de Malinche, seria una altra nostra història.

En aquesta megadiversa i meravellosament contrastant Guatemala, les sagnants històries inconclusas d'alliberament s'expliquen, en bona mesura, per la cooptación econòmica i partidista que sofreixen algunes organitzacions socials, per part dels grups de poder. Si no fos per aquest llegat atàvic de la maledicció de Malinche, seria una altra nostra història.

Fa una setmana enrere, la Coordinadora Nacional Indígena i Camperola (CONIC), va difondre un document escrit, per segona vegada, en el qual expressa el seu suport tancat a l'antisocial transnacional britànica ENERGUATE-ACTIS que mercantiliza i monopolitza violentament el negoci de l'electricitat, acusant de lladres i estafadores a les organitzacions indígenes i camperoles en resistència per la nacionalització de l'energia elèctrica al país.

La CONIC, actualment membre ple de l'organització internacional CLOC-Via Camperola. Va sorgir en 1992, de la matriu del Comitè d'Unitat Camperola (CUC), per collir diners de la cooperació internacional. En poc temps, l'estratègia estatal neoliberal i la cooperació internacional, van convertir a la CONIC en la veu nacional i internacional d'indígenes mayas.

Fa mesos enrere, aquesta mateixa organització, en la Costa Sud de Guatemala, en un acte polític electoral del partit en funció de govern, va demandar públicament gens menys que la reelecció immediata de l'actual President de la República, Otto Pérez Molina, acusat de genocidi i massacres contra pobles indígenes durant la guerra interna, i sobre qui pesen responsabilitats pels assassinats selectius de prop de 40 dirigents/as indígenes camperols en resistència, al govern actual.

Fa uns dies enrere, el CUC i el Front Nacional de Lluita, van bloquejar camins en diferents punts del país exigint al Congrés Nacional i al Govern l'aprovació d'un nou endeutament extern i la sanció del grapejat projecte de Llei de Desenvolupament Rural Integral (DRI), ara, convertit en un perillós Cavall de Troia per a indígenes i camperols del país.

A l'actual Govern, li urgeix l'aprovació (al Congrés Nacional) del projecte del pressupost general de la nació, 2015 (any electoral), que inclou un endeutament extern de quatre mil milions de quetzales, i l'aprovació del seu projecte de Llei DRI. Per això, la qual cosa no va poder aconseguir amb els maletins de quetzales al Congrés Nacional, vol aconseguir-ho i legitimar-ho des dels carrers amb desinformados i ingenus sectors socials mobilitzats.

El CUC, fundat a la fi de la dècada dels 70, pel grup guerriller Forces Armades Revolucionàries (FAR), a través dels jesuïtes, en l'etapa post Acords de Paz (abundància de la cooperació internacional i enfortiment del sistema neoliberal) es va convertir gairebé en l'única veu oficial de sectors camperols i indígenes del país. Igual que la CONIC, actualment és membre de la CLOC-Via Camperola. Va ser gairebé l'única "organització popular" de Guatemala que va acudir al Vaticà per a la Trobada Mundial d'Organitzacions Populars convocat per Francisco I, a l'octubre passat.

A Guatemala, cada nena/o neix amb un deute públic (externa i interna) sota el braç que supera els 1,000 dòlars. I, prop del 60% de nens/as menors de cinc anys pateixen desnutrició. Si a inicis dels 90, el deute públic vorejava els 11 mil milions de quetzales; pel 2014, les i els guatemalencs deuen un total d'una mica més de 115 mil milions de quetzales.[3] És a dir, cada guatemalenc al país deu una mitjana de 8,214 quetzales (1,066 dòlars). Cada família indígena camperola mitjana és deutora d'al voltant de 7,000 mil dòlars, per préstecs que mai va decidir, ni es va beneficiar. En quin cap calgui exigir des dels carrers major endeutament immoral en nom dels pobres?

Gairebé el 30% del pressupost general de la nació, anualment, es destina per amortitzar interessos i pagar serveis del deute etern (externa). A Guatemala, l'endeutament públic no només és per engreixar a la burocràcia corrupta de l'Estat aparent, i oliar amb privilegis a "inversors privats" que empobreixen al país, sinó també és per militaritzar a les forces de seguretat per reprimir a la població en resistència mobilitzada, i per comprar els vots de diputats-tramitadores d'esquerra i de dreta al Congrés Nacional. I si queda engrunes, per tirar-los-hi a dirigents irresponsables, captaires-servils a governs neoliberals.

El projecte de la Llei DRI va ser genuí, amb empremta camperola i indígena, en les seves primeres versions. Però, en la seva versió actual, després de la modificació de 36 articles, dels 42 que conté (realitzat per diputats servils i ONGs mercaders de la misèria del país), és pràcticament una eina agrícola per al fiançament legal del brutal capitalisme per despulla-expulsió. Un veritable Cavall de Troia del que les i els camperols no podran fàcilment alliberar-se. El més trist és que molts indígenes/camperols desconeixen aquestes modificacions mañosas, per això es mobilitzen exigint la seva aprovació. I, l'oligarquia i el seu Govern, permeten (promouen) fins i tot tapes o bloquejos de camins per indígenes/camperols "ingenus", fins a per tres dies consecutius, per aprovar i legitimar les seves lleis i pressupostos.

L'estratègia de l'actual Govern, en relació amb els moviments socials incòmodes va ser clar des dels seus inicis: desacreditar, criminalitzar-perseguir-reprimir, empresonar i assassinar selectivament als seus dirigents. En veure que aquesta estratègia, lluny d'espantar/controlar el ressentiment popular creixent, va abonar resistències comunitàries descomunals. Llavors, va canviar d'estratègia, i va optar per cooptar i crear "el seu propi moviment social" amb agents/dirigents d'alguns moviments socials, amb la finalitat de neutralitzar a les resistències més comunals en procés d'articulació a nivell nacional, que en els últims temps s'avizoran com els nous subjectes sociopolítics col·lectius que anuncien refundar el país des de la Guatemala mil·lenària.