La veritat emergeix

En diversos moments hem abordat el tema de la mentida. Tractada per psiquiatres, terapeutes, religiosos i sociòlegs que adverteixen quantes classe de mentides es poden classificar i cuales són els efectes segons la societat que es tracti, la mentida sol córrer com el vent, recolzada en rumors l'origen dels quals és difícil trobar i amb diversos nivells de dany, segons l'essència mateixa del succés o el nivell social d'els qui s'encarreguen d'escampar-la.

En diversos moments hem abordat el tema de la mentida. Tractada per psiquiatres, terapeutes, religiosos i sociòlegs que adverteixen quantes classe de mentides es poden classificar i cuales són els efectes segons la societat que es tracti, la mentida sol córrer com el vent, recolzada en rumors l'origen dels quals és difícil trobar i amb diversos nivells de dany, segons l'essència mateixa del succés o el nivell social d'els qui s'encarreguen d'escampar-la.

A 20 anys de dos homicidis d'alt impacte a Mèxic, el llibre de l'advocat Humberto Hernández Haddad, ens ensenya com la mentida es converteix en percepció, lastima danya i enfronta fins a produir ruptura i nul·litat de la justícia. Són molt pocs els que saben la veritat d'una persona com José López Portillo o Gustavo Díaz Ordaz. Es van imposar les percepcions sobre la frivolitat d'un i la intransigència de l'altre; però qui pugues realment assegurar la veritat sobre l'homicidi dels Kennedy o les inclinacions de conducta de Miguel de la Madrid? I el més rellevant Qui coneix la veritat sobre l'afectació de conductes privades en l'àmbit públic del treball d'aquests personatges?

Els experts en criminalística, saben que per moltes pedres que s'hagin col·locat a un cos abans de llançar-ho al riu, tarda que d'hora les restes de l'assassinat suraran i això d'alguna manera ho sentenciava la meva sàvia avieta: "la mentida roman fins que la veritat emergeix" En els llunyans temps de la meva adolescència, les mentides preocupants versaven sobre la virginitat de les noies, l'honestedat dels nois i la fidelitat dels cònjuges. Avui amb la tecnologia en mà, les xarxes socials et poden acusar de pederasta, estigmatitzar-te com a fanàtic ?la qual cosa es fa molt greu si el qualificatiu s'associa a una religió o grup extremista- fer-te perdre la teva ocupació o assenyalar-te gairebé com un criminal i manar-te a la presó,.

Ha escoltat mentides acusatorias entre familiars disputant-se una herència? Li consta que les fotos publicades en facebook, sobre la bona salut d'una avieta corresponen amb una realitat que amb prou feines ho manté viu i ho porta com a embalum sol perquè segueixi generant la seva pensió? Sap de divorciats que inventen qualsevol quantitat de perversitats en contra del seu "ex" sol per arrabassar-li als seus fills? Podria omplir un llibre amb exemples de mentides que inicien en els nuclis mes bàsic de la societat com és el cas de la família, el barri o l'escola i sent això innegable perquè esperar que aquestes persones es converteixin en capdavanteres de la veritat en arribar a adultes?

Sobre el tema de la lamentable "desaparició" de 43 estudiants d'una normal rural al nostre país, hi ha infinitat de versions, hipòtesis, línies d'investigació i per descomptat mentides. Qui ha aconseguit articular protestes internacionals en diverses ambaixades de Mèxic al món? L'hartazgo dels mexicans ha estat l'únic motor de marxes, entrevistes mediàtiques, exigències, crema de béns -camions, oficines, edificis de partits i institucions- i promoció de l'assenyalament antigubernamental gairebé com a esport o espectacle?

En ple segle XXI, la mentida s'ha convertit en un instrument més nociu que les armes de foc i en emergir algunes veritats, aquestes deixen de ser efectives doncs se'ls converteix en espectacle Què passaria si en comptes d'augmentar el rating i la circulació de mitjans impresos pel tema de l'anomenada "casa blanca" algú assumeix el compromís de recórrer el camí institucional per denunciar fets que poguessin ser constitutius de delicte? Al fet que li temen els qui solament esparcen escàndols sabent que aquests afebleixen a Mèxic i les seves institucions? O dit d'una altra manera al fet que interessos serveixen els hacedores de veritats a mig fer que a final del dia són mentides? Jo puc imaginar el sofriment dels pares d'estudiants d'Ayotzinapa i la de milers de pares que mai han tornat a saber dels seus descendents. No hi ha, segons ho he viscut, dolor més gran que el perdre un fill. Però això no converteix als pares en models de santedat ni éssers inimputables. El tema és bastant delicat, per això hem d'evitar que l'escàndol impedeixi arribar a la veritat, tot i que amb la sortida d'aquesta a la superfície es fereixin qui sap quantes sensibilitats.

Una realitat, que em lastima com a advocada, és la percepció generalitzada d'un poder judicial corrupte, ambiciós i insensible. Sí, és veritat que fereix una resolució de la Cort que llança per la broda l'anhel d'expressar-se de manera legítima en un tema com l'augment als salaris mínims, al mateix temps que els autors d'aquesta sentència estan satisfets de l'augment en 6% dels seus emoluents, que per cert no són ni per milions propers al salari mínim. Prou aquest criteri per desqualificar-los? Els autors de tal mentida han analitzat el fons de l'assumpte? Quants s'han arriscat per ficar a la presó a fiscals, potser més maldestres que corruptes, incapaces de presentar indagatorias amb un bon percentatge de conducció a consignacions i després a la sentència?

Sempre em repeteixo que això és el món i no el paradís. Ningú som perfectes, les pressions, les temptacions, les falles ens envolten des de l'etapa formativa mateixa; però el tema no s'acaba matant al gos sinó buscant l'antídot contra la ràbia. Al maig d'aquest any el ministre Juan N. Silva Bressoli va emfatitzar la urgència que "la societat tingui la certesa que els juzgadores funcionen a partir de normes, procediments i regles clars suficients per identificar i sancionar les conductes d'aquells elements que no es condueixin amb estricta honorabilitat". Jo creo en aquesta premissa, com també em queda clar que per més que s'esmenta, sempre emergeix la veritat, mentre això ocorre, tots, no solament els jutges, ni l'executiu i tampoc els legisladors són els culpables de l'engany. La viabilitat de Mèxic és responsabilitat de tots. No fem el joc a els qui busquen destruir-nos mitjançant la desqualificació i l'enfrontament violent. No permetem la substitució d'un noble poble per subjectes que solament ambicionen el que àdhuc ens queda de pàtria.