Estat De què?

Hi ha conceptes rimbombantes sobretot per els qui no tenen una idea clara dels abastos del mateix. Retòricament sona bonic, interessant i fins a impactant parlar de l'Estat de Dret.

Hi ha conceptes rimbombantes sobretot per els qui no tenen una idea clara dels abastos del mateix. Retòricament sona bonic, interessant i fins a impactant parlar de l'Estat de Dret; però Sabia Vostè que molts tirans o dictadors abunden en normes jurídiques escrites que legitimin al poderós el seu actuar injust? Amb que les lleis estiguin organitzades, estableixin certs límits al govern, hagin estat aprovades per un poder legislatiu i siguin del coneixement públic, ja estem parlant de "Estat de Dret" que gairebé sempre va de la mà del "estat democràtic".

No obstant això, les persones ?físiques o morals- el que més anhelen és seguretat jurídica, certesa que es perd quan les lleis sofreixen massa canvis, són extremadament abundants -i per tant terriblement complicat el seu compliment- i la seva aplicació comporta en si mateixa la violació de drets fonamentals.

S'ha enfrontat a cobraments injustificats de serveis com a llum o aigua ?encara com a part de l'obligació governamental- que pel pas del temps han caigut en el supòsit de prescripció de l'acció de cobrament i per CFE o SACMEX a resulta d'algun paràgraf en reglamentacions administratives menors li obliguen a pagar per l'exercici autoritari de pressions com el tall del servei fonamental? Quants adults majors que en ser exclosos de la possibilitat d'una ocupació decideixen rentar alguna propietat, s'enfronten després a la despulla del seu patrimoni per "genialitats" com "l'extinció de domini" atès que qui s'allotjava era un mafiós encantador?

Si ens donem temps de llegir els diàlegs entre Sòcrates i Critón quan el primer estava a la presó atenesa i el segon es va apropar a confirmar-li que havia de morir, podem entendre que no sempre el compliment de la llei és just.

Critón veia la gran injustícia d'obligar a un home savi, afable i feliç, acabar suïcidat com a resultat d'una sentència legítima. Des de l'inici confessa Critón que va entrar amb sigil mientra Sòcrates dormia perquè va subornar al guàrdia. Igual li fa saber que està en la possibilitat de salvar-ho, però la mètrica de valors de tots dos era diferent. El final de la cicuta ho vam conèixer des de la secundària: L'opinió de les majories havia produït mals, no petits, sinó molt grans i una de les víctimes va ser Sòcrates. En el compliment de la sentència hi havia certitud doncs es tenia ple coneixement del problema. Les alternatives de solució proposades ?evitar la mort- eren conegudes encara que no afins al pensament socràtic. Per Critón l'alternativa de major benefici ?salvar la vida- no va ser compartida per Sòcrates qui va escoltar educadamente les diverses propostes d'els qui desitjaven salvaguardar-ho[1][1].

Record que fa no més de 5 anys varis veïns ens embarquem en una autèntica defensa del nostre barri, deteriorat avui, no solament per l'horrenda i pseudo-minimalista caixa de cristall la qual alberga una llibreria costosa i que no ven gens, amén d'haver estat la causa directa de la destrucció de l'Església de Conchita per l'extracció de milions de litres d'aigua del subsòl. Aconseguim reunir voluntats, tots estàvem d'acord, àdhuc els que circulaven pel nostre carrer ens animaven a seguir amb la lluita. Invertim els nostres estalvis davant l'embat multimilionari de "relacions públiques" de CONACULTA per desprestigiar-nos i vèncer-nos. Aconseguim una sentència d'empara favorable però; al final del dia va guanyar ?basada en arguments legítims- la voluntariosa llavors directora doncs el mateix tribunal que ens va donar raó, després ens la va retirar.

El nostre últim acte va ser un rèquiem per l'Estat de Dret. Marxem amb el taüt a coll, en silenci i convençuts -igual que ho va fer Sòcrates llavors- que el més valuós en la vida és la congruència tot i que això impliqui que sofrim amenaces, difamacions i tot el que és capaç d'utilitzar qualsevol mafiós qui coludido amb el poderós, inicia l'espiral de violació al propi Estat de Dret[2][2].

Com podem veure, l'anhel d'esperança, el convenciment que la realitat expressada en discurs correspongui amb la veritat i la certesa que àdhuc en ambients de risc podem tenir protecció jurídica, són molt antics, com el són les limitacions d'els qui han de redactar les normes i després complir-les, per evitar la por col·lectiva a l'incert i l'imprevisible, com està ocorrent al llarg del territori, davant la qual cosa la part bestial de l'humà reacciona intentat defensar-se amb igual o major violència que la que desitgem eradicar.

Una part de mi se sent satisfeta, doncs pel que sembla àdhuc amb el pas del temps algú va compartir la meva idea que l'Estat de Dret havia agonitzat; però podríem ressuscitar-ho simplement amb el compliment d'un sistema de lleis que no haguessin de desqualifiqués solament perquè "no són modernes". Si el compliment és massa complicat entonis si, cal legislar per simplificar-ho però, sense tirar a una fossa i cremar tot el que ha estat el sustento jurídic de Mèxic evitant per cert les "ocurrències" amb les quals l'ignorant omple el seu buit de coneixement.

______________________

[1][1] Critón "Certament, tampoc és molt els diners que volen rebre alguns per salvar-te i treure't d'aquí. A més, no veus què barats estan aquests sicofantes i que no seria necessari gastar en ells molts diners? Està a la teva disposició la meva fortuna que serà suficient, segons creo. A més, si et preocupes per mi i creïs que no has de gastar el meu, estan aquí alguns estrangers disposats a gastar els seus diners. Un ha portat, fins i tot, el suficient per a això, Simias de Tebas??"

[2][2] Sòcrates - Volgut Critón, la teva bona voluntat seria molt d'estimar, si li acompanyés una mica de rectitud; si no, com més intensa, tant més penosa. Així doncs, és necessari que reflexionem si això ha de fer-se o no. Perquè jo, no només ara sinó sempre, sóc de condició de no parar esment a cap altra cosa que al raonament que, en reflexionar, em sembla el millor. Els arguments que jo he dit en temps anterior no els puc desmentir ara perquè m'ha tocat aquesta sort, més aviat em semblen ara, en conjunt, d'igual valor i respecte, i dono molta importància als mateixos arguments d'abans. Si no som capaços de dir res millor en el moment present, sap bé que no vaig a estar d'acord amb tu, ni encara que la força de la majoria ens espanti com a nens amb més espantajos que els de ara en què ens envia presons, morts i privacions de béns.