Desvergonyits?

Quan s'han recorregut més dècades de les quals expliquen els membres del govern actual i en aquest temps s'han vist les reiterades complicitats entre funcionaris -mexicans i d'altres països sobretot nord-americans- i gent dedicada al brut com seria el tràfic de droga, armes i persones, és difícil empassar-se píndoles retòriques de pretesa guareix contra la culpa.

Quan s'han recorregut més dècades de les quals expliquen els membres del govern actual i en aquest temps s'han vist les reiterades complicitats entre funcionaris -mexicans i d'altres països sobretot nord-americans- i gent dedicada al brut com seria el tràfic de droga, armes i persones, és difícil empassar-se píndoles retòriques de pretesa guareix contra la culpa.

No és la primera vegada que enfrontem l'horror de desenes -que al final del dia es converteixen en milers- d'éssers humans privats de la seva llibertat, la seva salut, vida i en marges molt més amplis dels seus drets fonamentals, com l'és l'accés a satisfactores bàsics d'alimentació, educació, habitatge entre uns altres.

Un estudiant de la normal rural avui coneguda en tots els confinis del planeta va apuntar: Si no tenim accés a l'educació, les nostres opcions es redueixen a la immigració o a ser contractats per sicaris. Ho entenen els hacedores de discursos, obstinats a convèncer-nos que les normals rurals són coses del passat i que també són obsolets els programes educatius vigents tot i que no es compleixin? Serà destruint institucions amb la complicitat dels sindicats a manera per dir el menys, com es crearan les noves ocupacions que va imaginar Calderón i que no saben com produir-los els pomposos egressats d'universitats privades que avui ens governen?

La frèvola naturalesa humana guiada per la vanitat i no per la saviesa, destrueix cíclicament l'aportat pels seus antecessors i en això els governs de Mèxic són campions. Donya Esther Zuno d'Echeverria va treballar en el seu temps els horts familiars, que en el relleu sexenal es van deixar de recolzar i els seus fonaments van ser amagats en el més recòndits dels arxius. Saben aquests destructors que avui tal concepte forma part de les metes del mil·lenni en l'ONU i que fins i tot hi ha dies i anys internacionals dedicats a la producció d'hortalisses per famílies?

Educació i ocupació és un binomi que no pot quedar fora de la tragèdia d'Ayotzinapa, i molt menys el cinisme dels actors de partits que tracten d'aprofitar el tema per destruir al possible contendent electoral o els traïdors de Mèxic usant el dolor de pares, germans i fills per abaratir quant es pugui tot el que pretenen portar-se les empreses transnacionals freturoses de probidad.

La violència no és com pretenen alguns mitjans -nacionals i estrangers- alguna cosa exclusiu de Mèxic, aquí estan les centenes de nenes de secundària segrestades en països on el credo espiritual és una llibertat elemental inexistent. Què major violència que el reclutar nens per rentar-los el cervell i usar-los com a armes suïcides? En el tema de la tracta de persones, països pobres o estrats de de misèria en les nacions riques són els que tenen oferta de menors d'edat i dones; però No són violents els "educats i pertanyents a la nissaga" que pasten grans fortunes i poder per aquest immoral comerç?

Qui són més violents, els que surten en la seva desesperació a cremar actuacions i destruir propietat aliena o els que aparenten ser gent bonica encara que disposats a ocultar la veritat, que gairebé sempre coneixen, tot i que en la seva simulació estiguin cobrint crims atroços? Però l'origen del problema no està solament en la total destrucció de l'Estat de Dret, aquesta devastació ha començat en la llar mateixa. Aquí la comunicació intergeneracional està baldada, els fills no escolten i a més qüestionen als pares, sobretot aquells que en la seva confusió, van creure que era una millor opció enviar-los a conglomerats de "gent ben" tot i que l'educació fos deficient. Com podem demanar a aquests nois, la base dels quals de formació considera més valuoses les relacions públiques que el saber, s'ocupin per aconseguir una societat igualitària? Tals pares paguen per donar relacions d'altura als seus plançons, no importa si manquen d'educació cívica, matemàtica o de gramàtica.

Com esperem que no siguin desvergonyits, si els seus primers paranys es van donar a l'escola per obtenir una qualificació inmerecida a com donés lloc i en això els seus progenitors van ser còmplices si més no per omissió? Perquè no discriminar, si són joves, dejunis de coneixements elementals d'història, ètica o lògica, que van aprendre des de la taula familiar que les escoles públiques són mugrosas, els seus mestres tranzas i rijosos?

Del que no hi ha dubte és la pèrdua de l'essencial que l'horror de Guerrero ens ha mostrat, no solament pels 43 desapareguts, sinó per la identitat de tots els éssers humans botats en escombriaires, fosses clandestines que no són d'ara sinó si més no amb una antiguitat de 15 anys i, sobretot, el cinisme d'els qui busquen el poder, sense importar que per aconseguir-ho es prostitueixin voluntats mitjançant la dádiva de pa i l'entretención d'un circ caríssim que converteix tradicions com el dia de morts en "xous Hollywoodescos" la mediocritat dels quals és similar a la d'organitzadors que també juguen el rol d'autors intel·lectuals d'un crim imperdonable, l'assassinat de Mèxic, amb premeditació -de complicitat amb el banc mundial i tots els fons financers internacionals que existeixen- traïdoria, avantatge i traïció. Serà que els nostres polítics van perdre la vergonya i per això estem a la mercè de desvergonyits o simplement hem triat a una runfla de pocavergonyes?