PER QUÈ EL VATICÀ REUNEIX A "ELS MOVIMENTS POPULARS" DEL MÓN?

La Trobada Mundial de Moviments Populars amb el Papa Francisco I, organitzat pel Vaticà (mitjançant el Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, en coordinació amb l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències Socials), a Roma, els dies 27 al 29 d'octubre del present any, genera expectatives i celebracions espontànies en la part occidental del planeta.

La Trobada Mundial de Moviments Populars amb el Papa Francisco I, organitzat pel Vaticà (mitjançant el Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, en coordinació amb l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències Socials), a Roma, els dies 27 al 29 d'octubre del present any, genera expectatives i celebracions espontànies en la part occidental del planeta.

En el seu discurs de salutació, el Papa va acollir a representants de les diferents organitzacions socials, en els següents termes: "Aquesta trobada de Moviments Populars és un signe, és un gran signe. Van venir a posar en presència de Déu, de l'Església (...), una realitat moltes vegades silenciada." A més, va reiterar els tres temes centrals que motiven al Vaticà a reunir-se amb els moviments populars: L'acaparament immoral de terres per uns pocs, creixent població mundial sense sostre, i la població (especialment juvenil) aturada. "El món s'ha oblidat de Déu que és Pare. S'ha tornat orfe, (...)", concloc el seu discurs el Papa davant un auditori emotiu. Va denunciar la depredació del planeta, l'explotació laboral i l'especulació financera.

El missatge està per altre clar. En un sistema-món-occidental-cristià en múltiples crisis simultaneges s'ha d'intentar tot. La crisi de sentit genera un desbandi caòtic en la cleda. Es van anar els obrers, després les dones, ens sortim les i els indígenes en la mesura que vam ser despertant, i finalment la resta dels actuals moviments socials i indígenes. Així com les teologies de l'alliberament van ser distractivos per contenir l'estampida obrera camperola, així també ho va anar la insipiente i disciplinada Teologia Índia o Negra, per a nosaltres indígenes i negres.

Des de la perspectiva del Vaticà, aquesta Trobada Mundial és estratègic, no només per retornar "a la cleda a les ovelles esgarriades", sinó per intentar sensibilitzar en la virtut de l'obediència al Pare i en la virtut de la mesura als "descabritados" moviments populars que gairebé ja li posen en escac al suïcida sistema-món-occidental-cristià en crisi. El capitalisme va necessitar i va subsistir gràcies als seus agents-missioners cristians. La primera, segona i la tercera (actual) colonització del món va requerir i requereix de doctrineros que amansaron la rebel·lia dels nostres ancestres en defensa dels seus béns i territoris. Aquests agents religiosos van envair fins a la consciència dels nostres ancestres, i els van domesticar. Només així van poder vèncer-nos, però mai ens van derrotar.

Francisco I denúncia l'acaparament de terres, la idolatrización dels diners, la destrucció del planeta, etc. La pregunta bàsica és: Per ventura no va ser el Papa Alejandro VI, mitjançant la Butlla Papal Inter Caetera (1493), qui va donar origen al saqueig i a l'acaparament de les terres en nostra Abya Yala? Per ventura no és l'Església Catòlica, en l'actualitat, una de les principals acaparadoras de predios rurals i urbans? En Els Andes, fins als sants/as tenen terres agrícoles fèrtils, sota propietat eclesial. Mentre indígenes i camperols sobremorimos sense terra. Està altre dir que els primers missioners van arribar gairebé nus a Abya Yala. Aquí, l'Església Catòlica es va enriquir amb els béns i el treball mortal dels nostres ancestres. El mínim que esperem en aquesta Trobada Mundial és que Francisco I retorni les terres i béns que acapara l'Església Catòlica als seus legítims amos.

En aquests i altres territori, nosaltres no coneixíem els diners. Els nostres avis intervenien la seva felicitat amb l'intercanvi de béns i serveis. Els diners va venir amb el cristianisme. El dòlar del cristià Imperi nord-americà porta inscrita la invocació de "Confiem en Déu". Als moviments socials i indígenes no ens han de predicar sobre aquesta o una altra idolatria. Si Francisco i els seus seguidors es queixen del Dòlar (Déu), llavors, que tanquin el corrupte banc del Vaticà (Institut per a les Obres de Religió), i que distribueixin aquests diners als seus històrics i postergats "prestadors", els pobles indígenes i camperols.

Tampoc el Papa hauria de predicar-nos sobre la crisi ecològica. Això no ho generem nosaltres. L'origen de la depredació i saqueig de la Mare Terra té com una de les seves causes filosòfiques a la mateixa doctrina cristiana. "Multipliqueu-vos i sotmeteu a la terra (...)" ens diu el llibre de Gènesi, cap. 1. En altres llocs de la Bíblia ens parla de: "Maleïda la terra..." Ens van predicar i prediquen que el sagrat és el llunyà cel desconegut. Segons ells, l'únic Déu desconegut habita allà a dalt. Ens van fustigar d'idólatras, i ens van perseguir a mort quan amb reverència veneràvem a la nostra Mare Terra. La modernitat ecosida té com a un de les seves arrels filosòfiques al judeocristianisme. Al món occidental monoteista, així com l'home ha de sotmetre's a l'únic Déu, així ha de sotmetre's la terra a l'home (única imatge i semblança de Déu).

El Papa ens predica denúncies discursives en contra del pervers capitalisme. El capitalisme també té empremta cristiana. Allí està les actuals teologies de la prosperitat en voga que explica molt d'això. Allí està la clàssica obra de Max Weber, titulada: L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1905). És més, ahir i avui, tots els agents del sistema capitalista sofreixen crisi financera, menys l'Església Catòlica (ni les altres esglésies), ni les principals corporacions financeres. Per què serà? El millor que pot fer la Jerarquia catòlica, si de debò denuncia i renúncia al sistema capitalista, és tornar als autèntics ensenyaments del nòmada nazareno crucificado. Diuen que aquest compa tenia només una túnica, i predicava amb l'exemple.

La Trobada Mundial dels Moviments Populars amb Francisco I té el seu objectiu: Retornar al Pare als fills esgarriats, i desmobilitzar (domesticar) als disgustats subjectes col·lectius emergents que desestabilitzen al sistema-món-occidental-cristià en crisi. Però, la veritat és que fa més de 5 segles enrere ens van dir el mateix. Ens van batejar, "acceptem" al seu Déu, i ens van llevar tot.

Jo viu en un país on hi ha més esglésies que nens feliços. Més bíblies, sacerdots i pastors que escoles, textos escolars i professors. No obstant això, aquest és un dels països més violents, desiguals i empobrits del Continent. El seu governant actual és predicador de la Bíblia, amic de Francisco I, i íntim del Cardenal Oscar Rodríguez. Però, és un dels governants més corruptes i insensibles que conec. Per això, i pel que li van fer als meus ancestres i al meu poble, em resisteixo tornar a la cleda.