Guatemala: La privatització del dret a l'energia elèctrica, impactes socioeconòmics i convulsió social creixent

El Comitè de Desenvolupament Camperol (CODECA), en coedició amb entitats ciberactoras com rebelion.org, otramerica.com, servindi.org, colarebo.wordpress.com, ccoo-euskadi.net, comunitariapress.wordpress.com, la CNOC, i les editorials Cholsamaj i Dyscolo, va publicar i socialitza un resum de la investigació participativa titulada: La privatització del dret a l'energia elèctrica. Impactes socioeconòmics i convulsió social creixent.

El Comitè de Desenvolupament Camperol (CODECA), en coedició amb entitats ciberactoras com rebelion.org, otramerica.com, servindi.org, colarebo.wordpress.com, ccoo-euskadi.net, comunitariapress.wordpress.com, la CNOC, i les editorials Cholsamaj i Dyscolo, va publicar i socialitza un resum de la investigació participativa titulada: La privatització del dret a l'energia elèctrica. Impactes socioeconòmics i convulsió social creixent.

Aquesta investigació és una aproximació cuanticualitativa als impactes socioeconòmics generats pel procés de la privatització del subsector de l'energia elèctrica a l'àrea rural de Guatemala, sobre la base d'informació recaptada, en un període de dos anys, en 652 comunitats indígenes i camperoles, distribuïdes en 111 municipis, en 19 dels 22 departaments del país.

A la fi de la dècada de 1990, les corporacions espanyoles IBERDROLA i UNIÓN FENOSA es van adjudicar el monopoli de la distribució de l'energia elèctrica en tot el país, per 50 anys, per un valor total de 620 milions de dòlars. En 2010 i 2011, ambdues empreses van revendre aquest negoci a l'Empresa Pública de Medellín i a ENERGUATE (filial de la corporació britànica ACTIS), respectivament, gens menys que en una suma total d'1,069 milions de dòlars. Només per l'acte de la revenda d'aquest negoci aquelles empreses es van portar més de 400 milions de dòlars! "Ningú sap quant van invertir, ni quant van guanyar en aquests deu anys les dues espanyoles", indica la investigació.

En la segona meitat de la dècada dels 90, l'argument neoliberal per desbaratar el monopoli públic del subsector de l'energia elèctrica va ser: A major inversió privada, major la producció d'energia elèctrica. A major producció de l'energia elèctrica, menor el preu del kW/hr per a l'usuari final. A més, es va prometre l'electrificació total del país, modernitzar i millorar la qualitat del servei en la distribució de l'energia elèctrica, i superar les pèrdues de l'energia a la xarxa de distribució.

A gairebé dues dècades d'aquelles promeses, l'esmentada investigació mostra que: "Actualment, a Guatemala, es produeix més energia elèctrica que en la dècada dels 90. El país té el segon comprat d'energia elèctrica més gran de Centre Amèrica. Però, el preu del kW/hr de l'energia va pujar en 212.9% en comparació a 1997." Segons la investigació, recolzada en dades estadístiques publicades per la CEPAL en 2012, Guatemala és el país amb l'energia elèctrica més cara de tota Centre Amèrica. Una de les més cares de tota Amèrica Llatina. En països com Argentina, Suriname, Veneçuela i Perú, el preu del kW/hr d'electricitat va decréixer.

A Guatemala, més del 80% d'usuaris/as a l'àrea rural paguen, per factura mensual d'electricitat, l'equivalent fins a de el 21% del salari mínim establert al país. Comunitats rurals senceres, que no compten amb el servei de l'enllumenat públic, paguen fins a l'equivalent a 12.00 dòlars mensuals per concepte d'aquest servei inexistent. A les ciutats les i els usuaris no paguen més de l'equivalent mitjana a 5.00 dòlars mensuals.

Pel 2011, prop de mig milió d'habitatges continuaven en tenebres (15% dels habitatges del país). Si per 1997 es perdia el 14% de l'energia al país, pel 2011 les pèrdues no baixaven del 12% del total de la producció. La investigació també assenyala que el 94% d'usuaris rurals indica que va empitjorar la qualitat del servei de l'energia elèctrica.

La investigació conclou que els impactes socioeconòmics de la privatització d'aquest subsector no només evidencien la mercantilización del dret a l'energia elèctrica, sinó també la renúncia de l'Estat de Guatemala a la seva estratègica sobirania energètica. A més, els abusos evidenciats a l'àrea rural, per part de l'empresa distribuïdora, indiquen la "naturalización" del racisme ja institucionalitzat al país. A l'àrea rural, s'imprimeixen i distribueixen arbitràries factures d'electricitat sota la premissa de: "L'indi brut i analfabet, paga callat".

En un dels seus capítols curts, aquest treball indica que el marc normatiu del sector, lluny de garantir els drets d'usuaris, protegeix els interessos de les empreses privades distribuïdores en assignar-los les funcions de jutge i part en l'avaluació i resolució de conflictes amb usuaris. Situació que va generar i genera la creixent convulsió social, per moments violenta, al no trobar vies jurídiques de solució.

Entre 2012 i el que va del 2014, la investigació indica noms i cognoms de 17 usuaris/dirigents inconformes, organitzats en resistència, assassinats. La gran majoria d'ells/as per la repressió policial-militar en protestes socials. Es van empresonar 97 usuaris inconformes en resistència, però cap d'ells té sentència judicial. El Govern i ENERGUATE-ACTIS acusen de lladres i delinqüents a usuaris organitzats en resistència. Fins i tot van crear una Fiscalia Especial contra el Furt d'Energia Elèctrica. Però, no existeix un sol empresonat pel delicte de furt de fluid al país.

No hi ha dubte. Aquesta investigació, la primera en aquesta matèria al país, col·loca al Govern i als agents neoliberals entre la fal·làcia i la veritat. Fins ara, opinadores prejuiciosos, des dels mitjans corporatius, fustigaven, insultaven, a indígenes i camperols en resistència pel dret a l'energia elèctrica, sobre la base de creences atàviques i desprestigios divulgats pels missioners neoliberals. Ara, Guatemala compta amb un document inicial per debatre i atrevir-se a resoldre el conflictiu servei de la distribució de l'energia elèctrica que ensagna encara més a aquest país d'arrels mil·lenàries.