Ordenar el 'Clóset'

En els últims 30 anys, el deute públic d'Amèrica Llatina s'ha multiplicat més de 32 vegades quan ha passat a ser d'un bilió trenta-nou mil dòlars.

En els últims 30 anys, el deute públic d'Amèrica Llatina s'ha multiplicat més de 32 vegades quan ha passat a ser d'un bilió trenta-nou mil dòlars [1].

Complint els plans del consens de Washington 33% d'aquesta càrrega per als depauperats pobles de la regió se li deu a institucions financeres internacionals, 21% a Estats i el 46% a creditors privats com és el cas dels bancs.

Més enllà de xifres impossibles de comprendre en un horitzó de nens morint d'inanició i malalties, el fet és que Amèrica Llatina i el Carib encapçalen la llista mundial de deutors, és a dir, quatre vegades més que els que grava la vida institucional de països al mig Orienti i Àfrica del Nord, triplica a l'Àfrica subsahariana, duplica la d'Àsia del Sud i supera, en menor grau, l'acumulada a Europa Central i Oriental juntament amb Àsia Central.

Si això és dramàtic, és pitjor el pagament del servei d'aquest deute. En els trenta anys als quals ens referim, Amèrica Llatina ha pres de l'ingrés dels seus pobles més del triple de tot el seu deute extern recent, per al pagament d'interès i comissions [2] la qual cosa indubtablement pressiona per disminuir els programes socials, com seria educació gratuïta, serveis de salut universal, ocupació entre molts altres [3].

Per als estudiants de normals rurals mexicanes, que a més de matar-los de gana els desapareixen quan pretenen fer visible la seva dramàtica situació, manquen de sentit els discursos alegres dels funcionaris enllepolits amb els paràmetres de la macro economia. Prendre dos aliments ?arròs i frijoles si bé els va- al dia, banyar-se amb prou feines una o dues vegades a la setmana, mancar de l'indispensable per mantenir la seva entono, -habitatge, estris de cuina etc.- en condicions d'higiene és el que impulsa als més pobres a sortir per ser escoltats, prendre un autobús aliè per arribar on es protegeix l'autoritat i aixecar la veu, encara que el risc sigui la privació de la llibertat i fins i tot el terme de la vida.

De molt poc servirà el sacrifici dels joves ?per igual els desapareguts o morts d'Ayotzinapan o els de altres normals- si la societat no medita en la gravetat de ser Mèxic el vuitè país amb major deute del món, d'entre deu que es van prendre per considerar el que significa l'acumulat de deute net i passius sense consideració de reserves internacionals ?que és una altra dels paranys de la macroeconomia- i tinença d'or. Si ens comparem amb Estats Units i al no tenir context de les notes, diem que ells estan més endeutats, però el fet és que el seu deute equival al 14.2% del seu PIB, i potser sortim més feliços si assumim que els passius externs d'Espanya equivalen a 103% del mateix paràmetre.

Molt interessants dades ens poden donar els experts en economia, encara que el que ocorre en països emergents com Mèxic, depassa fets com que Grècia té un endeutament equivalent al 90%, enfront d'un Mèxic de 35%; però la pressió social hauria de ser escoltada de la mateixa forma en què, quan som adolescents, procurem atendre la veu materna que ens convida primer i ens exigeix després, a complir la responsabilitat d'ordenar la nostra habitació i això inclou el clóset.

Els humans es refereixen al clóset com un lloc on algú o alguna cosa pot amagar-se. Tots, hem utilitzat aquest espai per ocultar el que no vam tenir temps o ganes d'ordenar. Alguna vegada mamà va entrar i es va conformar amb veure el llit tendit i tot amb un aparent ordre; però si es mira sota el llit i a l'interior del clóset, invariablement caldria enfrontar-se amb la debilitat de la imatge. Sota el maquillatge, igual que darrere de la porta del clóset, ha d'haver-hi una realitat tan contundent com el que es mostra cap a fora. La terrible desgràcia dels estudiants normalistas hauria de ser una trucada vigorosa perquè des del president i el seu gabinet, els executius locals i tots els funcionaris que es constitueixen en govern, es decideixin a fer una profunda neteja de clóset. Per més cínic i irresponsable que algú sigui, la realitat del clóset, és fàcil assumir-la amb el simple fet d'obrir la porta. Els terribles esdeveniments que han sortit a la llum pública les últimes setmanes, són com el cúmul de coses desordenades que ens cauen damunt quan ni la porta on s'amaga tot el que està malament pot mantenir-se tancada. Fem tots una acte crítica i comencem per posar en ordre el més íntim, em refereixo a pròpia consciència [4] a la qual, el mateix que al poble, cap maquillatge pot enganyar.

[1] Segons l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), pel 2012 es va elevar la xifra a partir de 32 mil milions de dòlars a un bilió 39 mil milions de dòlars. El Comitè per a l'Anul·lació del Deute del Tercer Món (CADTM), analitza en documents d'aquesta xarxa formades per diversos organismes i investigadors, els mecanismes de diversos governs que han convertit en deute públic extern, molt del contractat per la el sector privat, que a més va adquirir a preus de regal empreses que eren de l'estat.
[2] En el corresponent només al deute públic extern, el pagament es cuadruplica ja que la regió ha erogat mil 890 milions de dòlars, segons el CADTM a partir de xifres del Banc Mundial.
[3] El CADTM presenta xifres que il·lustren la magnitud del servei del deute públic extern a Llatinoamèrica: en 2012 va representar entre 3.7 per cent i fins a 24.5 per cent del producte intern brut (PIB) dels països de la regió, així com de 8.3 fins a 47.2 per cent dels seus pressupostos nacionals. Xifres molt elevades en comparació de l'assignat a despeses per a educació i salut que van anar d'un a 7 per cent del PIB i de 4 a 16 per cent dels pressupostos.
[4] "Examina'm, i coneix el meu cor; prova'm i coneix els meus pensaments; i veu si hi ha en mi, camí de perversitat, ???" (Salm 139:23-24).