El cataclisme que ve

Tot al planeta té algun tipus d'interacció ?biològica, minera, tectònica, etc.-les relacions de la qual en ser alterades, poden produir catàstrofes com l'extinció d'una espècie o la destrucció total d'algun entorn.

Consumir els recursos naturals ?vegetals, animals i fins i tot els no renovables- de manera controlada, és alguna cosa normal sempre que no s'arribi a extrems com els quals hem suportat, sobretot en les dues últimes centúries i particularment a partir de la segona meitat del passat segle. Excessos produeixen destrucció i mort no solament d'individus el rellotge biològic dels quals està determinat per molts factors des del naixement, sinó del planeta mateix, el qual reacciona amb inundacions, tremolors, tsunamis i devessalls per la depredació de boscos o de l'atmosfera la capa de la qual d'ozó, protectora dels rajos UV, està provocant càncer i per descomptat canvi climàtic.

L'ancestral vanitat humana engendra entre moltes conductes inconvenients ?pecat en sentit religiós- l'ambició que permeti ostentar estatus -que se suposa millora l'essència mateixa de l'individu- mitjançant riqueses per adornar el cos o el lloc on s'habita o per donar-se "luxes" com viatjar i adquirir tot tipus de coses materials. Un dels béns que cada vegada es demanda amb major exigència és justament l'energia: per moure grans motors industrials, vehicles ?cotxes, avions, vaixells, motocicletes- il·luminar carrers i habitacions, decorar amb motius de festes com el dia de morts, el Nadal, o les dates pàtries entre unes altres.

La inventiva humana ha usat per molts anys per a tals finis recursos bàsicament extingibles com el carbó, petroli o gas: però com s'ha advertit tals fonts s'estan esgotant, si més no en els mantells més superficials.

Existeixen milers d'anàlisi sobre com l'ús d'aquestes energies, en comptes de les trucades netes i sustentables -la solar o l'eòlica solament per citar dos exemples- ens està apropant al final no solament de la raça humana sinó del planeta mateix.

Per la perforació de pous petroliers la misèria i la distància entre pobres i rics s'ha aguditzat al món, la qual cosa entre moltes altres conseqüències ens ha portat a un crisi mundial alimentària i d'aigua per la descomposició ?depredació, saqueig o destrossa- de terres que antany eren cultivables, mantells freàtics contaminats o sobreexplotats. Economies com la veneçolana depenen en un 95.9% del seu petroli i gas[1][1], a la qual cosa s'ha d'agregar altres béns primaris derivats de la mineria tan o més destructors de la terra[2][2]. Què mou a governs a modificar legislacions per permetre que "homes de presa", rebin diners a carretades, sense la menor misericòrdia pels quals pateixen set i gana?

La limitacions ètiques d'els qui tenen, com a valor màxim la riquesa, porta a absurds com el fracturar hidràulicament capes més profundes de la terra, per seguir usant gas i petroli. El fracking, és tan perillós que l'ONU ha pres cartes en l'assumpte d'antuvi establint l'11 d'octubre -24 hores després de la celebració de la promulgació de la carta dels drets humans- com el dia mundial de lluita contra aquesta pràctica, no solament per les conseqüències tel·lúriques que origina[3][3], sinó pels milions de litres d'aigua que s'usen per fallir la lutita[4][4] i que queden insalubres per al consum humà i animal pels químics que a aquesta se li agreguen. Sorprèn la ingenuïtat de caps d'estats com el de Bolívia, que amb tot i la seva trajectòria ha autoritzat ja, l'explotació de diversos blocs de terreny amb aquesta tècnica; semblés que els espejitos segueixen enlluernant a Amèrica llatina a fi de saquejar amb la mateixa voracitat i rampinya dels colonitzadors arribats des d'Espanya.

El pillatge i la devastació estan sobre nosaltres; ja tenim diluvis alternats amb anys de sequera, moviments mortals del subsòl, malversació de recursos públics ?diputats sotmesos a campanyes de cabildeo per a la modificació de lleis- uso del pressupost en la devastació- i el que és més greu reculades conductuals que posen a l'ésser humà en fases tan primitives i monstruoses com les quals van superar tribus acostumades al sacrifici dels congèneres, bé per violència en favor de suposats déus bé per morts bestials i massives que han extingit a moltes ètnies. Què puc fer? s'estarà preguntant. En primer terme estar disposats a transformar-nos per mitjà de la renovació de l'enteniment i per a això cal informar-se. Difondre el que ens oculten suposa també organització. Un ciutadà romà de sang hebrea, es va prendre tal atreviment i va aconseguir innovar conductes en molts habitants de l'Àsia menor. Fem-nos escoltar per els qui prenen decisions tan absurdes com assecar llacs, entubar rius, contaminar afluents o mars i destruir l'única casa que tenim "La terra".