Els Veneçolans que se'n van

És una tragèdia però així de simple ens ho va plantejar César Miguel Rondón. El país viu una crisi severa, per a molts la millor opció ha estat anar-se'n del país. Els que ens quedem veiem aquesta situació amb una barreja de dolor, preocupació i tristesa perquè el que se'n va sempre és una pèrdua. La pregunta obligada és els qui s'estan anant i per què. Tomas Páez investigador del tema migratori en la UCV confirma que l'origen és variat i les causes àmplies. Per raons polítiques, inseguretat personal, econòmiques i buscant seguretat jurídica. La majoria té grau universitari, gairebé el 90% del com 40% té mestratge. No és qualsevol percentatge comparat amb els nivells d'altres diàspores. Cal sumar l'experiència que molts d'aquests veneçolans tenen i que s'afegeix al quadre de virtuts de l'emigració Veneçolana.

Recalco la meva major preocupació i és com fer entendre als veneçolans que es plantegen anar-se del país, especialment als joves el que significa el repte de sumar-se als corrents migratoris sense haver-se preparat i sense estudiar quins pot ser les conseqüències. D'una manera simple ho esbosso, és el repte que prenem en decidir deixar el nostre bosc arriscant-nos a anar-nos a un altre, on potser tampoc trobem ocupació o millors condicions de vida. És riesgoso deixar un país en crisi per ser un ciutadà de segon nivell. Sens dubte a molts veneçolans els ha anat bé en el procés migratori però per a un grup important l'intent ha estat frustrant.

Cal insistir, qui pren una decisió d'aquesta naturalesa ha d'entendre la dimensió del repte i preparar-se. Cal conèixer les nostres capacitats objectives i quins són els nostres desavantatges. Entendre quins són les condicions que ens brinden els països i si elles em garanteixen escenaris que siguin definitivament millors a les quals estem deixant.