La gent decent

Per comprendre quin tipus d'independència tenim, cal conèixer la història del pensament de Mèxic, la qual no és simple acumulació de dades, sinó un exercici que, basat en supòsits indiscutibles per reconstruir l'ocorregut el 1810 parteixi de relats i documents a fi d'avaluar la veritat i fer una anàlisi comparativa amb la realitat actual que ens permeti contextualitzar, per exemple, la celebració que avui tindrem.

Per comprendre quin tipus d'independència tenim, cal conèixer la història del pensament de Mèxic, la qual no és simple acumulació de dades, sinó un exercici que, basat en supòsits indiscutibles per reconstruir l'ocorregut el 1810 parteixi de relats i documents a fi d'avaluar la veritat i fer una anàlisi comparativa amb la realitat actual que ens permeti contextualitzar, per exemple, la celebració que avui tindrem.

Aquesta nit milions de persones cridaran Visqui Mèxic! Això significa que es troba malalt, agonizante o mort? A quin diagnòstic ens porten els noticieros i programes de "anàlisis" sobre la salut de Mèxic?

El context filosòfic dels segles XVIII i XIX va fer de la participació dels catòlics un element per altre important en l'establiment d'un país sustentat en els principis liberals, a fi de donar sortida als problemes sorgits de les incongruències entre el model teòric republicà i la incapacitat del govern per resoldre controvèrsies de centralistes i federalistes. Li fa sentit l'escaridament informat sobre la diferències ?accions d'inconstitucionalitat- entre la federació i els estats d'Oaxaca, Guerrero o Michoacán? Qui té la raó en el desencontre amb el governador de Sonora?

En el concepte d'independència, l'educació juga un paper molt important, doncs des de fa 200 anys i deixant de costat el tema de la "moralitat" ?religiosa o no- va imposar la visió positivista dels seguidors de Comte. El sustento de l'educació 2004 anys després de la independència segueix sent el de Gabino Barrera, qui va canviar el liberalisme pel positivisme francès? Quants dels avui reformadors de l'educació comparteixen el punt de vista de Justo Sierra? La corrupció és un assumpte de moralitat pública o privada? Es resoldria solament amb educar?

Avui dia la gent "decent" està segura que el primer objectiu del govern és la pau i una vegada aconseguida l'eradicació dels criminals, -segrestadors i traficants de tot- ha d'haver-hi "Poca política i molta administració" A partir d'això, el progrés és imminent i la inversió estrangera li recolzarà perquè creixi com mai ho hem vist.

La piràmide social del liberalisme en països estrangers és "molt alta i de base estreta" en canvi a Mèxic, la seva "base -detractors, cacics, clergat, camperols bandits, salteadores de camins- és àmplia, la seva altura curta i entre cadascuna de les tres capes existeix una gruixuda, llosa? com de concret", que impedeix a la pluja de l'èxit escórrer en comptes d'estancar-se en les porcions superiors. És aquesta visió similar a la del neoliberalisme que de nou compte s'obre al món europeu? Per Porfirio Díaz obrir Mèxic en aquestes condicions implicava una centralització absoluta del poder, a fi d'evitar que molta gent intervingués en la presa de decisions, la qual cosa suposava pèrdua de temps i autoritat. Així les coses els governadors eren mers receptors de la voluntat central i si algun s'inconformaba solament hi havia dues sopes: conciliació o repressió. Les matances de camperols i bandolers que es queixaven o aixecaven en armes estaven a l'ordre del dia sempre aplaudides per "la gent decent", com també van festejar l'atorgament de terres, propietats arrabassades a uns altres i diners als cacics que garanteixen ordre i pau.

En un ambient d'aparent respecte als processos electorals, consentir la formació del partit "Unió liberal" és solament un acte més de la comèdia democràtica, encapçalada pel secretari d'Hisenda, qui recolzat per diversos parlamentaris, confiava en la possibilitat de canviar el rumb de govern encara que sempre fidels al president, que amb el pas del temps ja evidenciava el seu recel i gairebé paranoia a tots els científics, no així a la "gent decent".

Aquest grup de privilegiats són ens de diners resultats de sucosos negocis que se'ls concedeixen, usufructuaris d'empreses formades amb diners estrangers ?tèxtil, ferrocarrils, petroli, mineria- hereus de grans fortunes assolides no solament pels originals inversors sinó per empleats que després es van convertir en competidors d'els qui els van portar d'Europa com a executius. Tal població blanca d'ulls clars i cabells rossos, mai es barrejaria amb els corrents i vulgars tot i que fossin il·lustrats i és capaç d'emetre judici descalificatorios de persones que ni coneixen, solament perquè algun dels seus parells els va convèncer de la qualitat de "immoral, desagraït, revolucionari o vulgar" d'aquell que pogués superar-los. Persones assídues a tertúlies "culturals" on la fotografia oportuna els permetrà presumir el seu nou vestit, la seva costosa joia i el frec amb els seus parells. "Dames i cavallers" amb tantes limitacions emocionals que de vegades són incapaces de distingir entre l'autèntica nissaga i els addictes a la mentida i la xafarderia, impulsats pel seu afany mimético i pretensió d'emular a la "gent decent".

Aquesta gent decent que eventualment es reuneix amb "la xusma" sempre que aquesta es trobi situada en les altes esferes del poder, mai ha deixat d'existir. La seva dominació maquiavèl·lica va permetre dictadures, ha enderrocat poders i contínua avui dominant amb el seu capitalisme transnacional, rient, divertint-se i vestint de gala per a celebracions trascendentes com la qual aquesta nit a l'interior del Palau Nacional, els rebrà per aplaudir les millors condicions que sempre se'ls ha donat per sobre els inversors nacionals, motiu pel qual van a cridar Visqui Mèxic!