Alfabetització

En plena guerra mundial, 43 països es reuneixen, preocupats per contribuir a la pau del món, mitjançant l'educació, la ciència i la cultura. D'aquesta inquietud sorgeix la UNESCO el 16 de novembre de 1945, a la qual s'adhereix Mèxic un any després. És justament per la els esforço d'aquesta organització que aconsegueix decretar el 8 de setembre com a dia internacional de l'alfabetització.

En plena guerra mundial, 43 països es reuneixen, preocupats per contribuir a la pau del món, mitjançant l'educació, la ciència i la cultura. D'aquesta inquietud sorgeix la UNESCO el 16 de novembre de 1945, a la qual s'adhereix Mèxic un any després. És justament pels esforços d'aquesta organització que aconsegueix decretar el 8 de setembre com a dia internacional de l'alfabetització.

A més de buscar la salvaguarda del patrimoni cultural, la UNESCO és actor important en la formació de docents i administradors educacionals, estimin d'encoratjar la construcció d'escoles, algunes de les quals se situen justament en regions del món que ara com ara segueixen sofrint l'assot de la guerra. Per a la soferta població d'orient mitjà, la influència d'UNESCO des de Beirut ha estat fonamental sobretot després d'octubre del 2012, en què va aprovar l'adhesió de Palestina com a membre de ple dret. Més enllà dels vots en contra d'Israel, Estats Units, Canadà i Alemanya -la qual cosa va tenir com a conseqüència la reducció de gairebé un 25% del seu pressupost- i el bombardeig d'algunes de les seves escoles, l'esforç per alfabetitzar fins i tot en idioma àrab, ha de prendre's en compte aquest dia.

Caminar cap a la modernització, sense perdre la identitat i la diversitat cultural, suposa vocació pacifista, promoció de la lliure circulació de les idees, foment de la llibertat de premsa i el pluralisme cultural. Tot això està implícit als diversos programes d'alfabetització que les nacions instrumenten amb el suport d'UNESCO. Per les investigacions que patrocina avui tenim dades dures com que en ple segle XXI encara hi ha 781 milions d'adults i 126 milions de joves que no saben llegir ni escriure i si bé és notable el major esforç de les dones per alfabetitzar-se, aquesta segueixen sent les mes ressagades doncs tres de cada cinc persones sense habilitats bàsiques per a la lectura i l'escriptura pertanyen a aquest grup.

És notable també observar que l'alfabetització té millors resultats en països amb economies en creixement, on els esforços educatius tenen relació directa amb la disminució dels índexs de població que viu en pobresa. L'analfabetisme ?absolut o funcional- segueix sent no obstant això un dels grans problemes de la humanitat. Semblés que a certs sectors de la raça humana, els convé l'augment de societats sense possibilitat de gaudir del dret humà a l'educació Serà per això que en 1984 i durant 19 anys els Estats Units van abandonar la UNESCO- Quina relació existeix entre fets bàrbars com la destrucció d'escoles a la Franja de Gaza i el reconeixement a Palestina per part de la UNESCO?

Avui la xarxa mundial d'aquest organisme farà referència als premis internacionals d'alfabetització, promourà el compromís humanitari entre les nacions i buscarà la multiplicació dels seus esforços en coordinació amb diverses ONG´s, sobretot amb dispositius tecnològics tenint en compte que hi ha prop de sis mil milions de telèfons mòbils al món, a través dels quals és possible accedir a les col·leccions de documents que per recolzar a estudiants, docents i sistemes escolars, té la UNESCO bàsicament en els llocs on les oportunitats educatives són pobres.

De la mà de la tecnologia avui la UNESCO fomenta "l'aprenentatge de la ciència a Xile, enforteix la comunicació entre docents i directors d'escola en Kenya, reforcen les competències de lectura i escriptura recentment adquirides entre les nenes i dones de Pakistan, facilita la formació professional per a adults a Europa i milloren l'eficàcia i rapidesa de la compilació d'estadístiques educatives a Argentina i maneja més de 735 milions de subscriptors a Àfrica".

Valdria la pena revalorar la participació de Mèxic en aquest organisme -que va ser disminuïda en un sexenni panista- a més de recordar que de 1948 a 1952, justament un mexicà -Jaime Torres Bodet- es va exercir com a director general de la UNESCO. Malgrat els seus detractors, la filosofia humanística promoguda per la UNESCO té exemples per altres dignes de seguir-se com el cas del tracte que ara com ara s'atorga a refugiats iranians a Líban. Si en comptes d'hostilitzar -mitjançant extorsió i altres activitats criminals- als migrants centre americans que arriben a Mèxic, partim de la premissa que són éssers humans amb els quals compartim història, cultura i fins i tot genètica, tal vegada el món llatinoamericà seria una racó més propici al desenvolupament i la felicitat al planeta. Els meus millors desitjos per a l'èxit en la seva funció a l'El Dr. Qian Tang, responsable de dirigir els treballs educatius de la UNESCO.