Què passaria?

... si els que poblen aquesta nació s'abstinguessin de llençar als carrers paper d'embolcalls, gots de cafè, empaquetatges de yogurt i refresc, bosses de plàstic? inclòs aquells en els quals van recol·lectar la femta de la seva mascota- bossetes de menjar escombraries adquirides a les banquetas exteriors d'escoles i hospitals?

... si els que poblen aquesta nació s'abstinguessin de llençar als carrers paper d'embolcalls, gots de cafè, empaquetatges de yogurt i refresc, bosses de plàstic? inclòs aquells en els quals van recol·lectar la femta de la seva mascota- bossetes de menjar escombraries adquirides a les banquetas exteriors d'escoles i hospitals? Imagini si aquesta conducta que denota descuit, falta de civisme i d'educació bàsica, s'evités de la mateixa manera en què hem après a separar l'orgànic de l'inorgànic; però el problema no s'atura aquí, simplement concebi que passaria si els responsables de netejar la ciutat -tant és si de base o sindicalitzats, que els "voluntaris" recollissin- metòdicament i sense la quota bàsica de corrupció que es denomina propina- les escombraries exteriors a la seva casa que vostè va tenir la decència d'escombrar de la seva banqueta esperant que algú la hi porti?

Però com somiar no costa res figuri's el que ocorreria si les coladeras sostretes per comerciants de l'il·legítim deixessin de ser comprades per traficants del robat, si les que àdhuc tenen tapa haguessin rebut manteniment preventiu de desasolve, si el drenatge no estigués tapat per residus de ciment utilitzat per a recanvi de banquetas [1] que en pocs mesos seran destruïdes per arrels d'arbres als quals tampoc se'ls va donar poda preventiva.

Potser si utopies tan simples ocorreguessin en els àmbits delegacionales o municipals estaríem en el camí de viure una relació governat-governants menys ríspida que la causant d'enuig, frustració i al final de dia manifestacions populars de tot tipus; però tracti de somiar que els moderns comerciants de l'opinió pública, no ens atosigaran amb dades inquietants com la superació ?per un punt- de la desaprovació per sobre l'aprovació de l'activitat presidencial. També intenti un escenari del que passaria si els mitjans de comunicació massiva deixessin de manipular xifres com que el "64% de la mostra estadística consideri que el govern federal ha de canviar de rumb o que el 66% diu que els problemes han depassat al president o el 48% pensi que el país va malament". Què passaria si qui governa el fes sobre la base de les metes planejades o l'obligació de servir a la gent i no a les enquestes?

Una simpàtica nena que s'apropa als cent anys de vida, va considerar que "El drama de ser president és que si un es posa a resoldre els problemes d'Estat no li queda temps per governar" i de debò tots podríem plantejar-nos el que ocorreria, si a qui triem per a tal responsabilitat deixarà de preocupar-se per un pentinat capaç d'ocultar la calvicie galopante, els cabells blancs o la desimboltura d'imatge ocasionat pel vent o la carrera obligada en presentacions contínues tipus esdeveniments teatrals.

Què passaria si les reformes tan cacareadas, deixessin de ser un producte "mal venut" en termes publicitaris? I que si la recentment legislada consulta popular no es reduís a un tema de contesa partidista? I encara més que passaria si els procuradors de justícia realment fessin la seva chamba en comptes de permetre la filtració d'àudio o videos obtinguts de qui sap que il·lícita manera, amb l'únic afany de manipular audiències a les quals converteixen en possibles hordes capaces de linchar a qui sigui?

Per els qui àdhuc confiem en la raça humana, moltes coses convenients esdevindrien si en comptes de provocar el pànic massiu amb xifres molt desalentadoras d'augment en segrestos, homicidis i desaparicions o l'abanderament de cinc mil joves en un nou cos policíaco, tots ?govern i ciutadans- augmentem els nostres esforços per a l'educació, la salut i la sana relació amb el familiar -sigui ancià, jove o nen- el veí o el company de treball.

La inseguretat no es disminueix amb la sola detenció de desenes de criminals. Més que cacarear com si es tractés de gallina que cada dia posa el seu ou, tindríem majors resultats amb una funció pública emmarcada en l'austeritat republicana, la necessària secrecía de les investigacions i per descomptat la consciència plena de l'obligació de servir als electors, els seus dependents i tot aquell visitant amb dret a ser considerat persona i no un simple nombre estadístic de negocis turístics.

La labor presidencial, dels executius locals ?governadors i presidents municipals- no hagués de mesurar-se per esdeveniments cuasi-festius, ni la satisfacció popular ha de comparés amb la "felicitat" també mesurada en enquestes. Què passaria si tots els ambulants passessin a la formalitat pel simple fet que aquesta última fos més convenient i barata que la primera? Què ocorreria si la corrupció es castigués i la impunitat s'extingís? Intenti visualitzar el que passaria, si aprenguéssim a viure en harmonia més enllà del nostre particular credo religiós, si com a resultat d'això perdéssim la por a ser atacats pel color de la meva pell, el lloc on he nascut, el Déu en el qual creo o la gosadia de suposar que aquest és sol producte de la imaginació d'uns quants ingenus o frescos.

Com seria el món si tots tinguéssim treball justament remunerat? Com seria la conducta col·lectiva si la mesura de l'èxit fos la decència, el coneixement acadèmic ?no em refereixo als títols sinó en saber- la prudència i saviesa en l'actuar i no "quant tens"? Com canviaria el nostre país, si algú s'atrevís a revocar la concessió d'empreses mineres explotadores i contaminadoras de l'ambient? Posarien a remullar les seves barbes els concessionaris d'altres béns de la Nació o s'aixecarien en armes? Com seria el món si no envegéssim, ni mentíssim, ni estiguéssim dominats per la ira i el rancor? La meva candidesa no aconsegueix per a tant; però penso que seria una mica més proper al paradís.