Contaminació Hídrica

Morir malalt o morir de set, sembla ser el gran dilema de persones el subministrament de les quals del vital líquid és enverinat. Davant la indiferència, notícies que ja estan en el rang de bumerang i provoquen el rebuig de l'audiència, calamitats com el vessi de milions de litres de químics usats per les companyies mineres a Mèxic.

Morir malalt o morir de set, sembla ser el gran dilema de persones el subministrament de les quals del vital líquid és enverinat. Davant la indiferència, notícies que ja estan en el rang de bumerang i provoquen el rebuig de l'audiència, calamitats com el vessi de milions de litres de químics usats per les companyies mineres a Mèxic, es converteix en nota que hagués de moure als responsables del maneig de l'aigua al nostre país, no a legislar i embullar, sinó a aplicar les lleis amb estricta inclinació a la norma i sense absència de sentit comú.

En un món on el valor més gran sembla ser els diners, reconèixer que una de les mines propietat de capitalistes transnacionals va contaminar els rius Bacamichi i Sonora [1], sembla missió impossible, sent més "pràctic" per a aquests delinqüents ambientals intentar distreure als televidents amb un comentari esbiaixat sobre l'obtenció de la nacionalitat canadenca d'un líder sindical, els enemics del qual són justament aquest tipus de milionaris "homes de pressa" Per què amb prou feines ara es toca de manera tangencial el tema quan hi ha assenyalaments internacionals sobre que gairebé el 70% de les aigües superficials de la nostra soferta nació són tòxiques a causa de les descàrregues industrials i les escombraries municipals? Bastarà amb tancar 700 pous en sonora i fer l'agost de les embotelladores repartint aigua? En Pobla Riu Atoyac- Veracruz riu blanc- i els dos més grans de Tabasco, es poden trobar elements tòxics com a mercuri, cadmi, crom o plom. No els basta als de CONAGUA, el putefracte olor, el tèrbol color, l'aparença espumosa i l'absència de flora i fauna en els voltants d'aquests cossos d'aigua superficial?.

Universitats, ONG's fins i tot empreses responsables coincideixen en fets com que: les descàrregues industrials impliquen 340% més contaminació que les aigües residuals municipals. On es va perdre la voluntat política per posar límit a la contaminació industrial que amb solament invertir part del seu guany podria disminuir, les conseqüències de metalls pesats, fluorurs i compostos orgànics persistents (COP´s) o volàtils (COV´s)? Què fan els diputats de la comissió especial per a la conca Lerma-Chapala-Santiago i quals són els resultats dels escassos inspectors d'aquesta vital font? Es compliran les normes regulatòries i s'aconseguirà una política de zero descàrregues pel 2020?

Segons informes d'organismes internacionals, a conseqüència del canvi climàtic, la contaminació, la construcció de preses i represes i en molts llocs l'entubamiento del que van anar rius, sense planificació global estan donant com a resultat la "mort" dels principals proveïdors d'aigua dolça. Per aquestes causes i també per la sobreexplotació dels afluents superficials o subterranis, més de la meitat dels 500 rius del món estan en condicions de contaminació o extinció. Entre els deu rius més contaminats del planeta se situen a Xina ?el Salween neix en el Tibet, creua per Yunnan- a Àsia -el Yangtze el més llarg d'aquesta regió amb gairebé 600 Kms en "estat critico" [2]

Les aigües dels pous situats al llarg del riu Mekong, -travessa Laos, Cambodja i Vietnam- contaminats per arsènic, -com el que es va vessar en Sonora- a llarg termini són causants de càncer de pell, no solament pel consum directe sinó pel seu ús per regar arrossars o comercialitzar aigua embotellada.

A Europa la conca del Danubio arrossega aigües residuals o del drenatge, pesticides i químics sense tractament alguns d'ells vessats en 1999, després dels bombardejos de l'OTAN a les fàbriques sèrbies.

En el nostre continent el Riu de la Plata i el Bravo o riu gran [3] estan dins dels 10 més contaminats a la terra. Aquest últim sent una de les conques més grans dels Estats Units ha contribuït en molt a l'augment de la desertificació en el nord del nostre país. I bé el Ganges,i els seus diversos afluents com l'Hoogli prop de Calcuta, és abocador amb restes de cremacions humanes, esquelets d'animals i desaprofitaments fabrils, competeix en graus de contaminació amb l'Indus -el principal riu de Pakistan i Afganistan- que com tots els originats en glaceres té el risc de morir pel canvi climàtic.

A Àfrica, també el Nil, amb 6,700 quilòmetres i el seu encreuament per 7 nacions d'aquest continent- sofreix l'alarmant extinció de 30 de les 47 espècies de peixos que en aquí existien a més de la disminució de la seva terra fèrtil pels sediments atrapats en els dics, així com la porqueria que sense tractament llancen hotels i comerços dedicats al turisme que són part de la seva contaminació.

Li sembla llunyana Austràlia? Doncs hauríem de posar les barbes a remullar, aquí també el sistema Murray-Darling, es troba amenaçat per a la introducció d'espècies ?, vegetals [4] i animals sobretot aquàtics- aliens a la regió, de manera que si esperem evitar que se'ns inclogui en aquesta llista dels afluents més contaminats, tan de bó que cuidem, mitjançant la prevenció, rius com l'Usumacinta i el Grijalva, són les conques més important de Mèxic [5]- evitant-los com a escombriaires; perquè sí, molta de la nostra població és descurada i bruta; però és responsabilitat del govern, desenvolupar programes i accions tant per educar com per evitar que això ocorri per exemple en Tabasco i estats limítrofs on per a fortuna nostra se situa la segona zona de més pluja al planeta.

______________________________________________________________________________________________________________________

[1] A deu dies de l'incident en la mina de Buenaventura del Coure en Cananea, els pobladors d'Arizpe, Ures, Hermosillo, Sant Felipe de Jesús, Aconchi, Baviácora, Banámichi, manquen d'aigua potable.

[2] Segons la WWF, organització ecologista internacional, aquest riu rep cada any 14.200 tones d'aigua contaminada, equivalents al 42% del total desguassat en tot el país. Pesticides, fertilitzants i fuites dels vaixells de passatgers figuren entre els principals contaminants, especialment a la zona de la presa de les Tres Goles.


[3] Són més de 100 preses les que s'han construït al llarg d'aquest afluent en territori nord-americà.


[4] La vall de Mèxic és un dels llocs més crítics ja que es va detectar que la sobre-explotació de l'aqüífer és del 500 %. I a això contribueixen arbres, com l'hule, l'eucaliptus i uns altres que haurien de ser substituïts per fruiters de cada regió.

[5] Mèxic té una realitat hídrica complicada ja que posseeix al voltant de 653 aqüífers en tot el país i més de 104 es troben en estat de sobre-explotació, la qual cosa posa en perill el subministrament d'aigua de diverses ciutats i pobles. No solament per l'escassetat d'aigua sinó per la contaminació de la mateixa pel sector agroindustrial, escombraries de tot tipus i residus cloacales.