GUATEMALA: ESTAT REPRESSOR EMPRESONA DEFENSORS DE DRETS, AQUESTA VEGADA PER DEFENSAR L'INTERÈS ECONÒMIC DE L'ANTISOCIAL CORPORACIÓ BRITÀNICA ACTIS

Avui, com ahir, l'ingrat i suïcida Estat de Guatemala continua lapidant i empresonant els seus profetes i defensors de drets, obedient als interessos forans i efímers.

Avui, com ahir, l'ingrat i suïcida Estat de Guatemala continua lapidant i empresonant els seus profetes i defensors de drets, obedient als interessos forans i efímers. En aquests temps neoliberals, on la deficitària institucionalitat estatal ha estat diluïda per complet per la corrupció-narcotràfic-crim organitzat, a les empreses estrangeres, els és més barat comprar-se diputats o jutges que comprar-se una mascota de raça als seus països de casa matriu. Per ENERGUATE-ACTIS, comprar-se jutges i magistrats guatemalencs és molt més barat que pagar una visita a un bordell a Londres.

Molts guatemalencs/as ingènuament pensen que la nefasta destinació de Guatemala, com un país de la vergonya, és designi d'alguna maledicció divina o de la incapacitat atàvica del poble en general. Això és completament fals.

Guatemala és el que és perquè els seus governants, amb el silenci complaent de sectors populars, mitjanes i alta, empedraron les històries inconclusas dels seus pobles amb làpides dels seus defensors de drets i crucifixos dels seus profetes assassinats. Fins als àngels del cel ploren d'indignació davant tant dolor infringit a Guatemala. Aquest país és el que és perquè les grans majories són ignorants dels seus drets humans, fins i tot els qui diuen ser professionals.

En les últimes setmanes ens assabentem la vergonyosa notícia del segrest del llegendari i infrangible defensor de drets Don Mauro Vay, al costat d'altres dos defensors, gens menys que per agents de l'empresa ENERGUATE (filial de la corporació britànica ACTIS). Aquest defensor de drets de 60 anys, mai va escatimar energia, ni temps, per organitzar i formar en drets a les grans majories del país.

Però, el més insòlit va ser, que l'aparent Estat, absent en grans bolsones territorials i socials del país, lluny de perseguir i enjudiciar als criminals, deté i empresona arbitràriament a la víctima. Al grau que el segrestador criminal (ENERGUATE-ACTIS) va acabar acusant al profeta i defensor de drets per delictes que mai va cometre, i exigint un milió de quetzales com a fiança econòmica a canvi de la seva llibertat condicional. Habrase vist semblant irracionalitat brutal?

La Policia Nacional Civil, el Ministeri Públic, els jutges i magistrats del tribunal de la ciutat d'Huehuetenango, en aquest cas, igual que en uns altres, no només es van convertir en còmplices d'aquesta vergonyosa injustícia, sinó que es van convertir en peons-servents d'ENERGUATE-ACTIS. No hi ha raó jurídica per empresonar a aquests defensors de drets! Els jutges, l'única cosa que van fer amb les seves resolucions va ser i és legalitzar el segrest planificat, i humiliar encara més a aquest humiliat país.

Don Mauro Vay va ser i és un ésser humà exemplar per a les presents i futures generacions del país pel seu hidalguía i el seu compromís perseverante en la defensa de la dignitat i la sobirania de Guatemala. No va haver-hi diners, ni privilegi, ni oportunisme que poguessin infringir la seva integritat moral i la seva fidelitat a la justícia restaurativa.

Va néixer en l'empobriment i l'exclusió. Va gastar tota la seva joventut i energia per donar a conèixer els drets a mayas i camperols. La tercera edat ho aconsegueixo en aquesta lluita. Sense que hagi pastat patrimoni material. El seu delicte va ser i és educar en drets a les grans majories de Guatemala ignorants dels seus drets.

ENERGUATE-ACTIS han d'entendre que la bravuconada i injustícia que està cometent no té nom, ni perdó. Amb aquest acte criminal el repudi social contra ENERGUATE-ACTIS s'accelera encara més en tot el país, i més primerenc que tard li passarà factura i sortirà fugint del país, després d'haver activat una revolta popular a l'estilo bolivià.

El Govern i les autoritats judicials han d'entendre que és millor esmenar un error, i retornar les monedes de judas, que empènyer al país a la convulsió social generalitzada a canvi d'uns centaus. Quan rebenti la revolta social a Guatemala no serà com la guerra de guerrilles. Serà de les grans majories excloses i expulsades en contra de les minories abusives i privilegiades. Llavors, no hi haurà ni Llei, ni militars que continguin al gegant despert.