Guatemala: La incerta destinació dels defensors de drets de CODECA

En tots els temps, els estats democràtics van ser organitzats amb la finalitat de garantir/satisfer els drets i les llibertats per als seus ciutadans. Però, el gairebé bicentenari Estat de Guatemala va ser organitzat i funciona per garantir els privilegis d'uns pocs i reprimir tota defensa de drets i d'oportunitats per a les grans majories.

En tots els temps, els estats democràtics van ser organitzats amb la finalitat de garantir/satisfer els drets i les llibertats per als seus ciutadans. Però, el gairebé bicentenario Estat de Guatemala va ser organitzat i funciona per garantir els privilegis d'uns pocs i reprimir tota defensa de drets i d'oportunitats per a les grans majories.

El passat 26 de juny, van ser segrestats, per diverses hores, tres defensors de drets humans del Comitè de Desenvolupament Camperol (CODECA), Mauro Vay, Blanca Ajtún i Mariano García, en la comunitat de Capellanía, Municipi de Chiantla, Departament d'Huehuetenango, a gairebé 300 Km al nord-oest de la ciutat de Guatemala, per persones que deien ser autoritats comunitàries i pro interessis de l'empresa d'ENERGUATE.

Gràcies a la immediata intervenció de dirigents nacionals de CODECA, i d'entitats com la Procuraduría de Drets Humans (PDH), van ser "alliberats" per agents de la Policia Nacional Civil (PNC), els qui van traslladar a dites defensores a la sub estació policial del lloc. Allí ja es trobava el representant legal de l'empresa distribuïdora d'ENERGUATE (filial de la corporació britànica ACTIS) qui, sense que intervingués ordre judicial, va demanar el tancament dels tres traslladats. La PNC va obeir en el moment la "petició" de l'empresa.

Ja transcorren dues setmanes d'aquell acte criminal, però els segrestadors caminen solts, i els tres defensors de drets segueixen empresonats il·legalment, a petició del Ministeri Públic (MP) i ENERGUATE, perquè el moviment social CODECA no té els tres milions de quetzales (375 mil dòlars) per pagar com a fiança per la llibertat condicional dels seus defensors, com exigeix ENERGUATE i MP.

Qui són aquests defensors de drets segrestats i empresonats?

Don Mauro Vay Gonon. Indígena quiché de 60 anys d'edat. Lluitador exemplar i incansable per la dignitat, la sobirania i els drets del poble de Guatemala. Pare de 9 fills (la majoria d'ells també defensors de drets). Va conèixer i sobre va viure a les violències i humiliacions més inhumanes de la guerra interna. Mai va acceptar fugir del país per salvar la seva pell, però tampoc es va deixar capturar per l'Exèrcit que li tenia sentenciat a mort.

Home savi i coherent, que viu com pensa. Ell mai va buscar, ni cerca, premi o reconeixement algun. Mai va buscar ascens social o econòmic. Viu amb la seva família unida en una caseta senzilla i camperola, protegit pels arbres del cacao i alguns fruiters que sobreviuen a la zona a la presó verda dels monocultius que envolten el lloc.

Quan el sento parlar, sempre penso que ell hauria d'haver estat un dels meus professors en les classes del doctorat, o en algun curs de pregrau. Però, ell, com a molts, no va tenir dret, ni oportunitat per acabar ni la primària.

Mauro Vay va gastar i gasta cada instant de la seva vida en la defensa de la dignitat i la sobirania del poble de Guatemala. Un defensor de drets que mai va exercir, ni va promoure la violència per fer-se escoltar.

Al costat d'altres 16 camperols/as indígenes de la Costa Sud de Guatemala, en 1992, va fundar el moviment social CODECA, en plena guerra interna, amb la finalitat d'organitzar a camperols indígenes supervivents de la guerra per defensar els drets, la dignitat i la sobirania de Guatemala. Un moviment social que ara es constitueix en l'almácigo on germina la consciència i el somni per una Guatemala digna i sobirana. Mauro és fundador i coordinador nacional de CODECA.

Donya Blanca Julia Ajtún Mejía. Dona maya, mare de 4 fills (una menor de 8 anys). No arriba als 40 anys d'edat, però, en la seva curta trajectòria com a defensora de drets en CODECA, va aprendre que la "vida és lluita, i es lluita sempre".

Quan li va tocar fer de pare i mare per als seus fills, va convertir la nit en dia per treballar, i així va poder treure a flotació a la seva llar. Itinerant incansable en les comunitats per organitzar i capacitar a dones i homes en l'exercici dels seus drets. Actualment és Vice Presidenta de CODECA a nivell nacional.

El sistema estatal racista i patriarcal va truncar el seu procés d'estudis. Però, com Ella indica: "L'organització va ser la meva millor escola". En les comunitats on Ella acompanya la criden Llicenciada Blanca. I no és para menys. La seva lucidesa i la seva capacitat per comprendre i explicar la realitat conjuntural i estructural del país la posicionen per sobre de molts titulats universitaris.

Don Mariano García Carrillo. És un líder comunitari maya del Municipi de Chiantla, afiliat a CODECA. Va ser segrestat al costat de Don Mauro i Sra. Blanca, i, igual que ells va córrer la mateixa sort: segrest, seguit de detenció il·legal, per després ser empresonat sense que existeixi argument jurídic sostenible.

Ni Blanca, ni Mauro, ni Mariano, ni cap altre defensor de drets en CODECA rep salari. El que els mou és obrir la sendera per a l'enyorat clarejar que portarà dies millors per als seus fills/as i néts/as. L'esperança del nou clarejar que està per clarear és el que mou a aquests i altres defensors de drets.

Per què van segrestar i van empresonar a aquests defensors de CODECA?

Des de fa més de 10 anys enrere, en sectors rurals del país, existeix una molèstia social creixent pels alts i abusius cobraments dels serveis de l'energia elèctrica. Es facturen per enllumenat públic en llocs on no existeix aquest servei. Existeixen casos en els quals camperols i indígenes paguen entre el 30 i 50% dels seus ingressos mensuals per les factures de llum. És a dir, aquest servei, després de la privatització (1996), lluny de millor les condicions de vida, pauperizó encara més als sectors exclosos.

CODECA, en els seus inicis, es va constituir com un espai social per a la defensa i l'exercici de drets laborals de camperols "jornalers", i per a l'accés a la terra de camperols/as expulsats.

Però, les comunitats afiliades a l'interior del país, van obligar a la dirigencia nacional al fet que també agende la defensa del dret a l'energia elèctrica sostenible com una de les seves prioritats (emparada en la Resolució n°. 151/65 de l'ONU, 2010). Així va ser com l'organització, des del 2008, va assumir el repte de: "L'energia elèctrica és un dret, no una mercaderia. Nacionalitzar-la és el nostre deure. No més abusos. ENERGUATE fora".

Les comunitats, emparades en l'exercici del dret a la resistència (establert en l'Art. 45° de la Constitució Política) van emprendre la seva lluita enfront de l'única empresa distribuïdora (ENERGUATE) que els proveeix l'electricitat en els seus llocs, perquè sentia i senten que els minven els seus drets amb les facturacions arbitràries. Així va ser com la gent va deixar de pagar l'electricitat "fins que es nacionalitzi la distribució d'aquest servei" perquè ENERGUATE només comercialitza el que INDE (Institut Nacional d'Electricitat) li proveeix.

Enfront d'aquesta inèdita resistència social generalitzada, el MP no va poder individualitzar les acusacions, en contra dels usuaris, per furt de fluid (establert en el Codi Penal amb penes mínimes). Per això, el Govern d'Otto Pérez Molina va demanar al Congrés Nacional que modifiqués el Codi Penal per frenar la resistència, però no es va fer la modificació. El que sí va fer el President actual va ser "impulsar" la creació d'una Fiscalia Especial per perseguir els casos de furt d'electricitat.

Fins ara no existeix una sola acusació feta pel MP pel delicte de furt de fluid elèctric. Als tres defensors de drets de CODECA, per exemple, els acusa per estafa i per instigació a delinquir, en cap moment s'esmenta el delicte de furt d'electricitat.

Al no poder desinflar la resistència social creixent que demanda la nacionalització de l'energia elèctrica, l'empresa afectada (ENERGUATE) va procedir a cooptar capdavanteres comunals i religiosos, funcionaris i autoritats estatals, per intimidar i frenar la resistència.

Com operen els interessos econòmics contraris a la demanda de la nacionalització de l'energia elèctrica?

El més greu, segons denúncies de les comunitats en resistència, l'empresa va recórrer al ús de forces per a estatals (cas de la comunitat de Cayuga, Municipi Morales, i el cas de la comunitat Capellanía, Municipi de Chiantla), per perseguir i segrestar als seus dirigents. En tots dos casos d'aquestes comunitats, els seus dirigents van ser segrestats violentament, després lliurats a la PNC, empresonats per diversos mesos. En la majoria dels casos van sortir lliures, però van haver de pagar excessives sumes econòmiques com a fiança.

Els qui van capturar a Don Mauro i a Sra. Blanca van confessar expressament que estaven a favor d'ENERGAUTE i en contra de l'organització CODECA. Ho diu fins i tot l'actuat policial documentat.

Quan es revisa l'expedient legal, no existeix cap acta o document circunstanciado i signat que indiqui l'ocorregut o el delicte comès pels tres defensors. És a dir, no hi havia delicte flagrant.

És més, el document que obre l'expedient judicial del cas és l'actuat policial (de data 26 de juny) que indica que els acusats van ser aprehendidos per autoritats comunitaris "perquè ells estaven en total desacord del que els exposaven". Per ventura no es pot exposar idees o propostes en la Guatemala democràtica?

Segons testimoniatges de Sra. Blanca Ajtún, un de les seves captores es va comunicar, durant el segrest, davant d'Ella, per telèfon cel·lular, en els següents termes: "Jo ja vaig fer la meva part. Aquí els tinc. Ara, Vostès han de fer la seva part".

El mateix dia del segrest, a la nit, quan la PNC va estar per alliberar als defensors de drets ja custodiats, va aparèixer el representant legal d'ENERGUATE demanant la detenció dels segrestats en les cel·les de les sub estació policial de Chiantla. I així va ser. Des de llavors, no hi ha Llei, ni recurs constitucional que pugui treure de la presó a aquests defensors empresonats.

Per què no s'aplica el recurs constitucional d'Habeas corpus per deixar en llibertat als detinguts fora de la Llei?

Aquest recurs procedeix quan una persona és arbitràriament detinguda, en contra de la seva voluntat, per autoritats o terceres persones sense que intervingui ordre judicial o flagrancia. El recurs ho pot i ha de sol·licitar qualsevol persona (no necessàriament advocat, ni necessàriament per escrit). Les constitucions polítiques ho disposen per preservar i protegir la lliure locomoció.

En el cas dels tres defensors segrestats, després detinguts i empresonats (ja per prop de dues setmanes) jurídicament procedeix aquest recurs. Però, ni els advocats, ni la PDH van preferir aquest recurs abans.

És més, l'advocat Gelser Román Mayorga, defensa dels tres defensors empresonats, indica en l'entrevista: "La mateixa nit del 26 de juny, quan m'apersoné davant el Jutge de Pau de Chiantla, li vaig demanar que deixés en llibertat als meus defensats per falta de mèrit, en cas contrari presentaria el recurs d'exhibició personal (habeas corpus), però el jutge em va respondre, 'Jo no em vaig a tirar aquesta maleta pesada damunt. Si presentes el recurs es declararà improcedent'".

El professional va seguir manifestant: "En aquest cas hi ha interessos massa grans. Hi ha rumors que m'arriben indicant que vagi amb compte que l'empresa té molts diners (?) Fins i tot, el mateix Governador Departamental, a qui mai ho havia conegut en persona, amb el seu assessor jurídic, va venir a la nit a la meva casa perquè parlem del cas (?). Ell no vol que aquest cas tingui impacte negatiu en la seva gestió".

El Senyor Erick Villatoro, representant departamental de la PDH, davant la nostra pregunta del per què no es va sol·licitar immediatament el recurs d'hábeas corpus, ens va dir: "Les autoritats judicials i policials estan substancialment disminuïts en la seva autoritat aquí. El Jutge de Pau de Chiantla i diversos policies han sofert vejámenes, per altres casos, en mans de les comunitats organitzades. Jo mateix vaig estar segrestat, en el 2007, en Tot Santos, per 10 hores per les comunitats organitzades."

La veritat és que en el cas del segrest, detenció il·legal i empresonament arbitrari dels tres defensors, comunitats organitzades de diferents municipis van estar i estan exigint l'immediat alliberament dels seus defensors. Llavors, Qui és el que està pressionant o impedint que aquests defensors recobrin la seva llibertat? Per què ENERGUATE i MP exigeixen un milió de quetzales (125 mil dòlars) com a fiança per la llibertat condicional de cadascun dels defensors segrestats i empresonats? El delicte de furt de fluid elèctric se sanciona amb una multa de 200 a 3000 quetzales, segons el Codi Penal (Art. 249°).

Finalment, el 4 de juliol es va interposar el recurs d'habeas corpus a la Sala d'Apel·lacions de la ciutat d'Huehuetenango, i 4 dies després, aquesta Sala va resoldre IMPROCEDENT el recurs, argumentant que "els exhibits no es troben detinguts o cohibits en el gaudi de la seva llibertat individual ni existeix amenaça de la pèrdua d'ella?". Al·lucinant, a Guatemala els empresonats no estan privats de la seva llibertat!

Els delictes que se'ls imputa a aquests tres defensors són: estafa especial i activitats contra la seguretat interior de la nació. Aquestes acusacions el MP haurà de provar-los en judici, però els defensors han de defensar-se en llibertat.

Va arribar el Ministre de Relacions Exteriors del Regne Unit per a Amèrica Llatina a Guatemala, va parlar de la defensa dels interessos de la inversió britànica, i segresten, capturen i empresonen als defensors de drets de CODECA

El Sr. Hugo Swire, Ministre de Relacions Exteriors del Regne Unit per a Amèrica Llatina va visitar a Guatemala entre els dies 24 al 26 de juny.

En aquesta visita, va parlar de negocis i drets humans amb el Govern d'Otto Pérez Molina. I, segons les publicacions dels mitjans corporatius, va lamentar que haguessin organitzacions que estiguin afectant als interessos econòmics de les corporacions britàniques (cas ENERGUATE), en els següents termes: '"Algunes organitzacions efectivament estan robant l'electricitat de la xarxa i l'estan venent a les comunitats", va dir Swire, qui va afirmar "que hi ha molt treball per fer" en aquest aspecte a Guatemala'".[1]

I, per aquestes coincidències "fortuïtes", el mateix dia que es marxava del país el gran Ministre anglès, subjectes que deien actuar en defensa dels interessos econòmics d'ENERGUATE, segresten, detenen i empresonen als dirigents nacionals i defensors de drets de CODECA, violant no només el degut procés i cometent diversos delictes dels quals hauran de respondre, sinó humiliant encara més a l'empobrit i colonitzat país de Guatemala. Una simple coincidència?

D'on va venir aquesta ordre desesperada per intentar escapçar a CODECA? Per ventura els ambaixadors de la Unió Europea no van dir, tan sols setmanes enrere, que els seus principals aliats en la defensa dels drets humans a Guatemala eren les i els defensors de drets humans? A quina "maleta pesada" es referia el Jutge de Pau de Chiantla quan l'advocat de CODECA va plantejar la llibertat dels segrestats-detinguts

Ollantay Itzamná. Indígena quechua. De formació advocat, antropòleg. Es dedica a la investigació social i a la defensa dels drets de pobles