Dimissió no anunciada

Sembla que va produir certa,i no dissimulada sorpresa l'anunciada dimissió de rei,anunciada avui de manera sorprenent després de múltiple i variades negatives que tal esdeveniment estigués dins de les reals previsions.

Sembla que va produir certa,i no dissimulada sorpresa l'anunciada dimissió de rei, anunciada avui de manera sorprenent després de múltiple i variades negatives que tal esdeveniment estigués dins de les reals previsions.

El fet que dimiteixi un rei ,o una reina, no tanca en si una gran novetat als "països del nostre entorn", com solen dir amb veu engolada les nostres ínclites autoritats quan ens van a explicar una mentida, tenim exemples recents de dimissions que ,en realitat,van ser tractades com el que realment són; actes protocol·laris, que poden aixecar certes curiositats dt. o menys morboses,però de nul·la importància política.

En el nostre país,que agrada de tirar tant al dramàtic i tan procliu a grandiloqüències, probablement no es desaprofiti l'oportunitat per muntar crònica excelsa. Però la veritat era que la dimissió no anunciada fins avui, estava cantada.

Un rei desprestigiat i malalt,amb evidents incapacitats físiques i no grans llums intel·lectuals donava una penosa impressió de decadència davant un país tan necessitat d'il·lusions i imprimia a la monarquia un aire entre nostàlgic i caduc.

El fins ara príncep, al que cal desitjar èxit,va a tenir una difícil tasca, molt difícil tasca: convèncer-nos que la monarquia és, per a aquest país, un sistema més avantatjós que la república.

Vull equivocar-me però no crec que ho aconsegueixi.