Qui hi ha darrere?

Les imatges, repetides com si es tractés de rentat cerebral, tenen conseqüències variades. Entre les menys negatives, hi ha la que permet als perfiladors psicològics analitzar l'emissor de frases, discursos -pacifistes, de sorpresa o amenazantes- bé pel que diu, bé pel llenguatge corporal que ensenya.

Del primer discurs de senyor Obama pels atemptats a París, va ressaltar la frase que apel·la a l'afectació de tota la humanitat i no només contra els francesos; però el llenguatge corporal denotava una alta càrrega de sorpresa reforçada per l'aparent desconeixement sobre qui estava darrere d'aquests actes -monstruosos- segons qualificatiu de molts altres comentaris en diversos punts cardinals. De debò el president del poderosíssim país de nord Amèrica no havia estat informat pels seus sistemes d'intel·ligència sobre aquesta possibilitat? ¿Què hi va haver darrere de la justificació de no haver parlat amb el mandatari francès, perquè ja ho havia fet abans amb motiu de l'agenda del G-20 i la certesa que segurament estava ocupat amb el seu gabinet de seguretat?

Segurament té una infinitat d'explicacions el rostre a punt de l'enuig sense límits i el gairebé atropellat discurs anunciant la imminent resposta a una guerra que en els seus primers moments va pronunciar Francois Holland. Què va passar perquè no es complís la primera mesura -tancar les fronteres- a fi d'impedir sortides i entrades de ningú per cap dels sistemes ferroviaris, aeris i carreteres?

Abundar en el nombre d'atacs soferts al país gal des de la fi de la segona guerra mundial, intentar justificar als sembradors d'odi en contra dels musulmans -bé siguin israelites, membres extremistes del partit Baath [1] i fins i tot sectors de Rússia que per cert tenen la seva sisena flota just en Síria- resulta tan o fins i tot més criminal que els mateixos atemptats. Importa si en la història del partit, van estar Saddam Hussein, el deposat i vexat en la seva mort Gaddafi i altres caps d'estat recolzats i després abandonats pels financers del món entre ells els francesos? Per què els russos apareixen atacant grups "revolucionaris" contraris a Baixar, fill del Lleó de Damasc [2]? Els experts mancats de capacitat de recerca han seguit, els posicionaments de Putin les accions de fet estan canviant les coordenades geopolítiques de la regió...Quines similituds podem trobar ens les decisions de Winston Churchill quan l'energia carbonífera va passar a la història enfront de les possibilitats del petroli? Afectarà això a una cimera de canvi climàtic en l'eix està just el canvi del paradigma energètic?

Tot i que pogués acceptar-se que aquest o aquell mandatari d'aquesta o aquella nació fossin impresentables, res no justifica el que ha passat a França el divendres a la nit. A qui se'ls va sortir de les mans l'estratègia de desestabilització constantment assenyalada en aquesta columna amb les seves tres fases: desqualificació, enfrontament i substitució? Els fets són tan greus que a menys de 24 hores, les mateixes forces islàmiques han sortit per explicar que no tots són extremistes i que condemnen els atacs a la població civil. Per què fins ara els mitjans occidentals els donen veu als musulmans que no volen la guerra? Qui ha pugnat per esborrar de la ment universal la saviesa de pobles antics que van viure en pau amb altres cultures? ¿No significa res per als promotors de la violència vuit segles de convivència entre àrabs i ibèrics? Com expliquen els sociòlegs ressentiments acumulats per les croades i altres persecucions històriques?

L'enemic a vèncer no necessàriament és l'actual president de Síria [3] Líders amb una altra visió com el papa Francisco ho entenen Afectarà la seva gira per països majoritàriament musulmans que ha passat a França? Per als estudiosos no encasellats en l'extremisme hauria de significar alguna cosa que l'Alcorà reconegui profetes hebreus -Abraham o Moisès- i d'alguna manera assumeixi a la idea cristiana de la segona vinguda del Messies Qui ha estat la ment perversa entossudida a dividir i arrencar de la naturalesa humana la possibilitat de l'harmonia, la pau i l'amor?

Els enemics de l'ésser humà han sembrat la llavor de l'odi des de la família mateixa; als nens se li omple el cap d'idees en contra "de l'altre", sigui aquest d'una pràctica religiosa, política o filosòfica diversa, sigui per motius de raça o orígens no afins a qui l'educa. Les mitges tintes ni taquen resa un dels tants dites de saviesa mil·lenària; la infància ha de saber molt més que la guerra, el dolor per la pèrdua d'una part de si mateixa -pare, mare, avis, connacionales- la por que la seva possibilitat vital sigui truncada per la perversitat de l'altre.

[1] "Renaixement" en idioma àrab, usat des de la dècada de 1940, quan una força política interessada en la reconstrucció d'una nació àrab unida, sota tres principis "la unitat àrab, la llibertat i el socialisme". Els seus fundadors van ser intel·lectuals, de Damasc, encara que estudiants de la Sorbona, destacant el teòric Salah Bitar i el cristià Michel Aflaq. En aquesta època, França controlava part de la regió http://www.baath-party.org/

[2] Diuen els afins al mandatari Sírius que ha moltes diferències entre Saddam Hussein -megalómano, assedegat de poder, impulsiu i irreflexivo- i Hafez Al-Assad. Si bé justifiquen al vell Assad de qui reconeixen va governar amb saviesa, integritat, austeritat i sagacitat, el seu sever perfil militar no s'assembla al del seu fill qui va viure a Londres i es va educar com oftalmòleg.

[3] Successor d'Hafez, el 1971 participi d'una minoria islàmica heterodoxa alauita que es diu garant de la pluralitat religiosa, la qual cosa sustenta en el seu perdó als kurds que inicialment havia ordenat mascarar, així com l'amnistia a líders salafistes, els líders avui s'han convertit en els seus mes radicals opositors.