Com es medeix la dignitat d'un país?

Carmen P. Flores

Els efectes de la pandèmia del Covid i les seves variants, més ara la guerra d'Ucraïna , ha afectat les persones i tots els sectors, ningú ho posa en dubte. Hi ha col·lectius que s'han vist més impactats que altres: la gent gran, els infants i moltes famílies pateixen més intensament la situació. Amb aquest panorama de “greu crisi social”, les diferents administracions no estan donant la resposta que se n'espera : falta planificació, rapidesa i concreció, perquè al final, les responsabilitats se les treuen de sobre culpant altres administracions de la manca de eficiència.

 

Catalunya, per desgràcia, és a la cua en l'aplicació de la Llei de la Dependència, amb el nombre més gran de persones en espera de rebre la prestació. De vegades, quan se'ls concedeix als interessats, aquests per desgràcia ja han mort davant la impotència dels familiars que s'han estat barallant amb l'administració corresponent.

 

En pobresa infantil, els números situen Catalunya a la cua. La pobresa infantil afecta un de cada tres menors catalans, amb una taxa del 35% quan la mitjana europea és del 20% . On és la protecció especial que s'hauria de donar als nens i nenes? Segons algunes dades, el 80% no sortirà mai d'aquesta situació sinó que es posen en pràctiques polítiques per erradicar la pobresa infantil.

 

EuropaPress 2508764 gran recapte banc daliments
Banc d'Aliments @ep

Quant a la implementació de l' Ingrés Mínim Vital (IMV) , la proposta estrella -estrellada?- en aquests moments no arriba ni a un 10% de les persones que es troben en situació de pobresa severa , que són unes 900.000 persones a Catalunya. Però també s'observa una manca de coordinació entre l'IMV i la renda garantida de ciutadania amb uns requisits que segueixen sent massa rígids, cosa que significa que hi ha persones que no poden accedir a aquestes prestacions.

 

Amb aquestes xifres, que no cal oblidar que estem parlant de persones, no els cau la cara de vergonya als que tenen responsabilitats de Govern? Mentre les prioritats no siguin les persones, la situació cada cop serà més greu. La humanitat va avançant, és cert, però alhora va deixant pel camí una part de la societat que està sent exclosa fins al punt que no té els mínims recursos per sobreviure. Situació que la veiem com la més normal del món. Serà perquè no en formem part?

 

No sé qui va dir que “la dignitat d'un país es mesura com tracten els seus petits i els seus grans”. És una frase que haurien de recordar diàriament els polítics, que per això han estat elegits. Sense oblidar la part que correspon a la resta de la ciutadania, perquè és un problema de tots.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH