Morabets del sud marroquí

Viatges.Mausoleu de Sidi Ifni
Viatges.Mausoleu de Sidi Ifni

 

Casablanca és un bon punt de partida per iniciar qualsevol recorregut pel Marroc i fins i tot un excel·lent lloc per connectar amb molts països d'Àfrica. El seu aeroport, modern i ben dotat, està molt ben comunicat amb Espanya. Per això és precisament allà on vam iniciar un periple pel sud marroquí a la recerca d'alguns morabets islàmics.


L'autopista que va cap a Agadir és excel·lent i permet circular a 120 quilòmetres hora sense cap problema. Però el camí és llarg i arribem a la ciutat assolada per un terratrèmol el 1960 al voltant de dos quarts de quatre de la tarda. La idea és continuar per fer un alt a Tiznit per tal de visitar el mausoleu del prestigiós chej Ma el Ainin, però quan aconseguim aquesta última població ha fosquejat i està tancat amb pany i forrellat, a més d'en obres. Mentre ens vam retirar capcots i cariacontecidos, s'acosta un noi que ens pregunta si el que preteníem era visitar la tomba del famós santó. Li diem que sí i ens respon que ell coneix el vigilant. Tracta servicialment de localitzar-lo, però resulta que se n'ha anat a sopar. Per sort, el tal Omar, que aquest és el seu nom, apareix quan ja estàvem a punt de marxar i es mostra disposat a donar-nos pas franc a l'interior que, en efecte, està en plenes obres d'ampliació del mausoleu. La sala mortuòria, però, es troba en perfecte estat de revista i podem rendir l'anhelada visita. Ma l'Ainin es troba enterrat amb dos dels seus dos fills, Mohammed Limam i Mohammed Mustafa.

 

Viatges.Tu00famulo de Ma l'Ainin
Viatges.Túmul de Ma l'Ainin


Reprenem la marxa i el darrer tram del nostre itinerari discorre per una carretera que, sent molt correcta, és força sinuosa. És nit tancada quan aconseguim Sidi Ifni. L'endemà fem un recorregut breu pel centre urbà i passegem per l'antiga plaça d'Espanya, avui de Hassan II, desproveïda del monòlit que, situat al seu centre, estava dedicat al coronel Capaz que, enviat pel govern de la segona república , va ocupar aquest punt el 1934. Segueix el peu, hermèticament tancat, el bell edifici que va ser seu del Govern General d'Àfrica Occidental espanyola.


La visita a Ifni té com a objecte conèixer tres santuaris de la zona on se celebraven –i en algun cas se segueixen celebrant- sorolloses i festives romeries. El primer és el del santó que va donar nom a la ciutat. En realitat, el poblat amb què es van trobar els espanyols es deia Amezdog, estava situat a la riba meridional d'una modesta llera fluvial a l'altra ribera de la qual s'havia construït el morabito de cert santó conegut com Sidi Ifni. D'aquí que la nova ciutat assumís el nom aquest personatge, de la mateixa manera que el riu va ser conegut sempre com a Ifni.


El mausoleu, a tocar de la desembocadura del riu i amb l'Atlàntic al fons, està molt ben conservat. És a prop d'un cementiri musulmà i rep la visita de fidels que acudeixen a resar i impetrar favors celestials. Des de la seva esplanada davantera es gaudeix d'una excel·lent perspectiva de la part antiga de la ciutat, ja que el desenvolupament hagut durant l'època espanyola va ser tan gran que la trama urbana va acabar travessant l'Ifni i ampliant-se amb un nou barri al vessant septentrional que els vells encara coneixen amb el nom del general Agulla.
 

Anem després a la recerca de Sidi Mohamed ben Abdal-lah, cosa que ens obliga a tornar al nord per la mateixa carretera per la que vam venir ahir a la nit. Resulta que el mausoleu és just al mateix límit de l'antiga frontera entre Espanya i França, al costat del riu Saguelmat. Ha canviat la seva fesomia ja que ara, davant de la sepultura, s'ha construït una gran mesquita que empetiteix el monument funerari. Cal fer una volta per veure el mar que hi ha a l'esquena, amb el curiós penyal que s'alça a la riba, al mig de la platja.

 

ViatgesSidi Mohamed ben Abdal.lah a mitjans del segle XX
ViatgesSidi Mohamed ben Abdal.lah a mitjans del segle XX

 

Finalment i ja en ruta cap a Gulimín localitzo un altre mausoleu, el de Sidi Mohammed ben Daud. Es troba en un trencall de la carretera de Sidi Ifni a Telata d'Isbuia i Arba El Mesti, a la solitud d'un descampat, també al costat d'una mesquita i no gaire lluny d'un aduar minúscul. És mitja tarda i el temple és obert perquè correspon a l'hora d'un dels precs litúrgics musulmans.


Vet aquí un racó del sud marroquí tranquil, amb escàs turisme i, per això més autèntic i al qual, però, s'hi arriba per bones carreteres i on mai falten ni allotjaments confortables, ni llocs adequats per gaudir de la bona cuina local.
 

logo insolito

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH