Barcelona, hub d’innovació

Pep Garcia
Pep Garcia, economista, empresari, fundador i Director General de Maxchief Europe. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona. MBA per l’IESE.

Catalunyapress opimicrox
 

 

Fa unes poques setmanes es va fer pública l’excel·lent notícia que Intel havia escollit Barcelona per instal·lar un laboratori pioner en el disseny de microxips. La decisió és fruit d’un acord entre el grup estatunidenc i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). La inversió que mobilitzarà aquest projecte serà de 400 milions d’euros en 10 anys i suposarà la contractació inicial de 300 treballadors. 

 

L’any 2021 va ser Microsoft la que va anunciar la seva decisió d’instal·lar a Barcelona un centre d’R+D orientat a la intel·ligència artificial. I és que Barcelona té tots els ingredients per convertir-se en un hub d’innovació tecnològic global i per això es necessita la complicitat del sector privat, les universitats i les administracions. 

 

Barcelona ha sabut atreure centres d’R+D d’empreses multinacionals de diversos sectors com Agbar, Allianz, Amazon, Bayer, Facebook, Nestlé, Roche, Seat, Teladoc Health, Universal Robots, Ypsomed i Zurich, entre d’altres. Recentment, s’ha registrat una acceleració en el nombre de companyies que decideixen instal·lar un centre d’R+D a Barcelona. 

 

En aquest sentit, també s’ha de donar reconeixement a projectes com el DFactory, una iniciativa impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona en col·laboració amb Leitat que busca consolidar Barcelona com el centre d’innovació 4.0 del sud d’Europa. La idea implica albergar en un mateix espai les empreses i tecnologies més rellevants, que lideraran la propera revolució 4.0. Aquesta iniciativa ajudarà a millorar la competitivitat en el sector manufacturer i impulsarà la transformació econòmica mitjançant la incorporació de la investigació i la innovació, així com tecnologies de suport. El DFactory representa un gran actiu per l’ecosistema innovador local en relació amb la indústria 4.0. 

 

Un element clau perquè una ciutat o territori sigui atractiva a la innovació és el talent. Barcelona compte amb universitat i escoles de negocis de primer nivell que formen enginyers, científics i professionals reconeguts a nivell internacional.

 

Els centres d’R+D representen una gran demanda de talent tècnic especialitzat, així que els territoris innovadors, a més de formar el talent, han de ser capaces d’atreure el talent internacional. Barcelona ha sabut ser un pol d’atracció i retenció del talent global. La seva situació geogràfica és privilegiada, el clima és molt favorable, la cultura, l’art, l’estil de vida i la gastronomia fan de Barcelona una ciutat molt atractiva pels professionals estrangers. 

 

Un altre aspecte fonamental per fomentar l’ecosistema innovador és la complicitat entre el món universitari, la investigació i el sector empresarial. És el que es coneix com a transferència de coneixement. En aquest punt tenim encara un llarg camí per recórrer, tot i que comptem amb universitats i investigadors de primer nivell, aquest coneixement no es connecta, freqüentment, amb les empreses de forma fluida. 

 

Ningú discutirà la importància que Barcelona es consolidi com un hub d’innovació global, donat que l’atracció d’empreses innovadores globals aporta molt valor al territori, no només en llocs de treball qualificats, sinó també d’un impacte molt positiu en el PIB. A més, la competitivitat de les empreses i dels territoris es basa en la innovació i en la cerca de solucions disruptives, per la qual cosa, una concentració de moltes persones amb talent en un mateix territori fomenta la creació d’un ecosistema que és retro alimenta, generant sistemes d’innovació per col·laboració i oberts, que aporten valor i competitivitat. Tot això provoca un efecte multiplicador extraordinari. 

 

Fins aquí hem parlat del hub innovador de Barcelona, però és que si Barcelona es consolida com un pol d’atracció de l’ecosistema innovador global, l’impacte que provocarà a l’àrea metropolitana i a la resta de Catalunya pot ser molt fort. Les administracions farien bé en aprofitar aquesta empenta per posar en marxar polítiques orientades a reequilibrar el territori i fer que aquest impacte positiu s’expandeixi i es distribueixi geogràficament. 

 

Vistos els aspectes positius que té Barcelona, repassarem ara alguns factors que repercuteixen de forma negativa en la competitivitat i atractivitat de Barcelona en el moment d’escalar posicions en el rànquing de ciutats innovadores globals. Un d’ells és la dificultat i la falta de flexibilitat per la creació d’empreses. A més, l’excessiva regulació i les traves burocràtiques que plantegen moltes administracions tampoc afavoreixen l’activitat empresarial. És un problema endèmic, però que no hem aconseguit resoldre encara. 

 

La fiscalitat és un altre aspecte negatiu. I és que hem d’entendre que la fiscalitat és un element clau de competitivitat dels territoris. Una fiscalitat que grava en excés les rentes altes, que no afavoreix decididament la inversió en R+D, la creació i el finançament de start-ups o l’atracció de talent, representes traves per atreure empreses globals. 

 

Un altre element clau a millorar és la connexió aèria de Barcelona amb el món. L’aeroport de Barcelona s’ha de convertir en un hub de vols internacionals. Catalunya ha d’estar bé connectada amb Àsia i Amèrica i per això es necessita un pla decidit i urgent d’ampliació de l’aeroport. 

 

La innovació continua i la cerca de solucions disruptives és essencial per la competitivitat de les empreses i els països. Per això, s’ha d’exigir una major implicació de les administracions en la inversió en R+D. L’any 2020 a Catalunya la inversió en R+D va representar l’1,61% del PIB, mentre que, a altres països, en els quals els governs aposten per la innovació, aquesta xifra és sensiblement superior. Per citar alguns exemples, a Israel va representar el 4,95%, a Corea del Sud el 4,81%, a Suïssa el 3,37%, a Suècia el 3,34%, a Alemanya el 3,09% i a Dinamarca el 3,06%. 

 

Barcelona té molts aspectes positius per convertir-se en el líder de la innovació del sud d’Europa i pot competir per ser una de les zones innovadores punteres del món, però es necessita un compromís decidit per part de les administracions, sempre en col·laboració amb el sector empresarial i les universitats. Necessitem més inversions que bones paraules i més accions que plans. El cicle de la innovació va molt ràpid i no hi ha temps a perdre. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH