Un altre cicle

Els éssers humans, vivim i funcionem en cicles. Les societats més primitives, sense calendaris ni rellotges van aprendre -a partir de l'observació de la claredat, la manca de llum, el brillar de les estrelles- el que és la nit, el dia i la durada d'aquests. El deambular de la humanitat es torna excepció quan els cicles climàtics li permeten comptar amb aliment en dominar el cultiu de les seves satisfactors primaris.

Dotat de qualitats no presents en altres criatures, després de sorprendre, passa de l'observació simple a l'estudi i així recorda i transmet -en gravats rupestres, en tradició oral i després escrivint-que en el principi era el caos i que a partir d'això van ser creats el cel i aquesta terra, avui tan propera al caos d'aquest principi. Com mantenir aquesta inèrcia cíclica, quan les estacions més de servir són una molèstia per a l'humà que viu en urbs sobre-poblades? Què importa si els estius s'han convertit en catàstrofes hídriques que arrasen tot al seu pas? ¿Perquè preocupar-se si la neu cau com a adorn nadalenc si per fi comptem amb clima artificial a la nostra sala?

Els cicles biològics d'antany -Néixer, créixer, multiplicar-se i morir- poc interessen a joves que no volen tenir família i menys encara aquells que moren en la velocitat meteòrica d'algun vehicle o que viuran fora de la seva consciència a causa de danys ocasionats per excessos en alcohol, drogues, aliments, ordinadors etc. Tot just els despectivament llamaos "nerds" s'ocuparan d'analitzar el moviment d'elements com ozó, nitrogen, oxigen per tal entendre el cicle biogeoquímic i altres més seran entrenats per explicar i fins predir les crisis financeres després d'estudiar les fluctuacions cícliques de l'activitat econòmica .

Oscil·lacions recurrents de forma el·líptica, circular, en espiral, ascendents i descendents, són, han estat i seguiran sent l'entorn vivencial de la raça humana. Serà aquest etern moure el que ens condemna a la immaduresa i l'autodestrucció? Com sobreviure en una època caracteritzada pel canvi constant, de vegades per segons, que se'ns recepta diari en mitjans electrònics on el que passa a Europa pot ser observat per tots els continents? Ens servirà d'alguna cosa llegir l'art de la supervivència urbana i defensa contra el psicòpata? Però més enllà del punt de vista de Stefan Verstappen afirmant que estem en la fase final del nostre cicle històric és important per a cadascú, conèixer el ¿com i perquè? petits grups van sobreviure a períodes de caos. Aquests humans que han sobreviscut a períodes de destrucció, han estat sempre units per alguna cosa no tangible i contrari sempre a tendències corruptes.

En les diverses tesis històriques sobre perquè els errors es repeteixen [1] hi ha especulacions teòriques relatives a la durada dels cicles i l'ordre d'aquests mateixos, així com els tamisos entre els extrems de virtuosisme i decadència que semblen ser constants. Amb diferències mínimes, gairebé tots coincideixen que l'inici de tot és el caos, que a aquest li segueix una etapa d'ajuda mútua on prevalen els valors anomenats positius [2] i un impuls basat gairebé sempre en l'heroisme, que a dalt a una etapa de persones lletrades, amb ambició i anhel del coneixement. Fins aquí, la família és un nucli fonamental, les dones gaudeixen de reconeixement i fins de respecte tal que les porta a posicions de lideratge. La població creix, els beneficis fan a la majoria similar en condicions de de satisfacció.

La següent etapa, segons alguns, està caracteritzada pels excessos, augment en les estructures polítiques inútils -burocracia- limitacions dels drets -sobretot de les dones- acaparament de la riquesa -depenent de l'autor, en aquesta etapa el que preval és el comerç- augment de la pobresa i guerres. Aquests temps pel que sembla són el final del que cicles, per arribar a un punt de destrucció que donarà a llum, a un nou cicle. La història es constitueix de cicles tancats o es tracta d'una espiral creixent amb nous elements cada vegada? És l'explicació marxista de la història -esclavisme, feudalisme, capitalisme, socialisme etc.- la que més ens satisfà? ¿Podran eradicar alguna vegada d'aquests cicles a la política burocràtica-militar, a les estructures corporatives -públiques i empresarials- als grups criminals?

Les tesis i les hipòtesis són vastes, fa mitja dècada tots parlem del final d'un cicle definit pels maies com el tercer d'una sèrie de 25 mil anys cadascun. Hi va haver una infinitat d'explicacions sobre el com i quan i d'on surten aquests temps. Es va parlar de nivells freqüencials de l'energia "creadora" integrada a diversos sistemes físics de l'univers. Escoltem també de nivells vibratoris, d'etapes evolutives, de pulsació de l'energia i oportunitats per pujar de nivell després de setanta-cinc mil anys. Agafats d'aquestes interpretacions es van reprendre idees ja superades de reencarnació, viatges galàctics i una altra sèrie de pífies que d'acord amb el cicle que espasme vivint han estat font d'avantatjosos guanys per als neo-budistes, seguidors de la llum, i altres tantes "doctrines manipuladores que hagin bona terra per plantejar-se en la immensa necessitat de l'ésser humà d'esbrinar, qui és d'on ve i cap a on va.

Difícil és imaginar que "la ciutat de Déu", o els monestirs de la crisi medieval siguin els models que podran evitar la humanitat les penúries d'aquest cicle, però pel que a vostè el meu respectat lector respecta, només li desitjo que l'any que avui s'inicia sigui no només de recerca sinó de trobada. Si li han ofès perdoni, però no arribi a l'extrem del masoquisme, camini per una ruta altern. Si no pot posar remei a la injustícia de la qual és víctima, busqui un altre sender, més li val perdre una cosa que quedar-encallat en el camí. Seguiu endavant, feu d'aquest el seu cicle, un ventura, d'amistat, de solidaritat. Atresori el bo que la vida li ha atorgat i esperi, potser és Vostè un dels privilegiats que es doni en aquests temps de corrupció, incomprensió, enveja, abúlia ... .. a una nova etapa de benedicció, salvació i redempció.

[1] Una considera que és qüestió de mal aprenentatge. Si no aprenem del passat correm el risc de cometre en li futur els mateixos errors altres parlen de destinació o cercles predeterminats fora de l'abast del volitiu que ens fan caure en els cicles d'evolució i involució ja coneguts.

[2] El més important en aquesta etapa és produir, pasturant, sembrant, construint.