Pepe Álvarez, Socialista, Independentista i cortesá?

Que en el món sindical tradicional ha de produir-se un canvi, és obvi, però els canvis solen ser per fer front a les necessitats que tenen els treballadors sí?, estem d'acord en això. Però quan aquests "canvis es realitzen no per beneficiar els assalariats als que diuen representar, sinó, en benefici propi, la cosa té un altre nom per molt que ho camuflin amb discursos populistes que a hores d'ara ja no enganyen a ningú.

Els canvis que ha experimentat Pepe Álvarez, l'encara secretari general de la UGT de Catalunya, són dignes d'un estudi en profunditat.

Asturià de naixement, va arribar a Catalunya amb 19 anys buscant una vida millor i comença a treballar aquest mateix any a La Maquinista Terrestre i Marítima, on inicia les seves marxes sindicalistes al UGT. Al 1990 és elegit secretari general de la UGT, amb l'ajuda d'un sector molt important del PSC perquè les relacions entre el sindicat i el partit no eres bones per l'actitud de Justo Domínguez de no deixar-se "controlar" per la direcció del partit socialista.

Així que l'arribada de l'asturià, amb 33 anys, que havia conspirant de valent per carregar l'etern aspirant a dirigir la UGT, Josep Maria Rañé va ser ben rebuda pels del carrer Nicaragua. Sigues va produir una etapa d'"entesa", era com una lluna de mel, però com aquesta dura ben poc, al cap dels anys, el Pepe Álvarez socialista és "conquistat" pels diferents governs de CiU dels que se sent millor tractat . "La pluralitat que ell diu practicar es tradueix en collocar en l'executiva a persones de CDC i d'ERC i es va" traient "de sobre els prosociatas i als que li pot fer ombra ....

Amb l'arribada dels temps del Dret a decidir, l'independentista i els canvis de jaqueta, Álvarez va entrar en el joc i es va deixar estimar pels diferents agents del mateix amb el consegüent cabreig dels ugetistes que se segueixen sentint socialistes. En el sindicat segueix havent-hi més gent socialista que d'altres tendències polítiques.

Quan li ha arribat l'hora de marxar, porta més anys en el càrrec que el seu gran amic Jordi Pujol, de fer un pas enrere, aprofita que Cándido Méndez li "obliguen" a jubilar i vol ocupar el seu càrrec, no sense abans deixar lligat i ben lligat a la persona que li va a substituir i per no desentonar amb els temps que es viuen i, no dubtin que deixarà a "un independentista" al capdavant, si no s'espavilen els sociates. ¡Quin mal ha fet a la UGT!

Ara que aspira a anar a Madrid, vila i cort, la pregunta que es fan molts- això si aconsegueix el càrrec- és el paper que jugarà ¿malvat o cortesà?

Amb tota aquesta trajectòria de socialista, convergent independentista, el que més li fa joc és la de cortesà. Deia no sé que "Paraula donada, paraula sagrada, Paraula de cortesà, fum va".