Rafael Hernando dixit: "El PP ha guanyat les eleccions i té una responsabilitat, que és la d'intentar governar, mentre que el PSOE ha perdut i malgrat això el seu candidat intenta formar Govern mitjançant una carambola. No és raonable intentar aconseguir en els despatxos, amb intrigues i amb caramboles".

Un cop més, un dels dirigents del partit de Rajoy es lliga els mascles i converteix els ciutadans en ximples continentals, llançant una cortina de fum sobre un assumpte que, fins als menys savis en menesters polítics, han descobert a l'Europa actual: els governs de coalició es negocien i després es pacten entre les parts que decideixen fer-ho per així configurar majories parlamentàries que l'hi permetin. I aquesta possibilitat democràtica es pot dur a terme a la cafeteria d'El Corte Inglés, al reservat d'un bon restaurant i fins a l'Abadia de Montserrat, que és un lloc sant, però les parets han vist que entre rés i rés també es pot intervenir entre dues parts en conflicte obtenint resultats "divins".

L'èpica, en política, condueix irremissiblement al sectarisme i aquest, al desencontre frontal entre els que tracten d'arribar a un acord. Si els populars no entenen que per pactar cal deixar anar llast i fins i tot la presidència del govern res aconseguiran de tota l'oposició a la que durant la recentment acabada legislatura han sotmès als seus arbitrarietats utilitzant --més ben dit, abusando-- de la seva gran majoria absoluta.

Toca, doncs, donar no un, sinó dos passos enrere si volen, com diuen, que Espanya tingui un govern estable emparat en un grup de parlamentaris sòlid i cohesionat, que no necessita, de cap de les maneres, estimar-se eternament, sinó tan sols pactar un programa de reformes coherent i eficaç que tiri cap endavant l'economia, l'ensenyament o la sanitat i elimini, per exemple, les grans diferències entre els milers de espanyolets pobres i les poques desenes de espanyolasos rics que amb la crisi viuen --¡ oh sorpresa! - l'Eurostat molt millor que els mítics xeics de les mil i una nits.

Si el PP no vol que els socialistes pactin amb Podem, ofrézcanle als sociates capdavant de Rajoy i la presidència d'un govern en el qual estiguin també els peperos i els ciutadans de Rivera. Estic segur que Pedro Sánchez s'ho pensarà dues vegades abans d'acordar un altre executiu que estigui més a la seva esquerra. Però si no estan disposats a sacrificar-se per la seva "Espanya", apártense i permetin que sigui la gent la que jutgi durant ¿mitja legislatura ?, si qui els governen des de la sinistra poden treure'n endavant o no i canviar radicalment les coses.

Madrid és un formiguer. Catalunya, un volcà. A què esperen els nostres polítics per tancar un acord? A que vingui un terratrèmol? Doncs mirin, a Melilla ja hi ha hagut dues sacsejades. Així que volin, senyories, volin ...