Calen polítiques de l’aigua realistes i de consens

Diumenge mentre agafava el cotxe cap a Tortosa per sumar-me a la multitudinària manifestació en defensa de l’Ebre, repassava les iniciatives que aquests dies hem aprovat: una moció a l'Ajuntament de Valls, l'acord de l'executiu intercomarcal de Tarragona d'Unió i tota la tasca que l'eurodiputat Francesc Gambús ha fet, fa i continuarà fent en defensa de les Terres de l'Ebre i de Catalunya. 

Quatre anys de diputat a Madrid m'han permès ser la veu d'Unió en aquesta defensa. He vist com el PP aprovava el primer document de planificació hidrològica de la Conca de l'Ebre sense escoltar ningú; com ICV votava diferent d’Izquierda Plural quan es tractava de defensar que l’únic interlocutor amb l'Estat era la Generalitat; i com Teresa Cunillera (exdiputada socialista de LLeida) feia una esmena i una intervenció parlamentària que barrejaven conceptes i interpretaven estranyament el text per votar la nostra moció a favor, sense obrir guerres dins del PSOE valencià i aragonès.

He viscut les diferències entre la Plataforma en Defensa de l'Ebre i la Generalitat a l'hora de calcular els cabals per preservar la riquesa natural i la biodiversitat del Delta i per mantenir l'activitat econòmica. He sentit al Ministre Arias Cañete comprometre’s a escoltar la demanda del territori i de la Generalitat. He seguit la seva reunió amb la Plataforma i l’escenificació del diàleg.

Quan ha canviat tot? Just quan Europa ha passat a ser el marc de defensa de les nostres demandes. Els treballs tècnics de la Generalitat -acurats, realistes, amb fonament científic- es presentaven a la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre i rebien el suport de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, de la majoria de membres i s'aproven amb un gran consens. Es presentaven per modificar el document de revisió del Pla de Conca, i quedaven aparcats. És un govern en funcions del PP qui els desestima i manté uns cabals ambientals que suposen una mort ràpida de "lo riu".

Per tant, novament, a Catalunya, quan seiem per argumentar adequadament la nostra posició, quan deixem enrere els interessos partidistes i trobem un plantejament comú, és llavors quan podem anar a Europa a reclamar el seu suport per preservar el Delta i els cabals ambientals necessaris.

L'aigua és VIDA -i els que som fills de pagesos ho sabem. Per tant, és l'hora de trobar un posicionament comú tècnicament sostenible per als regadius i per als abastaments de boca i industrial. En el seny, el diàleg i el pacte hi ha la solució. La posició dels regants de Lleida és lícita, els cabals ecològics són obligatoris i ajudar a no tenir aigua salada a casa és una dret i una necessitat que es va solucionar gràcies a l'eficiència en l’arranjament dels canals dels regants.

Cal avançar cap una política de l'estalvi, l'eficiència i l'eficàcia en l'ús i el consum de l'aigua, però també en l'atenció necessària al transport i a la distribució. S’han de fer les inversions necessàries per mantenir les xarxes eficientment i en la reutilització de l'aigua depurada per a usos agrícoles i industrials. Calen polítiques de l'aigua realistes i de consens. Aquí sempre ens trobaran a la gent d'Unió.