Els Premis Ciutat de Barcelona i el "cono" de la Bernarda

Els Premis Ciutat de Barcelona d'aquest any, com gairebé sempre, no han estat exempts de polèmica. Em proposava no parlar-ne, perquè com diu un amic meu "sempre se'ls donen als mateixos, un colla d'amiguets ...". Però vaig pensar que amb el relleu de govern es produiria també canvi de jurat i les coses podrien ser diferents, però no ha estat així.

En aquest solemne acte, la poetessa Dolors Miquel, a la qual no conec, i penso que no m'he perdut res, va tenir la genial idea de recitar un poema, però no d'amor, o de guerra, sinó un Parenostre, en versió moderna , o millor dit, en versió grollera, que parla de l'avortament, els genitals femenins i no sé quantes coses més. El maleït poema va resultar malsonant i va ferir la sensibilitat de les persones que se senten catòliques, practicants o no. Perquè aquest és un país catòlic, encara que de poc anar a missa, bé és cert, que encara conserva l'educació religiosa de tants anys.

Tot això va ocórrer en un acte d'una institució pública com és l'Excel·lentíssim Ajuntament de Barcelona. O també li van a llevar el d'Excel·lentíssim? Ja posats a treure, 'algun dia li trauran a l'alcaldessa la seva butaca! I no hauria de succeir res perquè cal canviar-ho tot, fins i tot el respecte a les institucions? Si és així, com dirien alguns i en versió xinesa, "això sembla el 'con' de la Bernarda" ...

Cal ser audaç, valent, però les coses s'han de fer bé i tot no val quan es fereix una part de la ciutadania, ¿o només és alcaldessa dels que l'han votat, Donya Colau?

Siguem sensats i el respecte a les creences d'altres ha d'estar present en tots i cadascuns dels actes i molt més si aquests els organitza una institució que ha de donar exemple. Com deia el "gran comediant" Molière, no dubtós de les seves crítiques a l'Església ia la corrupció del seu país, França: "Els pobles feliços no tenen sociologia, tenen costums, institucions i lleis".

Abans de fer les coses, cal pensar-les, perquè els actes, sempre tenen conseqüències ... La discrepància és bona perquè la unanimitat és tonta, però això quan s'està a l'oposició. Quan es tenen responsabilitats, el paper ha de ser un altre ben diferent ...

Qui coneixia la trajectòria de la poetessa, haurien de saber que aquest tipus de "poesia" no és aconsellable en una institució. Una altra cosa ben diferent és un teatre, o en qualsevol lloc, on la gent acudeix de forma voluntària i sap el que es trobarà. En un esdeveniment institucional, al qual la gent va convidada, han de aguantar, perdó, menys Alberto Fernández que es va aixecar i se'n va anar...

Si s'hagués de definir la democràcia podria fer-se dient "que és la societat en la qual no només és permès, sinó exigit, el ser persona" deia una gran senyora, María Zambrano.