Un concert inoblidable

Acabat d'arribar de París, on havia ofert uns comptes anuals d'èxit per la seva gestió en la Multinacional Suez i en AGBAR, Àngel Simon rebia en companyia de la seva esposa als assistents al concert solidari que, al Palau de la Música catalana, oferia la Escolania de Montserrat, amb el patrocini de la Fundació, que també presideix aquest executiu de primer nivell mundial, ia la qual es va sumar el president de la Generalitat, els ex presidents Maragall i Montilla, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i tot un allau d'autoritats i VIPS difícil d'enumerar, perquè cap volíem perdre'ns el plaer de gaudir el so d'una veus úniques, en un marc tan incomparable i molt menys per a un fi tan altruista com era el de recollir fons per als nens del Raval castigats de manera misericòrdia i d'una forma injusta per la pobresa infantil que ha generat la recessió econòmica que ens ha regalat Brussel·les i uns quants irresponsables més que no ve al cas citar en aquesta ocasió.

Va faltar a la cita, i això que hi havia diversos alcaldes de l'àrea metropolitana com Badalona o Hospitalet l'alcaldessa Ada Colau i qualsevol representació del seu equip de govern, com "colofó gloriós a la setmana tràgica que ha viscut i ens ha fet viure a tots els barcelonins" amb la vaga de Transports que tant de mal ha fet a la imatge internacional de la capital de Catalunya. "L'espantada" d'ahir al Palau va ser comentada per tot el món mundial que es va donar cita en el concert i els comentaris, van ser majoritàriament crítics.

Escoltar a l'Escolania és sempre un regal als sentits. Però poder fer-ho en aquests moments de crispació i incertesa política i social és especialment gratificant, perquè ens torna a la utopia d'una societat oberta i dialogant que ha estat sempre el senyal d'identitat de Catalunya. Com es pot entendre fàcilment, a la sala "els havia" de tots els colors i idees, i el que es va imposar, va ser la dolçor d'unes veus i la qualitat d'un cor que va aconseguir emocionar-nos, un cop més, a tots, ciris i troians.

En temps com els que vivim, un acte d'aquesta naturalesa es converteix en un "concert inoblidable" i en un model a seguir com a exemple de reputació corporativa i mecenatge cultural i social com després, després de la magistral audició destacava el president de la Generalitat a el seu breu discurs institucional.

Montserrat, com sempre, ha estat i continua sent, un eficaç mediador de conflictes insolubles i un nexe d'unió per a tots els catalans.