Efemèrides i frustració

Lilia Cisneros

Maig és a Mèxic un mes de múltiples celebracions, des del primer que rememora la lluita laboral, passant pel dia el cinc que malgrat el analfabetisme funcional alguns recorden, com la data que en Pobla derrotem a l'exèrcit francès; després el 10 que es festeja a les mares -just a dues dia del natalici de Miguel Hidalgo- per acabar el 23 amb la jornada de l'estudiant. Deixo al final el quinze en el qual per anys s'ha honrat als professors, tot i que és pertinent recordar que just un 15 de mai mas de 1867, va concloure el lloc de Querétaro [1] a on Maximiliano d'Habsburgo, estranger convençut per mexicans conservadors de "restaurar el segon imperi mexicà" es va refugiar per defensar-se del embat de les forces republicanes.


Diversos escrits referits a aquest moment històric de Querétaro, han recopilat opinions com: la crisi financera ens afecta a tots; els bandolers no donen treva a la gent decent, els rics s'han quedat amb propietats històriques com la casa dels corregidors; no són suficients les comunicacions; estem aïllats etc. Urgia ordre, unificació, reconstrucció i organització en una ciutat i un estat on l'aqüeducte havia estat atacat amb la conseqüent falta d'aigua, les edificacions vandalizadas i molta gent ultratjada; per això, Benito Juárez va decidir nomenar Julio María Cervantes -qui a les ordres de Mariano Escobedo havia estat un factor important de negociació per a la fi de la guerra- governador.


Cervantes va caminar amb la força de la llei en una mà i amb la visió social en l'altra; mentre acabava amb bandolers per apaivagar la Serra [2], construïa escoles als municipis, recuperava de Cayetano Ros [3] la casa on es va forjar part important de la independència, avui Palau de Govern. Per descomptat els afectats en els seus interessos van buscar sempre la manera de fer-li fracassar, imperfecció de l'ésser humà que per igual es va donar entre els fariseus -fins aconseguir crucificar Crist- que al Brasil, on els corruptes desitgen seguir impunes i lluny de l'abast de la justícia davant la qual Dilma va denunciar, els seus abusos. Per què avui davant la crisi són molt pocs els -que com aquell governador de Querétaro- s'atreveixen a convocar els sectors econòmics més importants, reorganitzar el Poder Judicial i integrar una comissió d'educació [4], una altra de beneficència, un consell de salubritat i la Societat de Socors Mutus com ho va fer Cervantes?


Julio María Cervantes eminent liberal -a la memòria seus descendents van aconseguir que un carrer porti el seu nom- va entendre el valor de la informació; al seu actuar responsable es deu la creació del periòdic "L'ombra d'Arteaga, així com l'organització d'eleccions lliures que van canviar la seva situació de governador designat per governador electe.

"Les condicions del país són diferents en molts aspectes i lamentablement sense avenços en altres tants. Avui, igual que llavors, Mèxic lluita per la seva sobirania, avui, a diferència d'abans, la contesa no es dóna amb les armes ni pel territori, sinó en els ordinadors, en els lobees financers mundials, en els mitjans de comunicació que per obra de la tecnologia de vegades ens ensenyen violència, primacia dels valors materials sobre els humanístics i anhel per cultures alienes ".


Avui, la condició humana no ha canviat en molt. Hi continua havent pobres i marginats, segueixen existint la mesquinesa i la mediocritat; i també, per fortuna de la raça humana, segueixen lluitant persones que entenen que l'única transcendència que podem aconseguir es dóna en l'oportunitat de servir als altres.


Lamentablement, les oportunitats de servir es minimitzen quan els béns construïts per a benefici dels menys afavorits són robats, vandalitzats, i en el millor dels casos ignorats o desproveïts de tot interès per part dels que si tenen l'obligació d'escoltar al poble i garantir tots els seus drets.


A segle i mig de distància Querétaro, sucumbeix davant els lladres, assassins i segrestadors, al mateix carrer que porta el nom de Julio María Cervantes, camí construït pels seus descendents que van obrir bretxa, van introduir el servei elèctric, van edificar una instal·lació de salut i mai van imaginar que aquesta via de progrés seria envaïda per negocis informals, que no paguen impostos, són patrocinats per empreses a les quals els importa poc la salut de la població i d'on sorgeixen els falcons que informen els criminals organitzats quan i on han de donar un cop. Quan falta la visió social i abunden els interessos de grup, la societat pateix, no només per un parent desaparegut o la mutilació d'una part del nostre cos, sinó sobretot per la cancel·lació de l'horitzó en contra d'aquells que encara conservem l'esperança i que no desitgem bescanviar per desconfiança i desànim perpetu.




[1] Va fundar 2 escoles a Huimilpan, 3 a Bernal, Cadereyta i Vila del Pueblito i l'Escola d'Arts i Oficis a la capital.


[2] Durant gairebé cent dies hi va haver combats a Querétaro, defensant a l'emperador: Miguel Miramón, Tomás Mejía i Leonardo Marques; mentre que en altres parts del país els partidaris de Maximiliano eren derrotats. Esgotades les possibilitats de resistència l'emperador va lliurar Querétaro als caps republicans el 15 de maig.


[3] El general Rafael Olvera es va proveir a la Serra i mai deixo de conspirar per derrotar Cervantes, al mateix temps que amb el Coronel Benito Sants Zenea, prefecte de la ciutat, es va dedicar a la reconstrucció.


[4] "La hisenda estava en fallida, la ciutat destruïda, l'aqüeducte avariat, l'educació suspesa, l'exercici jurisdiccional en recés, el Palau de Govern -cedit per Maximiliano al clergat en mans d'un acabalat empresari i l'Estat ple de saltejadors i delinqüents "discursos d'una servidora amb motiu del quart aniversari de l'Institut per a l'Atenció Integral de l'infant cremat i de la signatura de conveni amb la secretària de salut en l'any 2000.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.




Más autores

Opinadores