Un bon amic em compta que a Catalunya i Espanya l'època clàssica -'heroica'- de la política ja no existeix. Argumenta que ja no es combat per les idees, que és el joc dels interessos particulars el que sosté la gesticulació dels partits polítics i no la ideologia. Sosté també, amb certa vehemència, que això de la vella política és una enganyifa i que, en el millor dels casos, el que hi ha en escena són cares noves practicant les polítiques de sempre. Els que van dir néixer per dir les coses pel seu nom a dia d'avui han esdevingut usuaris empedreïts de l'ambigüitat calculada. El meu col·lega posa com a paradigma d'aquest fenomen a l'alcaldessa Ada Colau; una dona eternament encongida d'espatlles quan s'enfronta a temes de seguretat, patrimoni, economia o ús de l'espai públic ...

Tècnica Barcelona: Per compensar les errades i la manca de cultura de gestió res millor que una bona dosi de postureig amb vernís republicà i radicalisme democràtic. Per a mostra un botó: Ada Colau no només pretén remodelar i modernitzar el saló de plens de l'ajuntament barceloní sinó que, aprofitant l'ocasió, proposa eliminar del mateix tot símbol i referència de caràcter monàrquic. Canvi de decoració, de quadres, de nom i ... Adéu Saló de la Reina Regent! Solaçant amb la retirada del bust del Rei emèrit, i quatre noms de carrer, es llança una cortina de fum amb la perversa intenció d'ocultar els desencerts de l'equip de govern municipal.

Des del meu modest republicanisme sensat opino que la croada antimonàrquica colauiana va massa lluny. Una cosa és la supressió dels vestigis del franquisme i una altra molt diferent l'intent d'esborrar episodis i espais amb històries forjades en altres èpoques. La ciutat ofereix espais suficients per homenatjar, com es mereixen, a tantes personalitats com es vulgui. Altres alcaldes van glossar a figures tan dispars com Francesc Cambó, Ángel Pestaña, Karl Marx, Salvador Seguí o Prat de la Riba ... Barcelona ha de continuar sent plural, fins al carrer.