La doble vara de mesurar del Govern de Puigdemont

La tornada dels arxius de Salamanca a la Generalitat i als hereus dels propietaris de la documentació més personal ha estat llarga, dura i amb bastants desencontres entre les diferents institucions. Però al final el tema s'ha resolt.

Ara hi ha una batalla entre el Govern d'Aragó i la Generalitat, perquè Aragó reclama 97 peces artístiques que es troben al Museu Nacional de Catalunya i al Museu de Lleida però que són propietat de l'església aragonesa. Al llarg dels últims anys s'han produït una sèrie de disputes fins arribar als jutjats perquè les paraules "negociació" i "voluntat" cada vegada es distanciaven més per ambdues parts.

La situació ha arribat fins a tal punt, que un jutge d'Osca finalment ha donat la raó al Govern aragonès i ha dictat un auto en a què obliga el de Puigdemont a tornar als veïns aragonesos, abans del 25 d'aquest mes, les 97 peces.

Davant d'aquesta situació, el Parlament també ha ficat cullera i per la via d'urgència ha aprovat una resolució, amb 102 vots a favor i 25 abstencions, en la qual insta el Govern a prendre totes les mesures necessàries perquè les peces es quedin a Catalunya . És curiós que partits tan diferents hagin votat el mateix. La CUP i el PP estan d'acord en alguna cosa.

Hi ha tanta coordinació entre els partits d'allà i d'aquí, que socialistes, peperos i podemitas d'Aragó han votat el contrari i han qualificat d ' "insult" la resolució del Parlament de Catalunya.

Doncs no és per portar la contrària, però el Govern d'Aragó té raó: les peces són seves i han de tornar als seus legítims propietaris, ens agradi o no, ho digui al Parlament, el conseller Vila, el "catòlic" de Collboni o la burra Paca.

Si Catalunya va recuperar l'arxiu de Salamanca, Aragó ha de recuperar les seves obres d'art, ja que la veritat i la justícia s'han d'aplicar a tots per igual. Deixem-nos de marejar la perdiu. Només hi ha una vara de mesurar, no dos.

La veritat és que a aquest Govern que no governa un carall li falta, entre altres coses, intel·ligència, responsabilitat, justícia, sentit comú i li sobra, això sí, prepotència, complex de superioritat i diàleg.