Les riqueses

L'home que il·lícitament amuntega riqueses és com la perdiu que cobreix el que no va posar; a la meitat de la seva vida el deixarà i en el seu final serà insensat [1]. La saviesa ens ha regalat milers de sentències sobre la riquesa; d'aquesta s'afirma que els "dolents" gasten els seus dies a obtenir-les, l'acumular-les en ocasions els causen dany i, generalment no els serveixen per redimir--encara que el text original es conté en llibres espirituals, també ho podem aplicar a qüestions jurídiques- i qui les hereten moltes vegades les dilapiden sense donar-li honra al qual les va acumular [2].

Temps hi va haver en què els pares s'afanyaven per pastar una fortuna que deixarien als seus plançons, si la vanitat no els va impedir disposar ordenadament dels béns, potser la riquesa aconseguiria per altres generacions tot i que pocs dels descendents s'acordaran si més no d'on aquesta provenia ; però conec casos de fills únics que en menys d'una dècada es van acabar tot en gresques i excessos com també he vist desaparèixer herències pels plets entre germans, oncles i parents que poc van fer durant la vida de qui les va originar. Quants advocats estaran ansiosos per gestionar intestats milionaris? Té una idea del que es minva en qualsevol riquesa, per mantenir una defensa jurídica al llarg de 6 a 10 anys?

Per descomptat que no totes les riqueses són mal hagudes -per abús de confiança, associacions il·lícites o explotació dels pobres- ni tots ho rics són vanitosos, insensats i egoistes; hi ha qui prudentment no es vanaglorien per tenir-les, les fan servir per ajudar als altres, agraeixen a Déu per la benedicció d'haver-les atorgat. En la història bíblica del jove ric que anhelava la salvació i que va dir haver fet tot però no estava disposat a repartir el seu haver-hi entre el pobres, el pitjor no era ser ric, sinó la seva incapacitat de desprendre del que és material i sobretot el posar els seus béns per sobre de qualsevol condició encara la seva pròpia salvació. ¿Tots els avui encausats per les seves meteòriques fortunes, van pensar alguna vegada que arribarien a aquest punt? Qui reflexionarà més en les conseqüències del seu enriquiment, els criminals empresonats o els ex funcionaris pròfugs?

Indubtablement els diners és una gran temptació. La meva mare deia "qui es roba un ou, algun dia robarà un borrego" però gravar aquest concepte en la nostra conducta va anar més enllà d'una sentència repetida. Garantir l'honestedat dels que estan nostre cercle de lideratge, suposa vigilància contínua al que cada un, sense importar el nivell, està fent i sobretot la pròpia conducta que no ha de ser la d'un captaire ni un afamat, sinó d'algú ho prou organitzat per viure amb el que guanya, potser estalviar una part per a les vaques magres i mai requerir d'alguna cosa per "comprar" la "lleialtat" de l'altre.

Ambicionar la riquesa està implícit en l'alt interès que de sobte tots tenim pel pressupost públic, la forma en què es distribuirà i clar la curiositat per la manera en la qual els qui en gaudeixen ho han gastat. Els diners a negar-ho uneix o separa. Les diferències ideològiques s'acaben quan hi ha pel mig una major assignació i fins a un refrigeri. Els que abans vam conèixer indiferents a causes com el medi ambient de sobte promouen l'ús de la bicicleta, la recuperació dels espais públics, la proliferació del transport col·lectiu, sempre que això els d'accés a fons -internacionals, filantròpics o nacionals- addicionals als que ja els havien assignat. Els còmplices abunden quan hi ha diners que repartir tot i que hàgim passat la nostra vida descomponent el planeta per tirar escombraries, contaminar visualment l'horitzó o auditivament amb estridències que no faria servir si fos un subjecte amb només el necessari per a una vida de contemplació, felicitat, equilibri i harmonia. Per què han proliferat, els robatoris en transport, en via pública ia casa habitació si cada dia hi ha més diners per a seguretat? La SCJ, acaba de resoldre en contra d'un banc ia favor del SNTE per pagar un xec per més de 60 milions amb una signatura de totes totes falsificada Es de funcionàries menors que van subscriure, amb firmes falsificades, xecs per alguns dòlars del compte de 1 pensionat, com també em consta la tortuosa mort d'una dona destacada en la política mexicana qui entubada i gairebé inconscient no podia impedir el robatori continuat de les seves pertinences tant per la cuidadora com pels nebots.

Si en el compte pública de la ciutat, es considera com a part del passiu, el cobrament d'una de les empreses que van realitzar obres addicionals en la línia 12 del metro i després d'un litigi dels jutges decideixen que el tal cobrament és improcedent ¿això disminueix el dèficit? ¿Quants dels càrrecs de diverses oficines a la república que inflen millonariamente els passius són també "improcedents"? Tan dolent és gastar molt com gastar malament. Quan es fa pràctica comú el buscar el pressupost més baix encara que sigui dolent, unit a la sobre-facturació, el que es comença a cavar és un forat al qual no sempre se li veu el fons. S'especula que el saldo històric dels requeriments financers del sector públic (SHRFSP) és de l'ordre dels 10 bilions de pesos o sigui poc més del 50% del PIB. Què estan fent -a més de mentir- per evitar que l'any que aquest factor s'elevi nominalment gairebé al doble? La disminució de la despesa és una realitat intel·ligent o sol discurs? On s'amagaran els que segueixin robant els fons de l'erari en aquestes condicions? ¿Qui tindrà els arrestos suficients per ordenar aquest sistema criminal, que ens ha col·locat com el segon país amb més alça en el preu d'aliments? [3] Què garanteix més la vigència de l'estat de dret? ¿L'augment en la despesa de seguretat policies, exèrcit, armada i annexos- o una autèntica lluita cap a l'equitat, que disminueixi la bretxa entre els molt pobres i els molt rics? Deixarem la justícia en mans de venjadors i hordes disposades a linxar els criminals? Serà perquè això no els costa als governs?

[1] Llibre de Jeremies 17:11, que relata una bona part de la captivitat babilònic, el retorn i després la peregrinació a Egipte, on va morir aquest profeta.
[2] Salms 49: 6-8 i 16-20.
[3] Paràmetres de l'OCDE, per als països considerats per aquest organisme.