Alberto Núñez Feijóo presidirà Galícia en els propers quatre anys, un fet rellevant, no només per a la política gallega, sinó també per a la de tot l'Estat. Precisament avui a Madrid s'escriu bastant sobre el paper que Rajoy reserva al seu amic Feijóo a la reunió de presidents autonòmics en la qual Espanya es juga, no només, gran part de la seva estabilitat econòmica, sinó també la constitucional, tan qüestionada des de Catalunya i des d'Euskadi.

Per als rotatius de Madrid, el president de la Xunta tindrà aviat un paper determinant en la recerca de consensos interregionals, en els quals els diners de les autonomies han de repartir-se amb enorme delicadesa i els conceptes de nació o llengua poden jugar a la contra de un pacte autonòmic amb futur, no només perquè Galícia, Catalunya o Euskadi dissenteixin dels altres, sinó, sobretot, perquè una sensibilitat patriòtica a flor de pell manté bel·ligerants i en estat d'alerta a molts polítics amb despatx a Madrid, que tenen un concepte d'Estat bastant passat de moda i, per tot això, força inútil.

Recordo que quan Manuel Fraga va tornar a Galícia i, com Trump, va guanyar per majoria absoluta les eleccions autonòmiques contra tots els pronòstics i tots els partits i mitjans de comunicació, aquest periodista cap a les maletes per sortir, un cop més, de la seva Galícia natal per tornar a Catalunya i reiniciar nous reptes professionals. En aquella ocasió extraordinària, un col·lega de Madrid em va trucar per preguntar-me que significava aquesta victòria política, que havia enxampat, com lo d'Amèrica del Nord, a tot el món amb el pas canviat.

Recordo, com si fos avui, que la meva resposta va ser molt contundent i simple: "Vol dir, amic meu, que, de sobte, Galícia, a nivell d'interlocució política, s'ha col·locat a la mateixa altura que Catalunya i Euskadi perquè el carisma com 'home d'Estat' que pot tenir Pujol ho acaba de recuperar de cop la meva terra amb Fraga". El meu interlocutor, un col·lega molt conegut, va guardar uns segons de silenci pensant que qui s'ho deia mai s'havia manifestat fraguista sinó més aviat tot el contrari, va esbossar un somriure i em va deixar anar: "Ets un fotut gallec, però tens raó".

Avui, salvant les diferències generacionals i orígens polítics de tots dos presidents, torno a dir el mateix. El president Feijóo s'ha guanyat per vots aquest paper d'home d'Estat que va tenir el seu històric antecessor i ha de exercir-sense complexos i amb l'autoritat moral que, per la seva pròpia voluntat, s'ha quedat a la seva terra, perquè, de no voler fer-ho , el seu partit i el seu President nacional es veurien, ara mateix, en serioses dificultats per tornar a governar el país i, això, pocs presidents d'autonomia poden dir-ho. A més, amb l'afegit rellevant que sobre aquest tema ha guardat un molt edificant silenci. És a dir, que no ha presumit de la seva gesta electoral.

Així doncs, benvinguda sigui aquesta nova etapa en la seva vida política i que, tant de bo, la mateixa, serveixi per donar-li un toc gallec a la governança nacional, que estic segur, serà molt diferent de la de Mariano Rajoy perquè tots dos també són molt diferents encara militin en el mateix partit. I que aquest "treball de moderador" ajudi sobretot a Galícia a sortir de la crisi definitivament amb una legislatura de prosperitat i, sobretot de llocs de treball, molts llocs de treball. I si s'acaba l'AVE, millor que millor.

Des d'aquest diari l'ajudarem cada dia, criticant les males decisions del seu Govern i defensant totes aquelles coses que beneficiïn la societat gallega per la qual hem apostat en crear a Press Digital Group, el jove diari de nom GaliciaPress, que comença a caminar el últim amb la vocació de lluitar amb els primers amb fraternal competència.

Enhorabona President i que el seu treball al capdavant de la Xunta sigui tot un èxit per a Galícia.