Un regal és una cosa obsequiat de manera gratuïta, per algú que estima al destinatari. La humanitat ha rebut l'obsequi de la vida en un entorn relativament harmoniós -llevat de les ruptures que ha propiciat el propi ésser humà- on sense cap esforç diàriament té llum de dia, nit il·luminada per estrelles i tot el necessari per subsistir.
Amb el regal de la vida, les persones rebem aptituds per estimar, qualificacions diverses per pensar: descobrint, investigant i fins creant tota mena d'invents suposadament per alivianarnos nostre diari existir. La possibilitat de ser feliços ens és regalada a tots i si bé hi ha disparitats, sobretot econòmiques amb totes les conseqüències que això implica, sempre hi ha la llibertat per buscar opcions que ens acostin més a una vida d'harmonia. Per què llavors just en una època que per a bona part de la raça humana és la celebració de regal diví de la redempció, hi ha qui assassina de manera terrorífica?
En diversos moments de la història s'ha interpretat que la gran tribulació compendiada en l'Apocalipsi -escrit per l'apòstol Joan a l'illa de Patmos, amb el seu context profètic de diversos llibres de l'antic testament- correspon al temps final segons algun "il·luminat"; però, ni la lepra, la pesta o la sida podem assegurar que són el cavall groc de la mort i seria molt arriscat interpretar que els actes terroristes i les guerres pel domini hegemònic d'algunes regions del planeta signifiquin que s'està complint ia la profètica arribada del cavall bermejo de la guerra.
Encara recordo que just en aquesta època que rememorem el regal de salvació atorgat per Déu, en néixer com a fill d'una dona verge en condicions d'humilitat i excels amor, tots els exèrcits de món, tot i els no cristians, estaven preparats per a una treva; avui la lluita maligna sembla haver aconseguit dessacralitzar aquest esdeveniment recollit en la litúrgia de moltes religions del món substituint-lo per una època de frenètic consumisme, on l'essència del regal de Déu als homes de fe, s'ha substituït per "l'avís de", el augment percentual de les vendes, el ball desenfrenat, el menjar excessiva i per descomptat l'abús de les begudes embriagadores.
La supèrbia humana ha crescut a grau tal que ens vam constituir en jutges de Déu mateix. Els qüestionaments fets són tan reptadors com el del criminal que sense el menor deixo de penediment davant la imminència de la mort, li deia "Si ets Déu, baixa de la creu i salva'ns a nosaltres" En lloc d'acceptar amb goig l'obsequi gratuït que ens ofereix amb el simple requisit de reconèixer per fe, el poder del seu sacrifici per pagar els nostres deutes, posem al Déu dels nostres pares i la nostra infància a "competir" amb altres déus que mercadologicamente, asseguren no ser una religió però en canvi practiquen ritus de tota mena[1], competeixen entre sectes i permeten l'acte-submissió no a Déu sinó als invents humans.
Mentre es multipliquen els ingenus -majoritàriament dones- seguidors d'aquestes "no religions", 12 compradors d'un mercat nadalenc a Berlín van ser morts per atropellament, un ambaixador rus a Turquia és crivellat davant els mitjans, 110 passatgers d'una línia comercial són segrestats i 400 policies de Melbourne van aplanar desenes de cases de ciutadans a la recerca de terroristes que ja no són reclutats per grups específics, ja en tenen prou amb seguir en els mitjans massius, les indicacions de tàctiques per perpetrar les seves missions d'odi.
El desafiament global[2] de l'terrorisme islàmic, és explicat com una cosa que no guanyarà ni a Austràlia, ni a Itàlia, ni en cap altre lloc del planeta on els servei d'intel·ligència i seguretat estiguin atents a evitar i detenir sospitosos i veritables criminals; però són molt pocs els que s'atreveixen a comprendre que tot és resultat de l'allunyament de Déu, la negació de la seva supremacia i el qüestionament dels seus plans i poders d'amor i pau.
Et beneficia en alguna cosa un "regal" lliurat només per complir amb la data i potser reciclat d'altres que algú et va donar antany? No seria més fàcil acceptar el regal diví del nostre Pare, que davant els comptants actes en contra de nosaltres mateixos en comptes de castigar-justicierament ens dóna l'opció de ser estalvis de manera gratuïta? Creure per fe que aquest és un regal que implica salvació i vida eterna en la presència dels nostres Déu, no ens perjudica en res. Perquè llavors no ho acceptem i sí ens portem la vida a qüestionar-se? Són aquests raonaments de polèmica la moderna rebel·lió i fins burla al romanent cada vegada menor de creients una forma de sentir-nos com si fóssim déus?
No sé quants regals rebre Vostè en aquest Nadal, jo estima les trucades de persones llunyanes geogràficament o en el temps, persones que em van agrair per una sèrie de coses que ni tan sols recordava haver realitzat, congèneres que m'han donat la satisfacció de corroborar que tenim esperança en la mesura que acceptem el més gran dels regals, nascut en forma de nadó a Betlem.
[1] El budisme ara s'ha convertit en el gran negoci del segle XXI, no només per la gran oferta d'escoles de Ioga, sinó per la de costosíssims "campaments" de meditació llocs per a la dispersió de cendres, el cost de ritus mortuoris, la venda de llibres, bols i tota mena d'obres humanes que a l'estil dels antics hebreus prometen la salvació i la vida eterna, només que després de caminar deambulant pel planeta i que l'esperit reencarni en altres ésser viu.
[2] Qualificatiu del cap de Govern australià, Malcolm Turnbull, a propòsit d'atac a Berlín. Les autoritats d'aquest país, asseguren haver desbaratat 12 intents d'atemptats en diverses ciutats del seu territori.
Escriu el teu comentari