Una colorida, val més que cent descolorides

Dins dels molts misteris que comporta la vida i al marge del que la ciència pugui explicar, el temps és una cosa que ha inquietat a l'home. Més enllà del límit de la ciència, s'afirma que el temps de Déu, és diferent del de les seves criatures i si bé és cert que des de l'antiguitat s'ha intentat mesurar-lo -amb rellotges de sol, de sorra, cronòmetres, mecànics i atómicos- la humanitat ha arribat convencionalment a conceptes com: el segon, al minut, les hores -24 per cada dia al planeta- a més de donar-li categories, segons la variació susceptible de ser observada a fi de definir el passat, el futur i fins al present en termes de la seqüència de successos, segons la mecànica clàssica.

El principi de mesurament del tempus, està relacionat amb una magnitud de caràcter físic que permet establir el que dura una mica susceptible de canvi. Fa 45 anys eres un nadó de 52 centímetres i poc més de tres quilos de pes i el 2006 vas ser una persona adulta, capaç d'alimentar-se per si mateixa, parlar, produir i fer moltes coses que abans no coneixies. Quantificar i mesurar el que ha passat entre la realitat d'un llac amb calçades en els quatre punts cardinals per arribar a l'illot i una macro concentració humana on es construeixen edificis de 40 pisos als quals cal tenir amb pipes d'aigua durant les nits, és justament en termes humans: El temps.

Molt a l'inici de la història dels canvis materials dels objectes al planeta es mitjançant amb relació al moviment dels astres i així tots els instruments de mesurament han estat calibrats amb el principi del "tic-tac" que en cas del rellotge atòmic suposa 9192631770 vibracions de l'àtom de Cesi. Amb molt poca consciència i coneixement essencial de les fórmules matemàtiques que permeten arribar a tals conclusions, dissabte a la nit, es va donar un canvi de temps: Va concloure el període anomenat 2016, per iniciar un altre. Els obsessionats amb el que haurà de passar, ja difonen teories relacionades amb factors macroeconòmics o polítics com seria la presa de possessió d'un grup de magnats milionaris que enmig del seu somni solen oblidar que el temps transcorre sense esperar a conèixer les seves ocurrències i tal qual ens ho va recordar al canal de les estrelles, esdevé despulles cossos que van ser coneguts per molts.

La complexitat d'aquests conceptes s'augmenta si deixem la mecànica tradicional per mesurar o explicar el temps i ens traslladem a la relativista, de la qual podem tenir una idea en reconèixer que el mateix eclipsi o la celebració de cap d'any 2016, són diferents per a observadors d'Austràlia, Islàndia o Mèxic.

A més de l'abstracció pitagòrica i la seva invenció del nombre, és pertinent recordar que en cultures com la maia, inca, egípcia, babilònica, hinduistes o budistes, entre d'altres, es va considerar alhora com una roda que cíclicament repeteix ens, edats, naixements i extinció. Per la seva banda, la visió lineal del judeo-cristianisme, contempla un principi i un final del temps; en tant que els presocràtics en transformar el mite en logos i involucrar la raó en la seva interpretació advertint que si bé el físic és real, el temps està en contínua transformació, lligant a l'Ésser en el intemporal i l'esdevenir en el temporal. De tots els filòsofs que van discutir i van estudiar diverses alternatives per a l'explicació del temps, és bo ressaltar a Plató amb la seva síntesi dels contraris proposant un món abstracte i perfecte on hi ha al món ideal l'eternitat i la incorruptibilitat.

Sobre totes les interpretacions filosòfiques cristianes -de l'escolàstica i el Renacentismo- que abunden en intents d'explicació sobre el que és el temps, si va ser creat o simplement ja era o no és res, floreixen els conceptes científics de: Kepler, Galileu, Francis Bacon, i molts altres que influenciats pel racionalisme cartesià, teoritzen sobre la matèria sobre el tema que avui ens ocupa.

Però independentment que cadascú cregui que el temps pot guanyar-se, perdre o estalviar-se, la seva inexorable avanç ens porta a assumir que el 2017, suposa el transcurs de 100 anys d'haver-se promulgat la constitució mexicana que tot i que poc li queda de la seva intenció original ens segueix regint. Així mateix amb gran entusiasme en països com Alemanya, es recorda que fa 500 anys es va consolidar la reforma evangèlica cristiana, amb personatges com Martí Luter i Joan Calví recolzada políticament per alguns prínceps i monarques d'Europa occidental.

De llavors a ara, els canvis han estat dràstics no només en l'espai sinó en la interpretació del temps. Si en altres èpoques, el foc era usat per cremar bruixes, castigar heretges o espantar pecadors amb l'infern, avui s'usa per desfer-cossos de familiars i amics als quals no es desitja visitar ni mantenir com a recordatori de culpes. La interpretació luterana que les salvació és gratuïta combinada amb el neoliberalisme ha estat usada pels cínics, per convertir temples i organitzacions religioses en negocis; els joves -de vegades consentits pels pares- acceleren el seu cicle de vida amb experiències sexuals primerenques, ús de drogues -des l'alcohol de la festa social, fins al crac, passant per marihuana i altres- i activitats perilloses; en tant que els vells són arraconats en un cau -al final del pati oa la terrat- ignorant la seva experiència acumulada.

Sigui quina sigui la teva visió del temps, jo de tot cor espero que tinguis un 2017 molt feliç.