A voltes amb les profecies
No se m'espantin perquè els fans de Nostradamus han sorgit com bolets durant aquesta entrada de primer d'any per connectar-nos amb el més enllà a la recerca de les catàstrofes, que ni el mateix Michel de Nôtre-Dame, sap que ha deixat escrites en les seves famoses quartetes apocalíptiques.
I és que amb l'arribada dels Reis Mags, cada un dels fabricants de enganyifes ens adverteixen, unes vegades de guerres apocalíptiques, altres de la caiguda dels imperis mundans, la majoria, d'assassinats de polítics i papes i finalment de terratrèmols i accidents aeris que, a ningú se li escapa, són encaixos "oportuns" dels Experts actuals, en nom d'un visionari intel·ligent, que va saber guanyar-se en la seva època un prestigi de vident que el va portar a posar-li data a la fi del nostre món allà per el 3797 i rematar així la seva obra mestra.
El dolent de tot aquest allau de males notícies és que a Nostradamus no se li ocorregués advertir-nos sobre aquesta plaga d'aus de mal averany que espanten inmisericordemente des de la seva mort, a les persones més innocents, com si la vida mateixa, no tingués, ja de per sí, suficients males notícies, com, per viure permanentment amb un ai a la gola per culpa de la pèssima gestió que fa l'ésser humà de la seva pròpia existència.
Aquest any, ho sento pel meu Papa favorit, el jesuïta Francesc, al qual ja donen per mort, perquè els "bruixots de la Tribu" diuen que el vident francès d'origen jueu ho va deixar escrit, alguna cosa, que si succeeix, espero que no, tindrà una explicació natural donada l'avançada edat de l'argentí, encara que en aquest sentit, qui té més números és el seu antecessor el papa emèrit Benet que té més anys i la salut més delicada. Sigui el que sigui, això no és una profecia, sinó un "pac-man" lamentable per a gent tan poc crèdula com un servidor.
El que passi, passarà i la seva lògica, està en l'esdevenir del temps, que unes vegades és inexorable amb unes persones i en altres, amb aquells que no l'hi esperen. I en aquesta roda de la fortuna si que vam entrar tots.
I després, hi ha coses que es poden endevinar a poc que s'apliqui el sentit comú. Per exemple, vostès es creuen que qui serà President dels Estats Units Donald Trump, es comportarà com una germaneta dels pobres, després del que ha anunciat en la seva campanya electoral? Doncs em temo que no. I és clar, amb aquesta perspectiva per davant, seria de necis, suposar que, en aquest planeta, tindrem tranquil·litat i assossec durant els quatre anys que duri el seu mandat. Però, és clar, això ja ho va deixar escrit el bo de Nostradamus. Faltaria més!
Així que oblidin-se del molt il·lustre personatge i no pensin en el que va a succeir, sinó, tan sols, en els moments feliços que els esperen al costat de les seves famílies durant el novíssim 2017, i sobretot, el com poden fer alguna cosa per que algun dels seus semblants sigui més feliç aquest any. La resta són ganes de fastiguejar al proïsme amb històries per no dormir, com feia amb singular perícia el mestre Narcís Ibáñez Serrador i el seu pare el gran Ibáñez Menta.
