Què farien...?

Els milions d'éssers humans que dissabte passat van marxar al voltant del planeta, podrien ser la llavor d'un o diversos fronts de resistència, no només en contra del senyor Trump, sinó de les polítiques imperials, aplicades per la submissió dels més febles utilitzant, entre moltes altres, la geoestratègia de la desestabilització.

Es pot desestabilitzar un país o una regió, des del punt de vista financer, social i fins i tot de salut [1], sagues com la guerra de les galàxies que tant van impactar a més d'una generació serveixen per a "preparar" la ment col·lectiva al que que els poderosos del planeta imaginen. Governants de l'estil Trump -i en general els de perfil similar a Amèrica Llatina i altres regions amb països avui anomenats emergents- són els instruments idonis per arribar a un poder galàctic imperial on brilla la pompa, es nulifican els drets humans i es tendeix a la supremacia robòtica [2] en comptes de la creativitat i individualitat humana.

Una vegada que el temps permeti posar al seu lloc als que no van més enllà de l'emoció i que semblen equilibrar després de sessions de crits, protestes, cartells repetitius i fins i tot agressions verbals o destrucció de l'aliè, el que romandrà seran els raonaments i la profunditat de la reflexió, l'anàlisi i la construcció d'alternatives.

Mèxic potser més que ningú no pot excloure de les respostes racionals. El primer mandatari va preguntar a la nació, quan es va plantejar la molèstia per l'augment de les gasolines: Vostès què farien. És ociós plantejar les moltes propostes analitzades en diversos dels grups als quals tinc el privilegi d'assistir si no hi ha davant meu algú que escolti; però dins d'elles resulta pertinent emfatitzar aquelles analitzades i que ara més que mai es fan urgents per l'arribo del president 45, a Estats Units. Per descomptat no hem de posposar la resistència, aquesta ha de ser proactiva no reactiva i s'espera que aquesta premissa vagi en la ment dels secretaris d'Estat que estaran en territori estranger els dies 25 i 26.

Davant qui s'ha pronunciat per revisar el TLCAN, tant en la reunió d'aquesta setmana com en la del dia 31, cal recordar tots els arguments anteriors a 1994, exposats pels que no estàvem d'acord amb aquest mecanisme i sobretot les conseqüències que es van anar generant i que van donar lloc a la destrucció de bona part de la indústria i la pauperització de camp mexicà.

Davant el desavantatjós de canviar a règims ultra-nacionalistes en el marc de la globalització, seguim assenyalant l'existència d'alternatives que avui més que mai s'han de considerar com és el cas de: substituir importacions -en el rubro dels aliments això passa per la rehabilitació del camp-enfortir el mercat intern; reactivar l'aparell productiu industrial, rescatar i fins i tot fer prioritari l'ocupació a titulats de universals públiques colpejades per diverses campanyes de desprestigi pagades pels negocis educatiu; posar límits a agents estrangers -la CIA, la DEA i altres- interessats en atiar el foc de les protestes i el que implica més valor que tot això junt: detectar els membre de l'oligarquia mexicana que obertament han traït la pàtria.

Enfront de la peculiar manera de dirigir un país que encarna l'empresari immobiliari nord-americà, ha d'haver claredat en que Mèxic no va a rebre instruccions, sinó a defensar com a persones civilitzats a un poble que espera una representació digna. Fins al menys especialitzat sap que la fanfarronada d'un senyor que ha minimitzat les institucions per definir gairebé com ho va fer el rei sol, no és jurídicament una denúncia [3] del TLC. Per descomptat que qualsevol de les parts pot sol·licitar modificacions o addicions [4], i en això si podem -si realment desitgem aprofitar aquesta oportunitat- plantejar quals serien aquests canvis en benefici de Mèxic. Un cop plantejat això si al senyor Trump no li sembla la nostra postura, llavors si que es surti -mitjançant el procediment previst que el denunciï per escrit i s'instrumenti en 180 dies- i ja veurem que fem en aquesta tessitura.

Una altra de les circumstància que em permeto recomanar al primer mandatari, és analitzar les possibles accions de desestabilització, que s'albiren des del nostre veí incòmode en un any d'eleccions i previ al canvi de govern federal. Assenyalaments de corrupció no haurien de ser assumpte d'accions internacionals públiques. Evitem ser part del joc de tres passos tan usat pels imperis: "desqualifica, enfronta i substitueix".

Tenim tot tant en l'àmbit jurídic, com en el de cohesió popular. Per descomptat que el millor acte de commemoració del nostre sistema constitucional és sortir a la batalla que ens plantegen, units, preparats i dignes.

[1] Recordar el tema de virus d'influència a Mèxic i altres països, l'Ébola a l'Àfrica o la Sida que se'ls va sortir de les mans.
[2] Per ja caminem des del twit, el face, i tota la plèiade de mitjans digitals en voga
[3] Per a que els Estats Units surti del TLCAN requerirà enviar un escrit als països membres, aquest instrument es diu denúncia, i perquè sigui vigent es requereixen de sis mesos. I Canadà i Mèxic seguirien subscrits al tractat. http://www.sice.oas.org/ agreements_s.asp )
[4] Article 2202 : Esmenes Les parts poden convenir qualsevol modificació o addició a aquest Tractat.