El parany de TV3

No m'agraden les entrevistes a polítics, siguin del partit que siguin, que es converteixen en un aclaparador tercer grau, que obliguen a l'entrevistat, més que respondre a unes preguntes, a defensar-se de les acusacions que l'altra part aboca sobre la seva persona política, amb l'únic ànim de deixar-lo en evidència, emparant-se en la sacrosanta llibertat d'expressió.

D'aquestes aquest periodista ha vist alguna en l'TV3 pública que paguem tots els catalans. I perquè quedi clar que aquesta opinió no és infundada, poso en negre sobre blanc la "inoblidable" entrevista que la llavors directora del canal públic català Mònica Terribas li va fer al llavors President de la Generalitat José Montilla, que m'imagino es guarda com un tresor a la videoteca del Carrer Nicaragua i segurament en els arxius de la tele, a la qual només li va faltar que li preguntés què feia un nadiu d'Iznájar assegut a la butaca presidencial de la plaça de Sant Jaume.

¿I per què em fico en camises d'onze vares recordant aquesta mala praxi professional? Doncs molt senzill, perquè la que li van preparar l'altre dia a la mateixa TV3 al nou, és a dir, a Carles Puigdemón t, és un parany com la copa d'un pi de gran. I bé que sento haver de escriure-ho, perquè per la meva desgràcia coincideixo aquest cop en la meva opinió amb la "molt sectària" Pilar Rahola, que s'ha deixat anar pel que molta gent va veure en directe, o com jo, en diferit, per analitzar així el "fet històric" amb més calma i delectar-se amb una posada en escena única en els últims anys al Canal privat del Govern, en el qual sempre se'ns va acostumar al fet que allí al President de la Generalitat --excepte a Maragall ja Montilla- - no se li fan preguntes impertinents, sinó només aquelles que permetin el lluïment d'aquest dirigent polític, que per això té cura la Casa de Sant Joan Despí amb tanta cura pressupostari.

Sortir d'aquesta norma no escrita en el manual d'estil corporatiu, ha sonat com a la bomba informativa que ens va deixar anar un vell protegit de l'Ens anomenat Jordi Pujol i Soley, quan ens va anunciar allò de l'herència del patriarca, tirant per terra tota la seva carrera política i la del partit que havia fundat, obrint-li de passada, de bat a bat, la porta, a jutges i fiscals del "maleït" estat espanyol amb els que els seus advocats intenten ara, desesperadament, arribar a un acord perquè no fiquin en la presó a diversos dels seus "molt intel·ligents" fills i arruïnin el "extraordinari" patrimoni familiar.

La Justícia, des de llavors, té la paraula, i ella serà la que decideixi sobre tan complicat assumpte, però la notícia inicial s'ha propagat desmesuradament i ha degenerat en un escàndol monumental. El de Puigdemont, de moment, no ha arribat a tant, encara que l'altre dia les xarxes socials treien fum i els antics convergents desconfien que la mà d'Esquerra estigui darrere de la selecció dels entrevistats per rematar les seves males dades electorals i enfonsar el seu candidat davant l'opinió pública.

Segons sembla, els que van participar al programa, havien de ser tots de la ideologia de l'entrevistat, i ara s'ha sabut que no, que venien d'altres llocs diferents al "pensament únic".

Com és natural, en no ser "amics del prucés", van preguntar el que els va caure en gana ia sobre amb certa dosi de mala llet, anem, com en l'entrevista de la Terribas a Montilla, però amb una molt evident diferència: la seva pluralitat partidària, sindical i veïnal.

Sort que, segons diuen, el director de TV3 és amic de l'actual President per que va ser ell que el va nomenar, que si ho enxampen amb el mateix format a Catalunya Ràdio on l'barana el va posar Esquerra ... el laminen.

Ai Senyor !, però ¿per què t'has fet fora del Paradís?