Dones ambientalistes: les reconeixem?

El 1947, els països del món van prendre diversos acords com donar vida a l'Organització de les Nacions Unides. Avui com la majoria de les institucions del planeta enfronta problemes financers que posen en risc les seves operacions, amb major urgència, si de cas el president dels Estats Units compleix les seves amenaces de retirar-se de l'organisme, al qual per cert aporta poc més del 20% del pressupost anual.

Però el tema no és quant haurien de pujar la seva participació països, que només els més importants sumen tot just el 35.58% [1]? sinó què passaria amb l'acord que permet que la seva seu principal es trobi en els Estats Units de Nord Amèrica?

Segurament algú proper al senyor Trump, li estarà informant que la contrapart d'aquesta "concessió" suposa -en un pacte no escrit- que un important percentatge de recursos humans claus per a la presa de decisions que afecten el planeta, són nomenats pel govern de USA. Estarem veient el naixement de noves organitzacions? Quina serà la postura de països europeus amb els seus diversos partits dretans, ultraconservadors, populistes i fins xenòfobs?

Si l'ONU desapareix, el que la substitueixi mantindrà programes com els dissenyats per al medi ambient (PNUMA)? En la intenció de fer consciència sobre les conseqüències de no atendre el deteriorament, s'han decretat dies internacionals per a la protecció de bosc, de l'atmosfera, dels oceans i de la diversitat biològica. Algunes instàncies s'ocupen amb la intenció ulterior d'obtenir algun premi fotogràfic o cinematogràfic i altres -com en el cas de la Berta Càceres o Isidre Baldenegro López- moren assassinats per grups amb forts interessos econòmics derivats de la tala de boscos o l'explotació minera i energètica en els oceans. Serà suficient reconèixer-les post-mortem? Si els embats contra l'ONU subsisteixen, què farà Erik Solheim [2] -ex ministre de medi ambient en Noruega- amb menys d'un any com a director de PNUMA?

Vaig arribar al clímax de l'emoció, en llegir el relat d'un exalumne que agrada del busseig i que en anys recents va passar temps a l'arxipèlag de les Revillagigedo. Les nostres autoritats ambientals de veritat faran alguna cosa per protegir aquest santuari després de les imatges presentades per una televisió amb el patrocini d'una empresa d'assegurances? Les dones ambientalistes, estaran de festa demà? A més de l'agut tema dels verificentros el secretari de la matèria, podria dir-nos alguna cosa abans del 8 de juny dia mundial dels oceans?

L'any passat l'anterior secretari general de l'ONU, va establir per a la data esmentada el lema "Uns oceans sans, un planeta sa", i en un símil al cos humà, va dir d'aquests que "són el cor i que els seus batecs així com la sang circula, connecten a les persones de tot el món regulant el clima, alimentat a milions de persones, produint oxigen i garantint la salut de moltes comunitats que es poden medicinar pels derivats d'animals i plantes que aquí habiten". Quants de nosaltres estem conscients del destí final d'un envàs plàstic? Sabia que la contaminació plàstica -més de vuit milions de tones de micro plàstic de productes cosmètics i altres, acaben cada any, en el fons del mar- que navega per les platges Indonèsies, acaba a terra oceànic del Pol Nord?

Quants dels peixos que arriben a la nostra taula, van menjar micro partícules en el zooplàncton? Des de 2009, hi ha una preocupació oficial derivada de l'interès de l'ONU, de protegir el medi ambient, especialment pel que fa a la salut dels oceans; anunciar que no es seguiran els acords de París, atacar grups autòctons [3] per oposar-se a que les seves terres siguin contaminades per gas o petroli corrent en el subsòl, autoritzar explotacions mineres en el fons de l'oceà, criminalitzar veritables paladins que lluiten en favor de l'equilibri ecològic -molts d'ells dones- són crims de lesa humanitat, dels quals no és possible al·legar defensivament ignorància de tals temes i les seves conseqüències.

El 21 de març de 1960 a Sharperville, Sud-àfrica, van morir tràgicament 69 manifestants pacífics en contra de l'apartheid. En record d'això l'Assemblea general de l'ONU va declarar un dia internacional per eliminar totes les formes de discriminació racial a qualsevol lloc del món. Tenen protecció respecte a aquest suposat els connacionals que treballen i viuen als Estats Units? S'ha manifestat la intenció d'acabar amb les diverses formes de contaminació marina per al 2022. Aconseguirem en cinc anys evitar que turistes i habitants en general no botin plàstics i escombraries als oceans? Quants morts, deportats, assenyalats i amenaçats hi haurà en aquests 5 anys? Què estem fent a Mèxic per evitar la pesca assassina? Quines polítiques s'han dissenyat per complir amb la campanya "mars nets" i que es fa amb els corruptes que infringeixen aquestes polítiques? S'apliquen veritables sancions a les empreses contaminants? Es reconeix abans de morir als herois de la defensa del planeta? Pot Mèxic ser part del grup inicial de països compromesos - Bèlgica, Costa Rica, França, Granada, Indonèsia, Noruega, Panamà, Saint Lucia, Sierra Leone i Uruguai- a aconseguir oceans sostenibles?

Potser molts de nosaltres ja no puguem veure-ho, però ¿els nostres fills i néts?

[1] Japó, amb una quota de 9.68%, seguit per la Xina (7.921%), Alemanya (6.389%), França (4.859%) i Gran Bretanya (4463%). En el sisè lloc de la llista hi ha el Brasil, que aporta 3.823% del pressupost.

[2] "El seu assassinat destaca tràgicament els perills mortals que enfronten els defensors ambientals a Amèrica Llatina i el Carib i en tot el planeta i els vincles entre el crim organitzat i la destrucció del medi ambient. Ningú hauria de morir per protegir la naturalesa".

[3] També celebració de l'ONU, l'agost vinent