Som al segle XXI, diuen que avancem en el camp de les tecnologies, la medicina -ara més aturada per la manca de inversions-, es descobreixen planetes, els robots no són ciència ficció i, però, la dona i els seus drets han retrocedit com els crancs. No és una paranoia de feminista, és una realitat aclaparadora.
No hi ha setmana en l'any que no es produeixi la mort d'una dona a mans del seu marit, parella o company. Són les fredes estadístiques, que no enganyen. Per què?, senzillament perquè aquests assassins consideren a la dona de la seva propietat i es creuen amb el dret de fer amb elles el que vulguin. És una esclava en un món "lliure", en ple segle XXI. "La dona amb la pota trencada i a casa", aquest és el lema dels maltractadors, que l'apliquen sense pietat.
No és normal el que està succeint mentre els legisladors es lamenten de la situació, sense que per això es posin mans a l'obra. Ja és hora d'implicar-se més i buscar solucions reals, no verbals.
La situació de les dones en el món laboral no ha millorat molt tampoc. Salaris més baixos que els homes; llocs de responsabilitat, els justos; i la representació femenina en els consells d'administració de les empreses no hi ha per on agafar-la, només unes poquetes i perquè no sigui dit.
En la política, llevant les excepcions de les alcaldesses de Madrid i Barcelona, poca cosa més en les alcaldies de les grans ciutats. Encapçalant les llistes electorals, cap fins ara. Avancem, diuen, però només en la teoria, la pràctica diària ja és una altra cosa.
Aquest 8 de març, un any més, espero que no sigui una celebració anual, com cada any i fins al pròxim, res. Hauria de ser el principi de la fi de la discriminació de la dona en tots els camps. No cal abaixar la guàrdia, cal no retrocedir ni tan sols per agafar aire perquè la millor protecció que la dona pot tenir és el coratge i lluita diària sense defallir.
No cal deixar-se seduir en aquest dia, com si fóssim micos de fira. Hi haurà alguna cosa que celebrar quan el dia 8 de març sigui un dia normal com qualsevol altre. Mentrestant, a seguir treballant ...
Escriu el teu comentari