Tradicions en etapa terminal

Una eficaç estratègia per vèncer a un grup, país o una part determinada de la humanitat és la que s'encamina a esborrar de la memòria aspectes que puguin generar unió, orgull o visió de futur reeixit. Es va acusar els nazis de fer "rentat cerebral" a persones amb ment preclara als que podien "reutilitzar" sobre la base de nous paradigmes. Si parlem de grups afectats per algun tipus de violència, aquests primer s'amaguen, després fugen i en tots els casos la gran majoria guarda silenci sobre el que va donar origen a la "derrota" i tot just algun valent privilegiat s'ocupa d'explicar-se -verbal o per escrit- el que ha passat. Amb el córrer del temps certs curiosos, furguen, netegen pedres i fòssils i donen la seva pròpia versió del que va poder haver ocorregut, quan ja tots els protagonistes del fet descobert han desaparegut.

A la generació que acudia a la primària en els 50 se li va ensenyar que el 5 de maig era orgull nacionalista atès que pocs éssers autòctons, van ser capaços de vèncer a un dels exèrcits millor avituallats del món. Alguns més acuciosos i de nivells superiors -com qui li posa anells a canell- ens van explicar que en realitat certs suports, oberts o soterrats, van venir de forces estrangeres a les quals no els convenia que els francesos s'apoderessin d'alguna part del territori que ens quedava després que la Unió Americana s'havia apropiat la meitat del que van ser espais geogràfics originalment colonitzats per Espanya i per tant mexicans.

Amb el temps i sempre amb bombo i platerets el 5 de maig, ha estat motiu de festa al nord de la nostra frontera, sobretot des de l'òptica dels que per fets que també va registrar la història es van quedar atrapats -com ciutadans de segona o en reserves- en la institucionalitat de l'anomenada "potència més important del planeta". Comprendrà això l'actual dignatari d'Amèrica del Nord? Què el va moure a menysprear una altra celebració històrica? [1] Serà menyspreu o li fa por veure atrapat a la porta de la ignorància?

Però més enllà del cas particular de persones amb molt limitats coneixements, el fet és que mentre en els llibres de text es desdibuixa al Pípila o els nens herois; la batalla del Cinc de Maig sembla reduir-se a una revetlla molt popular, on l'element principal és el pulque que els actors beuen i no el recompte i la importància del que protagonitzat per mexicans de Zacapoaxtla i francesos invasors. És una tendència mundial "rentar el cervell" d'habitants del planeta terra, ara que sembla estar en crisi el comerç neoliberal internacional? En més d'un cercle d'estudi s'assumeix que fins i tot els artífexs del capitalisme consumista reconeixen que l'àmplia distància entre els pocs molt, molt rics i els milions d'aturats molt, molt pobres està soterrant a aquest corrent sense pàtria, ja que necessàriament cada dia seran menys els consumidors [2]. Quin és llavors el seu model del futur? Què hi ha en realitat en la ment de personatges que estan arribant al poder suposadament des de la base ciutadana, sense compromisos partidaris però mai barallats amb l'especulació financera? A aquests governants "ciutadans", liberals, de centre i apartidistes, els ajuda o els destorben tradicions històriques com el 5 de maig, la mort d'Emiliano Zapata o la remembrança de l'hissada de la bandera nord-americana en el sòcol de la ciutat de Mèxic?

Al segle XXI, amb tot i la missió i visió de l'ONU, els conflictes continuen sent el pa de cada dia. Les parts en guerra ja no necessàriament són dos exèrcits nacionals, sinó entre soldats de la institucionalitat interna i grups de ciutadans -per igual els que pretenen reivindicar drets que els organitzats només per delinquir- sent el motor de la lluita els diners. El que estiguin en franca extinció les guerres regulars entre exèrcits tradicionals implica també la desaparició dels vells codis de conducta bèl·lics? El terror -mutilación de civils, violacions de dones i nens, execucions televisades etc.- practicada per grups extremistes -espontanis o pagats per algun país o empreses transnacionals-, pretén l'acceptació del saqueig i la deshumanització com fatalitat de les víctimes?

Diversos grups [3] coincideixen en la urgència de passar del consumisme, a pràctiques de sostenibilitat que porta implícit la garantia dels drets alimentaris, la promoció de la producció interna, així com la cura del medi ambient, a fi d'evitar la fatal condemna del desordre i el conflicte permanent com a conseqüència de la desocupació, el comerç informal, el contraban, l'emigració o la corrupció. Tot això que d'alguna manera ha crescut com a resultat de la impunitat, s'agreuja en aquest segle pel fet que els mitjans massius, han deixat de ser mitjans per constituir-se en poder gairebé il·limitat, que pretén substituir la possibilitat popular de conduir la democràcia.

Si vostè és dels que miren el got mig ple i no buit no abandoni la seva capacitat d'ensenyament. Si el sistema vigent li ha exclòs de l'aula -per edat ho mana a una jubilació precària i forçada- pot oferir-se a fer conferències, en grups organitzats -esglésies, centres culturals de la seva colònia etc.- i practiqui la reflexió amb les noves generacions. No esperi respostes immediates; però quedi amb la satisfacció d'haver llegat el millor capital que la vida li ha donat: la seva experiència.

[1] Tot just acaba de passar la festa anual amb els comunicadors a la qual tampoc es va presentar.

[2] Als responsables de seguir aceitando l'engranatge del comerç lliure i universal si els preocupa la disminució de consumidors i ells saben que els impostos i aranzels no podrien substituir per molt temps el que fa viable a aquest tipus de capitalisme.

[3] El club de Roma, Worldwatch Institute, CEPAL, Greenpeace...