Fa uns dies enrere, en vigílies del Dia dels Difunts, els narcofinqueros que usurpen terres maies, al Departament d'Izabal, van expulsar violentament a desenes de famílies maies qhechís, d'aquestes terres, com si aquests fossin morts en vida. I, el més vergonyós, amb l'auxili de l'Estat i el silenci de la "ciutadania".

Hores després, comunitats indígenes i camperoles, organitzades en resistència, articulades en el moviment del Comitè de Desenvolupament Camperol (CODECA), van tapar totes les artèries camineres del país exigint "la renúncia del govern corrupte i de tots els diputats del Congrés de la República, i convocant a un procés constituent popular i plurinacional per fundar un Estat plurinacional a Guatemala ".

Aquest moviment indocampesino que es mou com multituds de formigues acte organitzades i auto finançades, de manera simultània i persistent, en aquest moment, s'ha convertit en un incòmode actor per l'obtusa oligarquia, i en un tàvec incisiu per a la Guatemala acostumada a dormitar.

En el que va del mes de novembre, al Departament de Quiché, van assassinar a Antonio Pérez de León, defensor comunitari de CODECA, quan aquest es dirigia a participar en l'últim Atur Nacional, i van intentar assassinar (i van deixar semi mort) a Jacinto Brito, defensor coordinador de CODECA en l'àrea Ixil. El defensor comunitari Vicente Calderón.

En plena acció col·lectiva de protesta, i davant de la Policia Nacional Civil, va ser atropellat per un empresari del lloc amb motoritzat blindat, al Departament d'Izabal, durant el segon dia de l'últim Atur Nacional.

La sistemàtica criminalització (processos penals manyós en contra de defensors), és un altre dels modus operandi que utilitzen els criminals antisujetos per desactivar-adoctrinar-sotmetre a indígenes i camperols "desobedients" que estan trencant els cèrcols de la finca anomenada Guatemala.

Què fa que CODECA trenqui els cèrcols de la finca? Lleialtat a les comunitats abans que a la cooperació internacional.

Mentre la resta de les organitzacions indígenes camperoles, amb la signatura dels Acords de Pau (1996), es congregaven a la ciutat capital per disputar-se la "ajuda al desenvolupament", les i els defensors de CODECA van optar per les seves milpas i comunitats.

I, fruit d'aquesta perseverança estoica de 25 anys d'organització-conscienciació-mobilització-autogestió, ara, s'ha convertit en el Moisès maia que intenta encaminar als pobles per l'èxode llibertari postergat.

Claredat ideològica i política. Les i els defensors principals de CODECA van optar per la construcció del poder local (assembleari) abans que l'agenda de la "incidència / governabilitat" promoguda pel Fons Monetari Internacional / Banc Mundial.

Aquesta claredat política els va mantenir en la perseverança d'apostar (contra corrent) per "canvis estructurals" des de les comunitats.

No van estar del tot "satisfets" amb els "limitats" continguts dels Acords de Pau que ja van quedar en el record.

Per això, en la seva assemblea nacional del 2016, van consensuar (el que ja venien treballant des de 2012) impulsar el procés constituent popular i plurinacional per a la creació de l'Estat Plurinacional. I, al mateix temps, van acordar crear un instrument polític propi per disputar el poder electoralment.

Capacitat de resiliència. El desprestigi mediàtic i la criminalització van ser constants per convertir a CODECA, en l'imaginari col·lectiu nacional, en una organització criminal.

Fins i tot el defenestrat govern d'Otto Pérez Molina va crear la unitat de Fiscalia Anticodeca (contra el furt de fluids), però, fins al moment, no hi ha cap integrant del moviment empresonat.

En 2014, van segrestar i van empresonar ni més ni menys que als principals defensors del moviment. I, l'ONU, va determinar dit abús com "detenció arbitrària".

Però, davant la sistemàtica criminalització, indígenes i camperols es van autoproclamar defensors comunitaris de drets.

I davant el desprestigi mediàtic, indígenes i camperols amb mínim grau d'escolaritat es van assumir com a comunicadors comunitaris de drets des de la Internet. I allà van, convertint els desavantatges en avantatges. Trencant el filat del setge mediàtic.

Austeritat i cultura de autososteniment. Cap agència de cooperació assentada a Guatemala dóna suport a CODECA, però tampoc aquest moviment compta amb equip tècnic de planilla.

Són els mateixos fills i filles professionals de defensors pagesos que aporten en la gestió i administració a canvi de "assignacions" gairebé simbòliques.

Cada soci @ aporta mensualment per al moviment la suma de Q.3. Són les comunitats que sostenen totes les activitats del moviment. Per això CODECA avança sense pressa, ni pausa.

Formació assembleària permanent. Sota els arbres o en els corredors d'habitatges realitzen sengles assemblees formatives per a l'exercici i defensa responsable dels seus drets.

"L'organització ens va obrir els ulls", afirmen amb gratitud. Potser per això, indígenes i camperols tradicionalment habitats per la por s'atreveixen, ara, no només a resistir-se a pagar les factures abusives d'energia elèctrica (exigint la nacionalització d'aquest servei), sinó que afirmen "no tenim Estat".