Sota el sol

Mapa de l'Imperi romà.

El supòsit de saviesa popular afirma que, sota l'anomenat per algunes cultures com l'astre rei, no es permeten novetats. Si analitzem l'esdevenir històric d'Europa, trobarem moltes similituds amb el que els habitants del planeta del segle XXI, estem vivint.

Així com en la fundació de Mèxic, hi ha un relat màgic que involucra una àguila i una serp, per al cas de Roma, va ser una lloba que va alimentar Ròmul -i el seu germà- originant l'emplaçament de la ciutat i l'inici d'una monarquia que va comptar després de Ròmul a sis reis més.

Després d'aquest inici al Palatí, la construcció del circ romà, la constitució del Senat i l'expansió dels límits geogràfics, cinc-cents anys abans de Crist; una revolució va acabar amb aquest sistema i el Senat va decretar que mai més Roma seria governada per reis i en canvi s'iniciaria la vida de la república.

Per quatre segles més l'antiga Roma va expandir en el món de llavors, el seu immens territori. ¿Tant com el Mèxic dels virreis? I per defensar-els enfrontaments van ser necessaris, com el cas de les guerres púniques [1] [1] la victòria final sobre Cartago, va esdevenir en molts pobres, grans diferències de classes i despesa gairebé insostenible.

Tothom es pregunta què passarà a la ciutat de Mèxic ara que la nova C ONSTITUCIÓ estableix un legislatiu "paritari" és a dir s'elegiran 33 diputats i altres 33 escons serien repartits com a resultat de negociacions pels vots aconseguits.

A causa de les diferències entre els que ostentaven el poder a la república romana es va establir un primer triumvirat, després un segon i mentre el poble pagava per les accions derivades del la incapacitat, l'ambició i la petulància dels governants, es va acabar en l'any 27 abans de Crist, amb la proclamació de Octavi August com a emperador de Roma.

En tant que a Mèxic es van deure tolerar a 62 virreis i dos emperadors, en poc més de 500 anys, l'imperi Romà amb altes i baixes va sobreviure fins 1473, en què cau la divisió fictícia que ells mateixos van fer entre el d'Occident i el de orient.

El primer a caure, va ser el d'occident i després amb la conquesta de Constantinoble per l'imperi turc otomà i la conseqüent derrota de l'imperi d'orient o Bizantí.

Com es mouran les fitxes amb els canvis en potència en l'imperi de facto al nord de la nostra frontera? Quines similituds podem trobar entre els enfrontament civils de llavors -reis contra nobles- i els que ens han sorprès per una població la nissaga es remunta als visigots, provinents del nord del vell continent?

En realitat és poc el nou sota el sol, el primer regne bàrbar dins el propi I mperio romà, dóna com a resultat grups nobiliaris rivals i no la lleialtat i defensa que el creixent imperi antic esperava per mantenir el control sobre les seves immenses possessions.

Així cinc-cents anys després d'iniciada l'era cristiana, entra en crisi per la seva poca habilitat per cobrar tributs i la seva incapacitat per exercir una autoritat que no fos tirànica.

El Regne visigot, confederat al romà, es va expandir a la península ibèrica buscant aplacar als suevos -una altra tribu germànica que s'havia assentat abans que ells i feien rapiña- cosa així com els criminals organitzats del segle XXI que reclamen el seu origen tlatelolca o ascendència fins Nezahualcoyotl, encara que sense poesia.

Entre la pròpia crisi i la caiguda de l'imperi romà, van ser els francs els que van expulsar als visigots i els van replegar a algunes parts del que avui és Espanya.

Serà aquesta la pretensió d'alguns poderosos d'Estats Units amb els seus sistemes de qualificació com a "bo o dolent" i la seva suposada guerra contra els narcos?

A la nostra tan criticada pàtria, si d'alguna cosa no hi ha dubte és que aquí es canten força bé les ranxeres. Donem una mirada no gaire enrere, tot just al segle XIX Porfirio Díaz, paisà de Benito Juárez, s'enemista amb ell benemèrit per qüestions de reelecció.

La història benèvola com és per a alguns personatges, es porta a Juárez a l'altre món com a resultat d'una angina de pit i la tristesa derivada de la mort de la seva estimada.

Després d'això arriba a la presidència per substitució el ministre de relacions i després qui es va oposar a la reelecció, fa servir aquest mètode per mantenir el poder durant diverses dècades, sense ometre per cert una mica de retòrica per minorar les conseqüències del seu règim dictatorial.

A partir d'això es reorganitzen els liberals -enginyer Camilo Arriaga, al capdavant de la iniciativa- fan un congrés i d'aquí al partit liberal en les files estaven els germans Flores Magón, Juan Sarabia i altres.

El lema de Madero va ser llavors la no reelecció. Per què llavors ara s'aprova novament la reelecció? Hi haurà com a Roma, els visigots i els Estats Units d'Amèrica del Nord una altra guerra civil?

Quants militants de Bruna, han llegit a l'hemeroteca el diari "regeneració"? Què li va fallar llavors al partit Nacional Mexicà? Per què avui continuem exigint una reforma al sistema electoral, la llibertat de pensament, el respecte a la vida humana, la moralització de la justícia, l'útil ocupació del tresor públic, el foment a l'educació i el crèdit intern?

Si les preguntes són moltes, les possibilitats de respostes són majors i l'única fatalitat és que "no hi ha res de nou sota el sol"

[1] [1] Van ser bàsicament tres al llarg de 200 anys. Sicília, era part del domini grec i és fins que Cartago va ser vençuda que l'expansió romana contínua i Cartago desapareix de la història.