Què sentim?

A voler o no, ens hem vist forçats a la saturació de missatges amb motiu de les precampanyes al nostre país, Mèxic. Una de les tres opcions basa les seves possibilitats en la "valentia" de denunciar l'opositor assenyalar-ne les "vergonyes", no només davant auditoris nacionals sinó fins i tot més enllà de les fronteres; l'altra ens mostra a supòsits ciutadans també agosarats assumint l'error de tots els que van impedir el triomf en dos intents fallits de "ja saben qui" i una tercera considerada per alguns una mica "tèbia", que excepte el cas dels assenyalats com afins a una dona gran professora reclosa a la presó domiciliària, poc diu dels èxits històrics, dels que formen la trilogia que fa costat a un ciutadà sense partit.

Sorprèn que davant la manca de propostes s'apel·li a les possibles emocions que pugui produir un nen disfressat d'autòcton, una més el major guany del qual és haver donat a una dona soltera la possibilitat de ser mare i altres als quals es protegeix de la inseguretat local portant el seu domicili familiar a un país diferent del Mèxic que pretenen governar.

Amb aquesta subtilesa, s'inicia el seguiment de la violència psicosocial a la qual serem sotmesos milions de votants a Mèxic. Es lliga a aquesta perversitat la repetició insistent en contra de les últimes lleis aprovades en el legislatiu, moltes de les quals van ser en un altre moment una exigència de "la societat civil"? Què ofereix majors dividends, la publicitat que tendeix a ubicar-nos com a víctimes o els tinacos repartits en colònies a on l'aigua arriba amb dificultat?

La veritat és que sent això el món i no el paradís dels milers de candidats que ens presentin no tindran ales i aurèoles per la qual cosa desitjable seria que cadascú ens expliqui els seus propòsits, no d'any nou sinó d'un exercici d'activitat pública que hi haurà de durar com a mínim 3 anys. De veritat estem tan ben informats que serem capaços de votar en termes racionals i no emocionals? Quan ens inclinem per qui en els seus havers té la promoció dels segons pisos, hem resolt les raons per les quals es va delegar això en una ecologista i no en el llavors responsable d'obres? Té algú l'evolució de les conseqüències del bàndol número dos [1] [1] d'AMLO, més enllà de les víctimes de l'últim 19 de setembre? Es diu de la ciutats sense estadístiques de crim -en Nuevo León i Querétaro hi ha algunes- que això obeeix a un pacte entre els criminals i els governadors o presidents municipals, per permetre que les famílies dels primers visquin sense ser molestades a canvi de no realitzar delictes en l'entitat en qüestió. Això pot provar-se i ser causal de desqualificació d'algun candidat?

Tal com va vaticinar Aristòtil i altres tants grecs, la democràcia és una mica menys imperfecta que altres formes de govern i el que fa la diferència és justament la maduresa o no dels qui tenen el poder del vot. Serem menys víctimes si arriba el nostre gall? Quin tant de la nostra "neteja" comparteix aquell que haurà de dirigir-nos o representar-nos?

Moure'ns en el diàleg de "jo i el meu partit som millors que l'altre" només és mostra del poc capaços que som per a una anàlisi racional en comptes d'actors amb només l'impuls emocional. Un col·lega [1] [2] va suggerir els següents bons propòsits per al 2018: "no ens queixem; procurem no jutjar, cadascú va fer el que va poder; no fem més grans les males notícies; aquest any aprenguem a decidir el que sentim; i agraïm el miracle que és cada respiració "per si això no fos suficient, el papa Francesc, va ser pròdig en idees sobretot les que es vinculen amb el comerç exagerat o la destrucció del planeta i amb tot i el que alguns vells pensen de les limitacions juvenils, molts d'ells estan disposats a no ser fatals víctimes dels seus gens -biològics o culturals- ia exercir la seva capacitat de decidir entre la resposta irada i la que suposa tot un exercici previ de racionalització i anàlisi.

Em sento còmoda de saber-me envoltada de persones capaces de fincar seva salut -mental i física- la seva felicitat i la seva possibilitat de canviar alguna cosa de l'entorn basant-se valors que només els poc racionals consideren superats per la seva antiguitat i absència de vigència. Mèxic és un país de veritat afavorit, mantenir-lo així, de nosaltres depèn, no dels estrangers inversors ni dels chapulines colorits que creixen com fongs després de pluja, just en èpoques electorals. La nostra història -fàctica i jurídica- és plena d'episodis d'orgull, empapémonos d'ells sense pretendre tornar al passat sinó donant suport al futur; tinguem cura que cadascun dels nostres actes siguin un ensenyament per almenys experts; difonguem els exemples que valgui la pena seguir i sobretot sentim-nos responsables i fem el necessari per donar-li viabilitat a la pàtria. A més de sentir, pensa, valora, analitza i amb base a tot això actua.

Et desitjo un molt feliç any 2018.

[1] [1] Emès per AMLO, dos dies després d'assumir com a cap de govern en el DF, amb l'objectiu de repoblar algunes delegacions. En l'opinió d'alguns escriptors, aquest bàndol va donar lloc a la bogeria constructiva, moltes vegades corrupta, que s'associa amb bona part de les tragèdies derivades dels sismes.

[1] [2] Luis Jiménez Illescas