L'alcaldessa Colau protegeix el seu regidor i amic Eloi Badía

Fa pocs dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) tombava la taxa de recollida de residus de l'Ajuntament de Barcelona. El tribut, l'autor del qual no és altre que l'infumable Eloi Badía, regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, a més de regidor del Districte de Gràcia, on per cert no és molt estimat.

La taxa va ser inclosa en el rebut de l'aigua-pujada del rebut- i es va començar a cobrar en plena pandèmia del Covid, cap al 2020. Era una bona manera d'“ajudar” la gent en uns moments tan complicats, anímica i crematísticament i parlant. Així que, amb aquesta sentència, l'Ajuntament ha de tornar els diners cobrats de més als afectats de Barcelona, que són uns quants. L'Ajuntament recorrerà la sentència, ja que té els serveis jurídics que per a ells són gratuïts, no com els paganinis metropolitans que s'han de gratar la butxaca quan fan qualsevol demanda contra l'administració.

Badia, a part de la seva croada malaltissa pel tema de l'aigua, ha tingut problemes amb el cementiri de Montjuïc, el procés judicial obert contra la incineradora de Sant Adrià del Petons, que gestiona l'empresa TERSA que presideix Eloi Badía… massa conflictes . Molts temes judicials que no són gratuïts. Quants diners estan costant tots aquests processos? Molt ens diuen, però no surt de la butxaca, sinó dels impostos dels ciutadans.

El que no entenen més d'un regidor de l'oposició i del govern, així com partits polítics -excepte els Comuns- i una bona part de la ciutadania, és com l'alcaldessa Colau manté Eloi Badía al seu càrrec quan cada dos per tres fica la institució en un bon embolic i la justícia ha de decidir. L'ecologista i ex aspirant a un lloc de funcionari a l'Ajuntament de Barcelona, en aquest temps que porta al seu càrrec, a banda de col·locar els seus amics en càrrecs de responsabilitat, ha anat fent amics per aquesta mania persecutòria que té d'imposar la seva criteri i no escoltar els qui discrepen de les seves accions que alguns creuen contradictòries i revengistes.

Eloi Badía s'ha convertit en la persona més propera a l'alcaldessa Colau, la relació del qual va més enllà de la política: són com la cançó “amics per a gairebé sempre”. L'alcaldessa no té en compte els maldecaps que li proporciona el barroer de Badía, la seva amistat està per sobre dels problemes que li comporta. Només així s'entén la gran confiança que hi ha dipositat i que s'ha anat augmentant amb el temps.

El tàndem Colau-Badía està protegit per aquestes pseudopublicacions que han aparegut com a xampinyons en la seva defensa a ultrança. Qui les subvenciona? Perquè de l?aire no es mantenen. Aquestes “pàgines” no dubten a atacar els mitjans de comunicació que expliquen les aventures dels comuns al govern municipal, i no tenen el menor escrúpol de difamar i publicar notícies falses- que ells tant critiquen-per a enmerdar el panorama mediàtic. Això sí, els comuns i la seva tropa de jovenets a sou que tenen al seu partit calumnien, però després no accepten dret a rèplica d'aquestes difamacions. Colau i Badía són molt demòcrates per denunciar notícies falses -que són certes- i demanar dret a rèplica, però quan passa, al contrari, la democràcia queda anul·lada i el silenci còmplice fa acte de presència, com a bons demòcrates.