Si plou, potser l'aigua apaga el foc creuat d'ERC i Junts

Portàvem jornades  mirant al cel, crec que feia molt de temps que no ho fèiem tantes vegades com aquests dies, massa ja. Ho fem perquè estem desitjant que plogui, per dues raons: una perquè els pantans tenen nivells molt baixos. Si així segueix l'amenaça de talls és més que possible. Segona, perquè les pluges ens portaran també baixades de temperatura que bona falta ens fa després dels mesos que portem suat la “gota grossa”. I el cos ens demana aigua “del cel”.

Si les pluges es dignen a complaure les nostres aspiracions terrenals, potser serveixi com a elements equilibrador que tempera la temperatura política que s'està vivint entre els socis del govern de Catalunya , que com una sèrie de telenovel·la turques -tan de moda ara a les diferents televisions- cada dia ens ofereix un capítol digne del règim que controla la producció televisiva.

Més d'un pensava que les darreres eleccions catalanes servirien per donar estabilitat al país. Donats els resultats i les aliances posteriors que van suposar la composició del govern amb Aragonés com a president, tot feia presagiar que les aigües polítiques serien més semblants a les del riu Noguera Pallaresa que a les plàcides aigües del Canal Olímpic de Castelldefels. El temps ha donat la raó a allò que alguns qualificaven d'aiguarers.

El govern de coalició ERC i Junts , que presideix Pere Aragonés fa 15 mesos, i no s'ha tingut ni una sola setmana de tranquil·litat, ni la sensació en la ciutadania- hi ha excepcions, és clar- que les diferències s'havien de solucionar dins de la parets del Paula. El president Aragonés li està fent paciència i temprança política, malgrat els envits que des de Waterloo li envia directament Carles Puigdemont ia Catalunya els seus seguidors amb càrrecs.

La penúltima andana l'ha protagonitzat el fugit aquest divendres en mantenir a la seva “residència oficial”- perquè la paga la Generalitat de Catalunya- a la presidenta de l'ANC,Dlors Feliu, que després del seu periple de reunions per separat amb els dos partits de govern, finalment ha volgut escenificar la xerrada d'“amics” amb Puigdemont -el cosí de Zumosol?- per explicar-li que Junts i ERC no li compren la seva proposta d'independència. És la cirereta que li faltava posar el pastís aquesta setmana tan mogudeta.

A Catalunya hi ha una cultura de la queixa constant, de donar-li la culpa als altres i posar excuses de perquè no es fan les coses que els tocaria fer als que tenen la responsabilitat de governar.

Mentrestant, els postconvergents segueixen amb la mantra de trencar el govern, però no ho faran, ho he dit en diversos articles: “la pela és la pela i el poder és el poder que atrau la pela”. Borràs, Puigdemont, Dolors Feliu i uns quants més que van per la vida de salvadors i herois de la pàtria, no aconseguiran trencar el govern i que es convoquin eleccions. Aragonés seguirà aquí, amb Junts o sense, perquè a més dels interessos personals, darrere de la porta hi ha el PSC i els Comuns disposats a donar-li un cop de mà per esgotar la legislatura, com Pedro Sánchez.