Ada Colau està dels nervis amb les enquestes

Com es nota la campanya electoral per a les municipals ja ha començat. Ho fa a tot ritme molt ràpid a les grans ciutats ia les altres poblacions on els números no sumen gaire per aconseguir l'alcaldia. Hi ha diversos exemples, però potser Barcelona , capital de Catalunya, una marca coneguda a tot el món –desprestigiada en aquest mandat d' Ada Colau– és on té la mirada posada molta gent. Són les ganes del canvi, la tornada a una ciutat cosmopolita, oberta, neta, mirall de cultura, entre altres coses.
 

Els candidats que aspiren a governar la ciutat comtal, tres de moment amb possibilitats- i pactes amb altres formacions-, s'han llançat a la carrera utilitzant tots els artefactes al seu abast per aconseguir-ho. És com una guerra de guerrilles on ells creuen que està permès tot: “la fi justifica els mitjans”, que es diu. Especialment la Colau, que no hi ha dia que estigui callada : ficades de pota, anuncis de nous projectes i entrevistes en què sembla una altra: no es talla, sempre vol tenir l'última paraula i el més greu: la raó, que és el més preocupant,

La primera vegada que es va presentar, a les eleccions del 2015, la seva proposta estrella era la de dotar la ciutat de 8.000 habitatges socials, dels quals 4.000 serien de nova construcció i 4.000 més procedents de pisos buits. La realitat és que va acabar el mandat i la xifra havia estat de 800 pisos de lloguer social, que ja estaven en marxa al mandat de Xavier Trías .

Ada Colau va arribar a l'ajuntament el 2015 amb ganes de canviar-ho tot, pensava que amb la seva “bareta” màgica i la seva bona imatge com a defensora dels desnonats ho tenia tot fet” . La seva revolució es basava en l'habitatge social, acabar amb els desnonaments, frenar el turisme ,i en la defensa dels col·lectius vulnerables. Poques de les promeses les va complir. Això sí, va obrir diversos fronts amb diferents sectors que en molts casos encara no ha tancat. Tot i això, Colau va tornar a presentar-se gairebé amb el mateix programa al qual va afegir: una funerària municipal - ja guardada al calaix-, una companyia elèctrica pròpia que a dia d'avui segueix sent deficitària, el Pla de Barris, consultes ciutadanes, revisió cadastral, reorganització de la Guàrdia Urbana, a més d'altres projectes de rehabilitació com el del Teatre Arnau. L'encara alcaldessa vol donar la imatge de bona gestora i complidora de les promeses, però la realitat és ben diferent. El seu personalisme creixent ha fet que moltes de les persones que l'acompanyaven al primer mandat hagin marxat del seu costat. Més d'una la va criticar en privat. En aquests moments només té dues persones de confiança: el seu marit que mou el fils darrere de l'escenari i el regidor Eloi Badía , generador de conflictes i ecologista a la carta que darrerament és més amic de Colau.

Amb els nervis a flor de pell, Colau està desenfrenada per la possible candidatura de Xavier Trías , que, amb Ernest Maragall , tots dos amb experiència, li pot restar vots. Cal afegir a Jaume Collboni , que ara està marcant perfil propi –ja ho podia haver fet abans– i la resta de partits que poden aconseguir representació, sense opció a entrar al govern.

Una campanya gens fàcil més aviat a prova d?infart. Les enquestes que fan servir els partits, no les han fet públiques, els posen dels nervis. Com que això va per llarg, s'escriuran més capítols en tots aquests mesos que falten fins al maig, on els candidats estan trinant i Colau, dels nervis amb les enquestes.